Els tècnics a qui es va encarregar l’excavació, les dues fases fetes fins ara, i els tècnics de Patrimoni Cultural coincideixen plenament. “Ha sortit la base d’una columna, d’una columna molt gran, que evidentment no crec que sigui compatible amb una església”, explica l’arqueòleg Gerard Remolins, un dels responsables de la intervenció. Un col·lega de professió, i en aquest cas des dels despatxos de l’administració, Abel Fortó, també deixa clar que el que s’ha trobat “no sé pas si és massa concloent amb una església”. En fi, que no. Aquest segon sondatge es va decidir tirar endavant després que el primer “no va ser prou concloent”. Pensant en les mides de les esglésies romàniques, “tenint en compte la seva amplada”, es va plantejar una excavació que permetés localitzar el mur paral·lel al mur que ja es tenia controlat i fins i tot el mur de façana o l’angle.
Explica Fortó que després d’una positiva discussió entre tècnics es va acordar abordar una intervenció concentrada en únic sondatge “però més gran”. Contra el que es volia pressuposar, o descartant el que podria ser una hipòtesi de treball, “no trobem el mur que havíem pressuposat”. El que s’ha trobat, explica l’arqueòleg de Patrimoni Cultural, és “la base d’un pilar”. “Una base d’una columna molt similar a la que es pot trobar dins d’una borda, d’aquelles que van amb un pilar de fusta al damunt”, insisteix Fortó. És la “base de la columna gran, molt gran”, de què parlava Remolins. Tots dos parlen del mateix.
Hi ha una estructura en aquella parcel·la però és gairebé impossible, vaja, aquella mateixa, es descarta que sigui una església. Que no, allò no és Sant Martí de Sella. Diu l’arqueòleg encarregat de l’excavació que “possiblement sigui més una estructura d’habitat o un possible mas o alguna borda que, posteriorment, s’abandona i se’n fa una feixa”. Potser fins i tot, diu Fortó, “es podria estar dins una estructura agropecuària”. Però no eclesial. A nivell cronològic, ni l’un ni l’altre no s’atreveixen a datar res de res. Del segle XII segur que no ho és. Fortó parla d’una estructura de la molt baixa edat mitjana o fins i tot, de l’alta edat moderna. En fi, que podria ser del segle XIV o XV o del segle XVIII, vagin a saber. Remolins no s’atreveix a tant. “Aquesta estructura, aquest hàbitat o aquesta casa, per dir-ho així, sí que ens està indicant una ocupació d’aquella zona en temps tardans.”
ELEMENTS RELIGIOSOS
Un dels indicis per descartar en aquell indret doblement excavat la presència d’una església, exposa Abel Fortó, és que “no hi ha morter de calç als murs”. I en les esglesioles romàniques el morter de calç hi era sí o sí. Però que no sigui una estructura religiosa el que s’ha localitzat fins ara no vol dir que no disposi d’elements religiosos per allí enmig. I ho explica detalladament un Gerard Remolins que celebra, en certa manera, el fet que “han aparegut elements que sí que són singulars”. Per tant, anem a pams.
“Hi ha la pedra circular que vam trobar ja en el primer sondeig, l’hem girat, l’hem tret i ha resultat ser una pica. Una pica en procés de fabricació, una pica circular, d’unes dimensions similars a les piques, com per exemple, la que trobem a Sant Miquel de Prats”, indica el director de l’excavació, que explica que es té al cent per cent segur que es tracta d’una pica beneitera “en procés d’elaboració, i que la van deixar potser perquè se’ls va fracturar en algun extrem, però que estava molt avançada. És un element en què hi van dedicar molt esforç i que van acabar abandonant”.
La van abandonar i, aparentment, pel que fos, algú altre, caldrà veure si es pot arribar a saber qui i perquè, la va recuperar i la va fer servir en un altre context, “en aquesta estructura que hem excavat nosaltres ara”. “També ha sortit un altre element singular, que és una gran llosa de pissarra foradada de manera transversal, amb un gran forat. No sabem ben bé què pot ser. Ens sorprèn bastant el forat que té tallat perquè és molt viu i d’aquest forat l’únic que ens ha sabut donar una explicació, en aquest cas, és el Robert Lizarte”. L’actual director de Cultura del comú de Canillo i, sobretot, el responsable de l’arxiu comunal canillenc, Domènec Bascompte, són dos dels impulsors del projecte, de la recerca.
Remolins, parafrasejant Lizarte en certa manera, explica que “es veuen pissarres similars en esglésies, com per exemple a Sornàs, on també ho tenen, que és un forat a través d’aquesta inclinació, justament perquè compensa la inclinació de la pissarra que està al teulat i a través del qual surt un tub o travessa un tub però on passa una cadena per tocar la campana. De fet, és un forat molt, molt gran, diferent dels altres forats d’aquests de pissarres clavetejades al teulat”. Després de tot, indica l’arqueòleg responsable sobre el terreny dels sondatges, “potser no hem trobat l’església, però no hauria d’estar molt lluny d’on estem excavant actualment”.
I ARA QUÈ?
Una vegada fet aquest segon sondatge i un cop Remolins i el seu equip acabin reportant l’informe conseqüent amb la feina de camp feta, exposa Abel Fortó, caldrà veure “com encarem l’estratègia tenint clar que de ben segur no estem dins d’una església”. S’ha de mirar, doncs, de fer un replantejament. I caldrà veure no només que pretén fer Patrimoni Cultural si no, també, el comú de Canillo. Fins i tot des del punt de vista pressupostari. Vaja, de pagar les misses. I mai millor dit. Es pot fer un nou sondatge a l’exterior de la parcel·la coneguda com de l’Hort del Capellà, que és el que havia animat, en gran part, a pensar que allí hi podia haver l’església. Es pot avaluar obrir tot l’espai on s’ha estat actuant fins ara. O una tomografia elèctrica, que és “una intervenció menys invasiva”.
Gerard Remolins, que deixa clar que “no tenim indicis o fòssils que ens permetin acotar” la cronologia de l’estructura fins ara descoberta, no es decanta per cap proposta de seguiment del projecte. O sí, si es té en compte que descarta del tot la tomografia. “La tomografia elèctrica, ja es va descartar per les condicions climàtiques en què estava quan vam fer la primera intervenció, al desembre, i ara, després d'haver fet aquests sondejos, nosaltres ho descartem completament. De fet, ja ho vam comunicar al seu dia a Patrimoni Cultural pel tipus de dipòsits que trobem de pedres en què la tomografia no ens donaria uns resultats concloents de què trobem per sota.”
Sant Martí de Sella, l’església, haurà, doncs, d’esperar.
Comentaris (2)