Andorra va finalitzar tercera al grup 7 amb sis punts: dues igualades contra els neerlandesos (5-5 en l’anada i 1-1 en la tornada), una victòria i un empat contra Macedònia del Nord (2-1 i 1-1) i dues derrotes davant la totpoderosa Portugal (2-7 i 5-0), vigent campiona d’Europa. Els resultats no només van suposar un salt qualitatiu sobre el parquet, sinó també una empenta de gran valor en el panorama internacional. “El premi és haver pujat en el rànquing”, explica Puyaltó, seleccionador nacional. “Això vol dir que tenim un coeficient alt i, sabent que som Andorra, podrem trobar rivals que ens puguin anar millor”.
Aquest nou estatus podria permetre a la selecció saltar-se fases prèvies en competicions com l’Eurocopa o el Mundial, en funció del format i del sorteig. “Ara mateix, amb el rànquing que tenim, per exemple, saltaríem directament a la Main Round. És la primera vegada que podríem fer-ho aprofitant el nostre coeficient”, apunta Puyaltó. I afegeix que només encadenant un seguit de derrotes es perdrà aquesta condició: “Hauríem de perdre els tres partits del Premundial per no entrar-hi”.
Tot i això, més enllà de la classificació, el seleccionador vol destacar la progressió de l’equip: “Tots aquests jugadors, si estiguessin en un projecte aquí a Andorra emparats per gent professional, podrien fer un gran pas endavant, pujarien el nivell i arribaríem al màxim de les seves possibilitats”, confessa, destacant especialment la feina del tècnic Jorge Dias i companyia al capdavant de l’ENFAF, on hi juguen gran part dels jugadors de la selecció, que han acabat en quarta posició a la tercera divisió nacional.
Un dels més veterans del combinat andorrà és l’Aitor Rubio (38 anys), porter i capità, que viu aquest moment amb especial emoció. “Estic molt orgullós. Portem dos anys amb resultats molt bons. A la Main Round s’han aconseguit resultats increïbles que ningú esperava, i això ens ha permès pujar molt al rànquing”, celebra. “És el que marca com s’estan fent les coses i ens indica que hem apujat el nivell del futbol sala i de la selecció d’Andorra”. Per ell, el salt al rànquing també té conseqüències pràctiques que es veuran pròximament: “Ens permet entrar en un bombo millor i evitar rivals més forts... Tot i que per nosaltres tots els rivals són complicats”, reflexiona.
Tant Puyaltó com Rubio coincideixen a destacar el valor humà i esportiu de l’actual fornada de jugadors. “No hi ha cap secret: a part de tenir bons jugadors, has de treballar, i ells ho han fet durant tota aquesta fase, han anat creixent de mica en mica”, reflexiona el seleccionador. Rubio, que va debutar l’any 2005, també ho veu amb certa perspectiva: “Ha arribat una generació jove sense por a res, que s’ha ajuntat amb els veterans i això ha fet que traguem aquests resultats tan increïbles contra seleccions ‘top’ d’Europa quan semblava que el futbol sala estava passant per un moment delicat”, reconeix.
Però la selecció està esdevenint un trampolí per als seus integrants. Jugadors com Roc Torres, Adrià Blat, Jose o ‘Xavito’ competiran la temporada vinent entre la segona i la tercera màxima divisió espanyola: “Això és l’aparador més gran que poden tenir. I jo crec que n’hi ha més que podrien sortir, però per motius laborals o de vida no volen marxar”, lamenta Puyaltó. De totes maneres, el pròxim repte serà el Premundial, i tot indica que Andorra hi accedirà amb una posició privilegiada, probablement al segon pot del sorteig que es realitzarà pròximament.
Comentaris (2)