Tots els casos tenen el mateix denominador comú. Un treballador que vol venir a Andorra i busca feina a través d’internet i acaba topant gairebé sempre amb la mateixa empresa de subcontractació que ofereix feina a la construcció. Hi ha persones que han acabat signat el contracte i d’altres, que cansades d’esperar han preferit buscar-se la vida pel seu compte.
Un dels afectats consultats per l’Altaveu relata que va comprar el bitllet arribar al Principat al novembre i l’empresa de subcontractació amb seu a Espanya, Andorra i a l’Argentina, el va contactar preguntant saber quan volia venir a treballar. Un cop enviat el seu currículum van concretar una entrevista per videotrucada amb una persona que es trobava a Buenos Aires. Segons diu, “li va agradar el meu perfil i em va dir que quan estigués al país que li truqués que em posaria en contracte amb l’empresa”.
“Em truca la senyora que feia les entrevistes de treball per oferir-me un contracte i començar un dilluns. Ara bé, em diu que contracte no el signaria el mateix dia, sinó durant la setmana i no em volien dir on aniria a treballar”
Quan el citen per l’entrevista li van dir que portés tota la documentació i ell s’havia il·lusionat que li tramitarien el permís de residència i treball. La realitat, però, no seria aquesta. “Em truca la senyora que feia les entrevistes de treball per oferir-me un contracte i començar un dilluns. Ara bé, em diu que contracte no el signaria el mateix dia, sinó durant la setmana i no em volien dir on aniria a treballar”. En aquest sentit, diu, que al grup de Facebook d’Argentinos en Andorra s’alertava que aquesta empresa presentava irregularitats i, estant previngut, diu que no treballarà si no té el contracte signat. “Sortosament, no em truquen més”, ha dit.
Una altra de les persones explica que va arribar a Barcelona pels seus propis mitjans i l’empresa va trigar que li enviessin el precontracte. En aquest es reflectia una jornada laboral de 40 hores setmanals de dilluns a divendres. A la vegada es deixava palès que s’assumiria el cost del bitllet d’avió entre Buenos Aires i la capital catalana. El reintegrament de l’import serà deduït de la seva nòmina en concepte de ‘préstec’. També se’ls oferia allotjament en un hotel de Sant Julià de Lòria. En el seu cas, destaca que “no em van dir res fins passat Nadal. Passava el temps i no em trucàvem”. Li va estranyar que li demanessin una revisió mèdica i també que fes un curs de seguretat i higiene industrial. Al final, però, no hi ha acabat treballant.
“Vam acudir al departament de Treball i ens van dir que havíem de posar una denúncia, però no ens asseguraven que ens solucionessin els nostres problemes”
N’hi ha d’altres que sí que han acabat signat el contracte i treballant. Deixa clar que “mai no hem treballat en situació irregular”. Els problemes sí que l’han tingut amb els cobraments que “encara no s’han solucionat”. Un d’ells, explica que “vam acudir al departament de Treball i ens van dir que havíem de posar una denúncia, però no ens asseguraven que ens solucionessin els nostres problemes”. Això va fer que no tiressin endavant perquè diu, “no teníem diners per pagar un advocat i l’únic que li farien a l’empresa seria sancionar-la i nosaltres podríem perdre el lloc de feina”.
En el seu cas treballa en obres privades. Exposa que primer van viure en un pis a la Seu d’Urgell i després va pujar al Principat. Denuncia que “hi ha moltes incongruències perquè els pagaments són irregulars, hem d’anar-hi al darrere i, en moltes ocasions, la quantitat no correspon al salari que ens tocaria.”
Comentaris (8)