El Centre Adrimar ha aixecat la persiana. Ho ha fet a través d’una pàgina electrònica i a unes quantes desenes de missatges de WhatsApp enviats pel promotor de la iniciativa sociosanitària als seus contactes. “Iniciativa privada i innovadora” la que impulsa el fins no fa gaire mesos era el director del departament d’Afers Socials. Xavier Cañada ha estat ensenyant, policia, jurista… El Centre Adrimar, un acrònim sorgit de la mescla del nom dels seus fills, “és una aposta meva que fa molts anys que volia muntar”. Hi ha deixat bona part dels estalvis. Però creu en la iniciativa i està convençut que és un projecte que fa falta al país. Que calia i cal. Per sort o per desgràcia.
El promotor de la iniciativa assegura que el Centre Adrimar té poc a veure amb el CREI que vol posar en marxa el Govern: a Sispony l’estada és voluntària i oberta
Cañada, tot cor i sinceritat -almenys aparentment- deixa clar que no ha usat cap mena d’informació privilegiada ni sap com acabarà sent el Centre de Reeducació Intensiva (CREI) que el Govern impulsarà a l’antiga residència Solà d’Enclar. De fet, recorda, Adrimar i CREI no tindran res a veure. D’entrada, perquè l’ingrés o l’estada a la Borda Jovell serà voluntària, lliure, en un espai obert. En canvi, al CREI Solà d’Enclar s’hi arribarà tot sovint per derivació judicial, legal, i l’espai serà tancat. No reclusió però gairebé. El Centre Adrimar neix des de zero a partir d’unes instal·lacions d’allò més acollidores.
El fundador i ànima del projecte, que compta amb psicòloga Laura Fité com a directora terapèutica i la metgessa Míriam Sant com a coordinadora mèdica, vol que els interns, que no seran intern sinó usuaris, estadants, joves, se sentin com a casa. De fet, explica Cañada, poder gaudir d’un espai com l’Adrimar tan a prop de casa -això per als joves amb dificultats del Principat, per exemple- serà un plus atès que la participació de la família en el procés de deshabituació de conductes inadequades però, sobretot, en el procés de resocialització i reinserció és fonamental. Que aquell noi o noia que entri a l’Adrimar no es trobi de cop en un altre hàbitat que li faci perdre allò que hagi guanyat. Tot ha de ser gradual.
De fet, gradual com el projecte mateix que impulsa Cañada. Borda Jovell ja està apunt per rebre pacients, usuaris, estadants. El públic tipus, més enllà de les malaurades addiccions o trastorns de conducta, ha de tenir, per anar bé, entre 16 i 25 anys. Si és més jove, caldrà una autorització expressa de pares o tutors i potser una mica més i tot. L’equipament, que des de fa unes setmanes gaudeix de tots els permisos administratius necessaris, té tots els detalls pensats. Aules ben equipades, espais amb molta claror. Zones obertes, res de barreres. Camp per córrer, hort per cultivar… Està dimensionat per acollir deu joves d’ingrés complet, és a dir, d’estada permanent, i deu joves més només en règim de centre de dia. Potser estirant una mica, es podrà arribar a quinze i quinze.
La primera proposta que ofereix l’equipament és un programa intensiu d’estiu de prevenció de consum de drogues i altres conductes de risc: 1.650 euros quinze dies
De moment, Cañada i els seus col·laboradors volen començar pel principi. Passos petits però ferms, si cal. Proposen una estada intensiva de dues setmanes durant el juliol i l’agost per començar. Per mostrar-se. És un programa intensiu de prevenció de consum de drogues i altres conductes de risc. El preu de la quinzena pot servir, més o menys, de referència del que pot costar l’estada al centre. En aquest cas, l’intensiu estiuenc suposa una inversió de 1.650 euros els quinze dies, les dues setmanes. Aquest intensiu d’estiu pot esdevenir una mena de prova pilot. Una prova de foc per al projecte. Cañada té moltes il·lusions i esforços dipositats en el projecte. La necessitat social, vist com evoluciona la societat, hi és. Que la proposta cali, és el que cal veure.
La proposta Adrimar res o gairebé res tindrà a veure amb el CREI. Ho remarca Cañada. I la realitat de les instal·lacions i les explicacions ofertes a través de la pàgina electrònica semblen confirmar-ho. Els programes seran personalitzats, adequats a les necessitats de cada jove que necessiti el suport, el tractament, l’ajuda terapèutica del centre i dels professionals multidisciplinars que hi faran cap. Si el noi o la noia usuària estudia i ho vol continuar fent, se li posaran els professionals que toquin, o es farà la coordinació necessària que hagi tingut o tingui fins al moment. “Potser no farà vuit hores diàries d’estudi, però sí un parell o tres de qualitat perquè no perdi el fil”, remarca Xavier Cañada. El gerent del centre explica també que la voluntat és mantenir la iniciativa com a privada. Però tampoc no es vol tancar portes ni posar la mà al foc dient que no hi haurà mai cap concertació amb alguna institució pública. “Jo no he anat a picar cap porta”, diu. Però si van a tocar a la seva…
El fundador de Borda Jovell en mode centre terapèutic per a joves amb addiccions, qualsevol tipus d’addició, remarca que si a un jove li pot anar bé l’equinoteràpia, doncs el tractament amb cavalls serà possible. Com és possible ja d’entrada el contacte amb animals gràcies a l’acord establert amb dues vaqueries i les seves dues respectives quadres. I a banda del verd que envolta la borda, Cañada ja té les aixades i el pinso amunt per començar des de zero amb els primers estadants a cultivar l’hort de la casa i a engreixar les primeres gallines. La terra per fer-hi trumfes, de fet, ja s’ha començat a preparar. Ha de ser la Borda Jovell, tota ella, una medicina. Sispony i el seu entorn han de funcionar com a teràpia.
Comentaris (2)