Així, des del Servei de Participació Ciutadana del comú d’Andorra la Vella es va demanar a Bastida que reunís i treballés (posés en solfa: desenvolupar, retocar, retallar, donar continuïtat…) llegendes que “conviuen a Andorra” però que, lògicament, han arribat des d’altres racons del món. El recull s’ha presentat aquesta tarda a la sala d’actes del Centre Cultural La Llacuna, en el marc de la Setmana de la Diversitat Cultural.
El vernissatge de les llegendes ha tingut una forma molt concreta i molt coherent: una lectura en veu alta (a la manera dels alemanys). Alumnes, doncs, de l’Aula de Teatre i Dansa del comú han desplegat un tastet d’aquestes històries mitològiques, que són l’expressió de “ports, desitjos, esperances i necessitats”. “L’essència d’aquestes històries màgiques és universal”, ha destacat Bastida, que ha fet valdre el caràcter “absolutament col·lectiu” del procés de recollida i del projecte pròpiament.
Per a Bastida, el recull brinda l’oportunitat de “celebrar la riquesa cultural que tenim al país”. Les setze narracions, de fet, han estat proposades directament per setze associacions del país i el criteri de tria ha estat ben senzill: “M’han arribat llegendes que representen les arrels o que fan ressonar la infantesa de les comunitats participants… Històries amb poder i potència”.
La ‘muntadora’ assenyala que el lector percebrà en aquest compendi “colorista” tota mena de “sons i aromes” perquè “cada història està molt arrelada a la realitat” (o realitats, és clar). El títol, “enigmàtic”, té un sentit: la serp és un element universal (“present a tots els territoris menys a l’Antàrtida”) que ens fa pensar en “la por i el sigil”; l’avet és un arbre proper (als andorrans), “quiet i pacífic”, una “figura protectora”; i l’huracà (fenomen aliè al Principat) el podem identificar “amb una força que ho arrasa tot”.
Dèiem que les llegendes –de Portugal, les Filipines, Ucraïna, Argentina, el Perú, Andalusia i Andorra– han quedat dites, sonorament, per mantenir-les vives. “Les llegendes són més de la veu que del paper”, ha resumit perfectament Bastida, que veu tres línies presents comunes entre totes elles: la força de la natura, la resistència a l’opressor i el paper central de la dona (que, sovint, en la literatura popular “és subjecte i no pas objecte”).