Es tracta d’una emissió que inicialment ha de començar a circular el 30 de juny amb una tirada de 60.000 segells amb un valor postal d’1,45 euros. Imprès en offset sobre un paper estucat, engomat i fosforescent. Les dimensions del segell, segons les característiques tècniques de Correos, és de poc més de quatre centímetres d’ample per gairebé tres d’alt. O el que és el mateix: 40,9 x 28,8 mm.
Després de recordar els orígens del ‘land art’ i de repassar sintèticament allò que s’ha anat fent al Principat, Correos explica que “la proposta que va fer el pintor francès Saype per al certamen, titulada ‘Beyondwalls’ ha estat el motiu escollit per il·lustrar el segell”. Es refereix a la tercera edició de la biennal i explica, del projecte de Saype, que eren “dues mans entrellaçades en un mural en blanc i negre que feia cinc-cents metres de llarg per trenta d'ample, realitzat amb pintura ecològica. Recorda que les ‘mans andorranes’ formaven part d’un projecte mundial de l’artista “formant així una cadena humana simbòlica, la més llarga del món, per tal de promoure l'optimisme i la benevolència entre tots els ciutadans del món”.
Correos recorda que el ‘land art’ és un estil artístic sorgit a cavall entre les dècades del 1960 i 1970 a partir de l'art conceptual i de l'art minimalista, on s'uneix l'art en un sol concepte i en les seves múltiples manifestacions com l'arquitectura i l'escultura, i la natura, concebuda com a marc d'expressió per a aquest tipus d'art i també com el mitjà a través del qual es concep i es crea l'obra. Roques, grava, terra, branques o fenòmens meteorològics com el vent i les marees són alguns dels elements utilitzats per elaborar l'obra d'aquest art efímer, que integra el paisatge, com un element més d'expressió en el conjunt de l’obra.
I la filatèlica, impressionada per les mans de Saype, se centra, per homenatjar el certamen Biennal Internacional Andorra Land Art se centra en la tercera edició, la del 2019, centrada en la tècnica de l’’Shinrin-yoku', que es podria equiparar a banys de bosc. Tot remarcant el majestuós patrimoni natural de què disposa el Principat, es recorda que en aquella edició va tenir com a marc incomparable tot el voltant del llac d’Engolasters. I que una quarantena d’artistes de diferents nivells, tècniques i interessos hi van deixar la seva empremta. Una empremta, però, que va quedar eclipsada per les mans que esdevenen, ara més que mai, un segell de ‘land art’.
Comentaris (1)