Supermans (o no) escaldencs sense bufanda taronja

Rosa Gili admet el desgast sofert al Consell pel corró demòcrata i promet molta feina i dedicació tot assegurant que “volem un comú de l’escolta, del diàleg, del sentit comú, de l’interès general” Només el candidat a cònsol menor del PS a Escaldes, sortint-se una mica del guió, anima una reunió de poble on queda clar que la formació pretén implantar una altra manera de fer a la parròquia

Ser feliç i mirar de fer feliç els altres. Vindria a ser una mica la filosofia que ha proposat i que voldria transmetre la candidat a cònsol major del Partit Socialdemòcrata (PS) a Escaldes, Rosa Gili. De fet, en certa manera la política escaldenca admès que ja no era feliç al Consell, veient passar el corró demòcrata amunt i avall i per això va acabar decidint fer el salt a la política comunal. Per mirar de canviar les coses. Per mirar de convertir el comú escaldenc en el “comú de l’escolta, del diàleg, del sentit comú, de l’interès general”. I tot plegat sense haver de lligar-se una bufanda taronja al coll. Perquè, ho ha dit el número 2 de la llista, Quim Dolsa, en clara referència a DA: “El fet que surtis un dia al carrer amb una bufanda taronja no et fa un Superman”. 

Només el candidat a cònsol menor dels socialdemòcrates d’Escaldes, sortint-se una mica del guió, amb una aparent improvisació desordenada, ha aconseguit animar una reunió de poble que ha aplegat una seixantena de persones a la sala d’actes del comú escaldenc. Potser les expectatives eren molt altes. Potser el format no era el més adequat. Però ‘l’efecte Gili’ no ha estat aquell punyent de la cambra parlamentària sinó un tarannà més proper, més íntim, més sentimentalista, si es vol dir així. De les garrotades, per dir-ho així se n’ha encarregat Dolsa. Els dos caps de llista de la candidatura han estat els darrers en parlar. Han estat, en certa manera, els encarregats de tancar l’acte abans de sotmetre’s a un parell de preguntes del públic i de passar al refrigeri.

La candidatura deixa clar el seu ‘no’ a l’heliport a Tresoles i a l’accés rodat al Madriu, tot assegurant que cal un nou pla de gestió

Abans han estat altres membres de la candidatura els que han desgranat, més que grans propostes programàtiques, voluntats a posar en pràctica en cas que puguin assolir el triomf electoral. Josep Batalla ha parlat de cultura, ha parlat d’esports. Senyalitzar circuits per la parròquia, crear zones esportives en espais privats en desús… Meritxell Massoni ha posat en relleu la necessitat de fer bons pressupostos, i realistes, alhora que valoritzat l’oposició. La minoria, segons aquesta mestra, ha de tenir “un gran paper, no un paper simbòlic, una oposició que ens ajudi, el paper de l’oposició ha de ser molt important. ens ha d’ajudar però també criticar o dir-nos què no fem bé”

Massoni que ha estat la primera en referir-se a la figura del conseller de barri ha pronunciat una de les frases reflexives de la nit: “Quan un govern es pensa que sap tot el que necessita la població però no li demana a la població que necessita és quan comencen els problemes”. L’ha seguit Joao Lima per destacar el valor del comerç i la millora d’imatge que ha d’experimentar. Per fer una crida a acostar l’aigua termal al poble. Per promoure aquesta “joia” -qualificatiu aquest de la número 3, Cèlia Vendrell- més enllà de Caldea. Lima també ha remarcat l’aposta que faria el PS per “maximitzar i visibilitzar el punt jove de la parròquia”, lamentant que no sempre és prou conegut.

La presentació més conceptual, més reflexiva, més filosòfica ha vingut del bracet de la psicòloga i exsecretària d’Estat d’Igualtat, ara número 4 del PS d’Escaldes Magda Mata. Ella ha dibuixat algunes referències en torn a l’atenció a la ciutadania passant per la creació d’un punt d’informació per centralitzar tots els recursos que hi ha a disposició de les persones a tots nivells. Mata ha advocat per una “parròquia viva” on cal potenciar, també per als més menuts,les activitats culturals i de natura més enllà de les esportives.

