En fi, que si a final de l’any passat es van trobar algunes cosetes, ara, “abans d’obrir en extensió”, és a dir, d’excavar la parcel·la sencera, que “significa un volum de recursos” considerable, recorda Ubach, el que es pretén és obrir una micona més per saber si es van consolidant les troballes. “Si es confirma l’existència” del que podria ser una església, indica la tècnica de Patrimoni Cultural. “Anem a recuperar informació i a interpretar-la des del punt de vista arqueològic”, indica Remolins. L’arqueòleg avisa: que ningú doni per suposat res de res. De fet, “anem a cegues i voluntàriament anem a cegues”, perquè si hi ha suggestió s’acaba veient el que es vol allà on no hi és. I Remolins no té cap mena d’interès en caure en aquest error.
Remolins: “No podem afirmar ni tampoc descartar, pels indicis, que hi pugui haver l’església. Ara anem a recuperar més informació”
Els responsables de l’actuació -sia perquè representen les institucions involucrades (el Govern, el comú de Canillo), sia perquè la financen, sia perquè hi han de treballar- van mantenir aquest dimarts una reunió sobre terreny per establir alguns dels requisits de la intervenció i veure com ha d’anar el replantejament de la intervenció. Per exemple, Patrimoni Cultural ha demanat al comú de Canillo que tota la terra que s’extregui dels sondatges que es faran a partir de dilluns sigui guardada per si mai s’ha de cobrir la partida es cobreixi amb el material original. Un desig com un altre. Tècnicament no és pas necessari.
En fi, que el responsable de l’empresa adjudicatària dels treballs (Regirarocs) i la tècnica de l’administració coincideixen en què és aviat per pensar que Sant Martí de Sella està allà colgada. “El que es va fer en un inici no ha donat dades suficients”, reconeix Ubach. Sí que hi ha elements documentals, principalment exposats per l’arxiver comunal de Canillo, Domènec Bascompte, que donen compte que al segle XVI hi havia una església a Sella. La toponímia de la parcel·la també ajuda a pensar que hi podria haver alguna cosa. Element sòlid, manté Remolins, no n’hi ha cap. Tampoc la manera d’intervenir “és la més ortodoxa”, exposa l’arqueòleg, que no vol dir que no sigui correcte.
SANT MIQUEL DE PRATS, SANT VICENÇ D’ENCLAR
Gerard Remolins explica que hi va haver un moment que va semblar que l’eventual església de Sant Martí de Sella hauria de tenir uns proporcions similars a la de Sant Miquel de Prats. Si l’església que se cerca estigués on s’ha furgat fins ara, hauria de ser més gran que l’església de Prats. I per les estructures que s’han trobat fins ara -una base circular, un banc de pedra o sabata de fonamentació- potser seria més equivalent al temple preromànic de Sant Vicenç d’Enclar. Res de cert. Fins que no es pugui establir una planta ben ajustada, res de res. Que pot ser una cort o una casa, encara, el que s’ha trobat. Les rases que es van obrir a final de l’any passat van permetre descobrir alguna coseta, però no pas allò que hom pensava per tenir més elements de certesa, ve a dir l’arqueòleg.
Ubach: “Si els sondatges donen resultat, si es confirma l’existència (de l’església) o com a mínim si aparegués un element important, com l’arrencada de l’absis o una cosa així, llavors sí que ho obriríem tot. Perquè no cal malgastar recursos per un hort o una borda”
Remolins explica també que de “materials arqueològics hem recuperat molt poca cosa” i com que no hi ha aquesta materials associats a l’eventual construcció que hi hagués a la zona la contextualització i la cronologia de les estructures fins ara trobades, de moment, és poc menys que impossible. Més encara, “de materials no crec que n’apareguin més, però d’estructures sí”, perquè és probable, o és una hipòtesi si més no, que fos el que fos “s’abandonés de forma sobtada” i per això “els elements arquitectònics d’aquesta construcció han de ser conservats ‘in situ’”.
Alguns dels materials que s’han trobat no tenen a priori cap valor perquè provenen d’aportacions de terra que s’han anat fent amb el temps en aquell indret, repassa també l’arqueòleg, que explica que “quan mirem un dels laterals de la rasa” hi ha un gran bloc de granit al costat del banc del vessament que prou podria ser una pica baptismal. Però també una columna o vagin a saber què. Només poder excavar-ho tot permetria certificar al cent per cent allò que vulgui que sigui dit bloc granític.
Amb la feina que s’ha de fer durant dues setmanes a ‘l’hort del capellà’ a partir de dilluns es pretén veure quins nous indicis sortiran. “Ens interessa trobar aquest altre mur -paral·lel a l’actualment existent- per tenir la direcció, l’eix d’aquesta estructura” i amb això “s’intentarà delimitar” la planta de la construcció. I és que, de moment, les parets “de capçalera no hi són o estan passant per un altre lloc”. El mur actualment existent té uns forats que haurien pogut tenir incrustats alguns elements de fusta, com una possible coberta, per exemple.
En fi, que Regirarocs impulsarà, executarà, vaja, aquests sondatges, excavarà, doncs, uns vuit metres quadrats més per mirar de descobrir nous elements. Per veure si n’erigeix Sant Martí de Sella. Manté la tècnica de Patrimoni Cultural Sara Ubach que si aquests treballs que es clouran a l’inici de junt “donen resultat, si es confirma l’existència (de l’església) o com a mínim si aparegués un element important, com l’arrencada de l’absis o una cosa així, llavors sí que ho obriríem tot. Perquè no cal malgastar recursos per un hort o una borda”.
Comentaris