Les xarxes socials bullen. I no només això. Diverses persones han ofert solucions. I professionals dels cavalls han arribat a contactar amb els propietaris de l’euga que campa com pot al costat d’un ase en un camp de Segudet per oferir-los arranjar la dolença que pateix l’equí i tornar-la a lloc una vegada els seus peus estiguin redreçats. Hi ha també qui ha arribat a oferir una quantitat de diners per l’euga, comprar-la, vaja, abans de veure-la de camí de l’escorxador. La cita seria el dimarts. Així ho hauries assegurat els amos a algunes de les persones que han mirat de fer de mitjancers de pau. No atenen a raons.
Diverses persones, fins i tot experts en cavalls, s’han ofert a pagar el tractament necessari i redreçar les peülles de l’animal, d’uns vint anys d’edat
No és pas la primera vegada, asseguren les fonts, que el departament d’Agricultura de Govern rep denúncies per com de mal cuidada està l’euga. No hi ha resposta. Almenys, resposta que comporti una solució. A Catalunya, sense anar més lluny, si els vigilants forestals -els banders, per tant- detectessin un animal en aquestes condicions haurien posat el crit al cel i als propietaris els haurien tocat el crostó. Que els amos de la bèstia vagin assegurant que té una malaltia incurable, afirmen les fonts, és una solemne animalada. Mai millor dit. Una falsedat.
L’euga hauria estat sobrealimentada, de gana no en pateix, però el fet que no tingui els peus cuidats fa que no pugui dur a terme l’exercici convenient i això hagi contribuït, també, a agreujar la laminitis, l’infosura que pateix. Però els experts consultats expliquen que no és res de l’altre món. Que no és cap cosa mai vista. Simplement, els propietaris no tenen cura de les peülles de l’euga. A tot estirar, l’animal hauria de passar cada dos mesos revisió a cal ferrer. Fa mesos que això no es dóna. I els peus han anat creixent i creixent. Sense parar. I l’animal no pot caminar en condicions. De córrer, tot i ser una euga inicialment de muntar, ni pensar-ho. El dolor que deu suportar l’animal és d’allò més. Per això que moltes hores se les passi ajaguda.
Davant les crítiques, els amos de la bèstia haurien decidit portar-la la setmana que ve a l’escorxador sota el pretext que sofreix una malaltia incurable
Per això, també, que hi hagi que mantingui que davant la tossuderia dels amos de no voler fer el necessari per resoldre el problema, l’euga gairebé estarà millor morta que havent de passar pel mal tràngol que compten que deu estar passant en l’actualitat producte de la laminitis. Dels peus grans. De les peülles dures com a pedres i que ja s’enfilen com l’heura.
Amb més o menys dedicació, més o menys feina del ferrer i una inversió dinerària que segurament no aniria més enllà de 500 euros (cada retallada de peus costa 45 euros però en les condicions que presenta l’animal el caldria dedicar-hi més temps i cura del que sol ser habitual) en els tres o quatre propers mesos -de tractament estricte, que quedi clar, una altra cosa és la manutenció i altres elements de manteniment-, el problema de l’euga probablement podria quedar resolt. I amb vint anys, encara que són uns quants anys per un animal, encara li queda, o li quedaria, vida per fer. I quilòmetres per córrer.
Però no seria la intenció dels amos de l’euga, que fa uns anys que la van canviar per un altre equií i que ara, davant les crítiques i abans d’haver de reconèixer la seva imprudència i deixadesa, prefereixen fer passar l’animal per malalt i fer-lo sacrificar. D’aquí que s’hagi activat el SOS per l’euga de Segudet. El SOS per l’euga que gairebé no es pot posar mai dempeus perquè se li han fet tan grans les peülles, perquè fa dies que no es talla les ungles, que no la visita el ferrer, vaja, que no té forces per estar dreta a no ser que vulgui patir dolor.
Comentaris