Els socialdemòcrates escaldencs voldrien crear a les vies carrils diferenciats per a vianants, patinets i vehicles o construir una nova casa comuna a la part alta 

Cèlia Vendrell, Quim Dolsa i Rosa Gili, per aquest ordre, han posat el colofó a un acte que, que ningú no s’enganyi, s’acaba fent majoritàriament pels ja convençuts -candidatura, companys de partit, amics i familiars- i alguna honrosa excepció, com ha semblat ser la noia que al final de l’acte ha demanat que es pensava fer pels barris de segona, vivint com viu ella a la part no alta sinó altíssima de Fiter i Rossell, on molta gent que hi fa estada pateix dificultats de naturaleses diferents. Això ha permès a la candidata a cònsol a garantir que el comú que vol liderar escoltarà totes les persones. Votin o no votin. I és que l’interpel·lant ha recordat que és als barris de segona on viu gent que sembla que no sigui ja de la parròquia… perquè no té dret a vot.

Abans de la pregunta final, però, Cèlia Vendrell, actual consellera a la minoria, ha fet quatre pinzellades de qüestions palpables a partir de la seva experiència, i ha posat l’accent mediambiental a l’acte. Ha anunciat una davallada accentuada de l’ús del plàstic per part del comú i la creació de “carrils diferenciats per facilitar l’emergència d’aquesta nova mobilitat”. Vaja, marcar clarament a la via pública i a la voravia per on han de passar els vianants, per on cal que circulin els patinets, l’espai dels vehicles… I així evitar ensurts. Vendrell també ha estat molt clara, i de fet no és la primera vegada, és assegurar que “la vall del Madriu és la nostra joia i no hi volem accés rodat però sí un nou pla de gestió”. La candidata i actual consellera ha recordat que en el que és el full de ruta de la gestió de la vall no hi participen el ministeri de Cultura, quan la vall és patrimoni de la humanitat en el seu vessant cultural, i també ha deixat entreveure que els cortalans haurien de tenir un major protagonisme. Ara, ha dit, “són mers figurants”.

El bluf taronja

Per aquells que potser esperaven una mica de salsa -sí, cert, els periodistes som així, més encara en una campanya electoral-, el moment potser més àlgid ha estat, segurament, el desordre discursiu, com a mínim aparent, de Quim Dolsa. El candidat a cònsol menor ha recordat la seva anterior experiència política comunal 25 anys enrere i ha tingut un moment per referir-se al recentment traspassat Josep Maria Beal. Després ha recordat que si ha retornat a la primera línia és perquè l’han anat a buscar i pel “descontentament de la política que s’està portant aquests darrers anys”. A partir d’aquí Dolsa ha llançat uns quants dards als demòcrates tot admetent que, d’entrada, quan DA es va posar en marxa, li va semblar un “projecte engrescador”. Però “molt de màrqueting i poca cosa més”

En cap moment ha pronunciat les sigles DA ni ha expressat el terme demòcrata. De Toni Martí sí que n’ha parlat, però ja hi arribarem. El número 2 de Gili s’ha referit als demòcrates com els dels “globus i les bufandes taronges”. I això li ha servit per clavar un ventallot metafòric al president de DA i cap de Govern, Xavier Espot, i el seu atac al nivell d’alguns candidats. “El fet que surtis un dia al carrer amb una bufanda taronja no et un Superman”, ha deixat dit abans de repassar alguns dels fiascos taronges tant a nivell comunal com nacional. “Les coses no s’han fet massa bé”. Dolsa, que ha mostrat la seva confiança en la reactivació que suposarà per la part alta d’Escaldes l’aparcament de l’Escalé i ha advocat per acabar construint en aquella zona una nova casa comuna, ha recrdat que “Escaldes no és només Vivand; Escaldes és Vivand i moltes coses més”.

