El president i el secretari general mantenien una relació correcta des de feia molts anys, i fins i tot propera, reforçada pel vincle familiar indirecte. Tot va canviar quan el secretari general (el denunciant) es va separar de la seva parella, qui era neboda del president. A partir d’aquell moment, segons han exposat les dues parts durant la vista oral, van començar les discrepàncies, especialment en qüestions de gestió i repartiment de dividends.
La reunió de la junta, celebrada el novembre del 2021 havia de servir per abordar assumptes societaris, però va derivar ràpidament en una discussió. Segons la versió del denunciant, l’acusat es va aixecar, es va encarar a molt poca distància i va proferir reiteradament amenaces de mort: “Es va aixecar, es va posar a 20 centímetres de mi, em va insultar i amenaçar de mort. Quan em vaig aixecar, em va voler pegar cops de puny, i li vaig donar una empenta per separar-lo, va caure contra un moble de la sala”. L’acusat, en canvi, nega haver pronunciat aquestes paraules i assegura que es va tractar d’una discussió mútua que va escalar, amb empentes incloses.
Els dos advocats presents a la reunió (el de la societat per part del president i un altre que va representar al denunciant només amb aquesta junta puntual), únics testimonis directes, descriuen una escena molt tensa i poc habitual en aquest tipus de trobades. Tot i això, els seus records sobre les paraules exactes són difusos, tot i que en declaracions prèvies, un d’ells sí que havia apuntat anteriorment la possibilitat que s’hagués pronunciat una amenaça.
Un altre element clau és l’acta de la reunió. Malgrat l’incident, es va redactar i signar sense fer-hi constar cap conflicte, tot i que es va demanar a les dues parts si volien que quedés constància. Segons la defensa, aquest fet resta credibilitat a la denúncia, que ressalten “no es va presentar fins mesos després, coincidint amb el cessament del denunciant com a membre del consell d’administració”. La defensa insisteix que es tracta d’un episodi puntual en un entorn privat, sense prou proves per sostenir una condemna penal. Argumenta que tots dos implicats van perdre els nervis i que no s’ha pogut demostrar que es produïssin amenaces reals, i menys encara de manera reiterada. La fiscalia, però, no ho veu així i demana 12 mesos presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys i el pagament de les despeses processals causades.
Comentaris