La segona jornada de la vista oral -la tercera, aquest dimecres, serà ja només per als informes i les peticions de les parts- s’ha centrat en la sessió de tarda en la declaració dels perits. Les perits, per ser clars. La causa jutja el facultatiu i té Salita com a responsabilitat civil subsidiari en cas de condemna del metge. És evident, però, que tot plegat ha permès fer aflorar el que fa anys que corre en l’ambient: la deficient atenció del servei operat per la multinacional Domus, en gran part per la manca de personal. Per la manca de recursos. Hi era abans de la pandèmia i hi ha continuat sent després.
Però com ja van deixar clar les magistrades del Tribunal de Corts, el judici se centra en el comportament, la praxi mèdica. I la presència de la cap del servei de medicina legal i forense, d’una banda i, després, de les perits de part ha contribuït a centrar del tot l’objecte enjudiciat. I fins i tot ha quedat al marge el que va ser la denúncia cabdal: que a Salita se sobremedicava els pacients. De fet, la família de la dona objecte d’una suposada mala atenció sempre ha mantingut que l’abús de fàrmacs que li van donar els quinze dies d’estada va ser el desencadenant del deteriorament definitiu de la dona, que ja llavors, amb 81 anys, tenia un principi de demència, d’Alzheimer.
La dona, ja al primer dia d’ingrés a l’aixopluc del programa ‘Respir’, va caure del llit. Cauria dos cops més durant l’estada a Salita. I el metge no la va visitar fins al vuitè dia d’estar al centre sociosanitari. El facultatiu ha assegurat durant la vista que va plantejar derivar la dona a fer-li una radiografia a l’hospital però que es va consensuar amb la família que millor fer un tractament conservador i mantenir-la, amb analgèsics, en repòs a l’hospital. Hi havia la sospita d’alguna fissura o fractura costal. Però no va ser fins que el dolor va anar in crescendo l’endemà de sortir a Salita que la família va acabar portant la dona a Urgències.
I al resultat va ser que no és que hi hagués una fissura o una fractura. No, no. Hi havia sis costelles trencades, un vessament pleural i una bronquitis aguda que van fer que la dona quedés 28 dies ingressada a l’hospital. Mai més tornaria a ser la dona el que havia estat abans de l’ingrés a Salita tot i les seves patologies. La radiografia es va fer ja a l’hospital i la no derivació no va figurar enlloc. És a dir, el metge assegura que la família s’hi va oposar. Els familiars de la lesionada mantenen que van fer al confiança al facultatiu i que li van dir que ell mateix. I en la història clínica mai es va fer constar -hi hauria- la negativa familiar.
LES TESTIMONIS
La cap del servei de medicina legal i forense ha ratificat el que havia informat una anterior forense del servei. És clar, el cas es va iniciar amb l’estada de la dona el 2018. I una querella el novembre d’aquell mateix any. I, per tant, en el servei en qüestió hi han passat una pila de professionals. I també ha fet algunes apreciacions o aportacions en funció de la seva experiència o coneixement. Hauria calgut radiografia o no? “Jo l’orientaria que sí” o “de les primeres coses que hauria fet seria fer fer una radiografia”, ha manifestat la forense.
La forense pública: “De les primeres coses que hauria fet seria fer fer una radiografia” perquè “era clau per determinar l’entitat de la lesió”
Per a la metgessa, la placa de tòrax “era clau per determinar l’entitat de la lesió”, que va quedar clar que no era gens menor. En relació dels problemes respiratoris que patia la dona, la forense ha indicat que “probablement no es va prescriure correctament un antibiòtic que no hauria millorat les lesions però sí l’evolució” dels efectes que va tenir. I que van acabar portant al vessament pleural i tot plegat. En fi.