Dolsa recorda que “Escaldes no és només Vivand” i li retreu a Toni Martí el fiasco del seu teòric projecte estrella, el CIAM: “Si no ets bo o ets mediocre, les coses les fas mediocrement”

Quim Dolsa ha fet referència a l’oblidada que té l’avinguda del Pessebre l’actual corporació o a l’afer de casa Trenella. I també ha reclamat als demòcrates que s’aclareixin amb l’heliport. Ha deixat clar que el PS no el a Tresoles perquè no és només un mal lloc per fer-hi la instal·lació. Deu ser dels pitjors llocs, ha vingut a dir. I ha lamentat que mentre Miquel Aleix diu no en el programa el ministre d’Ordenament, Jordi Torres, manté el sí al Consell. “Que aquesta gent s’aclareixi què vol. sembla que vulguin quedar bé amb tothom, i això a la vida no pot ser”. Ep, però el dard més enverinat ha anat a Toni Martí i “el que havia de ser el seu projecte estrella”. El CIAM. Un superedifici que havia d’acollir un centre d’interpretació de l’aigua i del Madriu que ha acabat ple de goteres i usat pel Govern sense ni tan sols pagar lloguer al comú d’Escaldes. La dedicatòria exacta per a Martí ha estat: “Si no ets bo o ets mediocre, les coses les fas mediocrement”

I abans de passar la paraula a Rosa Gili encara ha tingut temps per lamentar les decisions sobre el Clot d’Emprivat -“hem perdut una gran oportunitat”-, prometre consultes a la ciutadania pels grans projectes que hagin de canviar la fisonomia de la parròquia i per assegurar que perquè la zona sigui “el Manhattan dels Pirineus li falta el Central Park”. Dolsa ha cedit el relleu a la candidata a cònsol major tot garantint treball. De fet, això sí, tot l’equip ha mostrat una notable compenetració. I com també ha remarcat Gili, que constantment es dirigia als seus companys de candidatura asseguts a la seva esquerra mentre ella es movia per l’escenari, les hores de feina durant la campanya estan sent positives.

Gili assegura que volen ser molt propers amb la gent i admet que el fet que no prosperés la proposició de llei vinculada a l’habitatge que va presentar al Consell la va fer tirar la tovallola

Rosa Gili ha parlat més amb el cor, cor reflexiu, que amb el cap. Amb el cap és clar que sí, però. Per dir que voldria allò del “comú de l’escolta” o lamentar que “a l’oposició no se li dóna massa mitjans”. La cap de llista socialdemòcrata a Escaldes ha parlat d’innovar, de crear, i ha assegurat que “aquell que us digui que ho té tot estudiat us mentirà”. Gili ha parlat de felicitat, d’aquell “conjunt de coses petites” que acaba sent “ser feliç”. I tot plegat ho ha fet després de repassar la seva trajectòria política de deu anys, els deu darrers. I de coincidir en certa manera amb Dolsa que si ha fet el salt a la política, en aquest cas la comunal, és, encerta manera, pel desencís que ha patit al Consell.

Gili ha recordat que es va presentar a les generals de l’abril perquè “tenia ganes de canviar les coses” i, ha dit, “un dels eixos de la campanya” va ser que “no estàvem d’acord amb les maneres de fer”. Contra tot pronòstic, ha dit, van vèncer en territori suposadament enemic i va tornar al Consell. I es va deixar tota l’energia amb una llei que pretenia donar una solució per al problema de l’habitatge. El fet que ni tan sols fos presa en consideració va ser, tot i que no ho ha dit obertament, la gota que va fer vessar el vas de la seva paciència. “No era res planificat” deixar la cambra parlamentària per optar al consolat d’Escaldes. Però en això està. Potser sense ser cap Superman (Superwoman en el seu cas). Però el que segur que no porta, això sí que no, és la bufanda taronja lligada al coll.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.