Romana la campana

(AMB VÍDEO) La torre romànica de Santa Eulàlia d’Encamp aviat lluirà una nova integrant -serà la cinquena- en l’equip sonor: originària de 1597, la sonalla de bronze ha estat ‘recosida’ i aquest migdia se l’ha beneït al peu de Sant Romà de Vila

Joan-Enric Vives en arribar a Sant Romà de Vila per a la benedicció de la campana.

Es deia, es diu, de fet, Jesús Maria. Els noms originals els té gravats. Des d’avui se n’hi ha d’afegir un tercer en motiu de la benedicció de la seva reconstrucció: Romana. És una campana. Originària del 1597 i que des de fa unes sis dècades, més o menys, presentava un tall executat amb una serra radial. Les tècniques en matèria campanera també evolucionen i avui permeten no haver de fondre i tornar a crear. N’hi ha prou amb posar el metall a 1.096 graus durant un dia i esperar que ‘cicatritzi’.

La reconstrucció de Jesús Maria Romana ha estat beneïda aquest migdia en la petita esplanada adjacent a la capella de Sant Romà de Vila, que ha acollit el que fins a l’esclat de la pandèmia era el tradicional aplec de Pentecostes. L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, ha estat el mestre de cerimònies, encara que qui domina del tema és el conservador del museu Casa Cristo i alhora campaner encampadà Robert Lizarte. Ell és en gran part l’ànima de la reconstrucció de la campana. Viu la cosa com pocs.

Lizarte ha explicat públicament que fins fa poc no era possible recosir una campana si no se la fonia i es tornava a fer. Però les tècniques avancen també en matèria campanera i una foneria de València ha obrat el miracle. La ‘cicatriu’ es nota, però el bronze torna a estar complet i la campana es col·locarà al campanar de Santa Eulàlia, l’església principal de la parròquia. I, a partir d’avui, encara que sigui de manera metafòrica, amb un nom més. No és una anomalia. Quan es beneeix una campana és tradicional posar-li un nom. Les campanes en solen tenir dos, tres. Fins i tot quatre.

El nom s’ha elegit per votació popular a peu de capella. Després de la missa eucarística de l’aplec, i entre crits, sorolls i elements de ‘bonrollisme’ després del sermó ‘polític’ o l’advertiment als polítics, Vives ha proposat posar un tercer nom a la campana originària de Sant Jaume dels Cortals i que es va tallar quan aquella capella va passar a mans privades i els usos religiosos van decaure. Des de fa tres anys que s’havia posat en marxa la recol·lecta necessària per poder sufragar la despesa.

Un moment de la benedicció de la campana.

Entre els presents a l’esplanada s’ha fet una primera selecció. Havien de ser noms femenins. I sobre la taula -la metafòrica, a la de veritat i esperaven els tacs de pernil i formatge, els talls de llonganissa típics del piscolabis- hi han aparegut mitja dotzena de noms: Jaumeta o Jacoba, Eva, Laura -en honor a la cònsol, que s’ha votat a ‘ella mateixa’- i Romana per allò de sant Romà. Laura ha tingut molt bona requesta. Però Romana s’ha imposat sense discussió. La campana Jesús Maria ara també és romana.