Telemàticament han comparegut dues perits. Una mèdica legal citada per l’acusació particular i una gerontòloga de Madrid també perit forense que defensava les tesis de la defensa, valgui la redundància. Totes dues han informat sobre el cas a partir de la documentació existent en la causa. La perit de la família de la dona ha estat clara d’entrada en afirmar que, per a ella, no hi ha dubte que la fractura de costelles era producte de les caigudes i que, en general, “no hi va haver una assistència d’acord amb allò necessari”. La metgessa legal ha explicat que la lesió costal que presentava la dona “no era possible que hagués pogut ser del mateix dia”, tallant així de rel l’assenyalament del metge que potser la dona havia tornat a caure ja havent sortit de la residència.
La metgessa legal de l’acusació particular: “En aquest cas sí que calia un trasllat a l’hospital i fer una prova complementària”
Aquesta perit de part acusadora, que ha recordat que “les fractures fan molt mal”, ha assegurat que “en aquest cas sí que calia un trasllat a l’hospital i fer una prova complementària”. La doctora legal ha recordat que la pacient era una dona pluripatològica. I davant d’aquesta vulnerabilitat, calia un diagnòstic clar i objectiu. No sospites. I, per tant, que eren necessàries proves radiològiques per poder tenir clar “l’abordatge” de la lesió. També ha explicat la metgessa que és molt poc habitual que en aquest tipus de caigudes i lesions no hi haguessin signes locals externs com hematomes o equimosis.
Que, certament, hi ha excepcions. Però que també era una evidència que la lesió era de feia dies, la caiguda. I que segurament els signes externs ja s’havien absorbit. També ha lamentat que la visita de la pacient no es fes fins al vuitè dia del seu ingrés malgrat que la primera nit ja va patir una caiguda. Encara que remugant una miqueta, la perit de la defensa ha acabat admetent que el més normal és que davant un nou ingrés el servei mèdic passi visita durant les primeres 24 o 48 hores.
Aquesta segona perit, de la defensa del metge acusat, ha insistit en diverses ocasions que “la fractura no indica una mala praxi” i que “no perquè hi hagi una caiguda es deriva a l’hospital”. Més encara: “molt probablement la fissura o les fractures ja estaven allí, però això no implica una mala praxi”. I més: “No dic que no hi hagués nexe causal” entre la fractura de les costelles i els problemes respiratoris posteriors, “però això no implica mala praxi si no que clínicament es va donar la situació que es va donar, el curs és molt suggestiu”.
La perit de la defensa: “No dic que no hi hagués nexe causal” entre la fractura de les costelles i els problemes respiratoris posteriors, “però això no implica mala praxi si no que clínicament es va donar la situació que es va donar, el curs és molt suggestiu”
La perit de la defensa ha mirat de mantenir que el no trasllat a l’hospital s’havia consensuat amb la família i, en tot cas, ha recordat que hi ha molts cops que “el risc és més alt que els beneficis” en el cas d’un trasllat. Més coses que ha dit aquest gerontòloga i alhora metge legal. “Malgrat una derivació prèvia i si s’hagués tingut un diagnòstic més precoç el manejament hauria estat el mateix”. “El trasllat a urgències no és banal” i “moltes vegades s’opta per ser més conservadors”, ha insistit.
La perit de la defensa ha insistit que per molt que no hi hagués hagut una radiografia, “el manejament i el tractament estava fet i molt probablement no hi havia ni vessament pleural ni desplaçament” i tampoc “no és imprescindible que es faci una prova d’imatge” perquè “les derivacions són més perjudicials” en gent gran. La metgessa també ha indicat que perquè es trenquin ossos a segons quina edat, no cal que caigui ningú. A més, “si aquesta complicació hagués estat allí, hauria donat més clínica” i “es fa el diagnòstic de la complicació en el moment que hi ha sospita clínica”.
En fi, el ‘marró’ per a les tres magistrades. Que hauran de determinar si era inevitable fer la derivació i la radiografia o no ho era. Perquè es jutja el metge. Si es jutgés la institució, el debat inicial seria un altre: ¿com pot ser que una usuària caigui fins a tres cops del llit en menys de quinze dies i no se la visiti fins al vuitè dia d’estada quan ja ha caigut una dues vegades? ‘Salita style’.