Quan a Urgències no hi ha l’especialista que et pot salvar la vida

Una família denuncia la mort d’un padrí que va anar dos vegades al servei amb problemes cardíacs sense trobar cap cardiòleg de guàrdia que el pogués atendre i que, dies després, va morir per culpa d’una caiguda que li va provocar una hemorràgia cranial sense que trobar un neurocirurgià que l’operés

G

Comentaris

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

La família d’un home que va morir fa setmanes a l’hospital de Meritxell a conseqüència d’una hemorràgia cranial ha presentat una queixa formal al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària per denunciar el que, al seu entendre, és una mancança al servei d’urgències que va acabar sent fatal per al pacient. I és que, segons han explicat a l’Altaveu, van anar al centre sanitari fins a tres ocasions, dues per problemes cardíacs i una per la caiguda que va acabar provocant el fatal desenllaç. I en tots tres casos, els metges els van indicar que cap especialista es podia fer càrrec del padrí. Des del servei, s’ha assegurat que, si bé no hi va haver atenció presencial, el protocol habitual passa perquè es faci una consulta amb l’especialista pertinent.

Els fets es remunten a inicis del mes passat. Així ho explica la filla del difunt, Beatriz Haro. “Vam anar dijous 3 i dissabte 5 a Urgències. El meu pare tenia la tensió molt baixa i batecs molt ràpids, el que es coneix com a taquicàrdia”, relata. Un cop allà, però, tots dos cops, “ens diuen que necessitava un cardiòleg de forma urgent”. El problema era que l’especialista que seguia l’home “estava de vacances”. I, llavors, “em van explicar que els que hi havia no fan guàrdia i no se’ls podia trucar”.

“No pot ser que estiguem a un país on si anem crítics a un hospital ens morim. I no ho dic jo, m’ho han dit els metges”, afirma la filla de l’home que va perdre la vida

En totes dues ocasions, els metges d’urgències sí que van poder estabilitzar el pacient i enviar-lo cap a casa. Això sí, amb una “derivació urgent cap a un cardiòleg”. Tenint en compte que el de referència estava fora del país, la família va buscar-ne un altre, sense sort. En tot cas, la cita anava per dies després.

I l’home no hi va arribar. El dia 11, explica la Beatriz, “el meu pare va patir una baixada de tensió a casa i va caure; es va donar un cop al cap”. Ràpidament, es va trucar als serveis d’emergència i una ambulància de bombers el va traslladar cap a l’hospital. Novament, a urgències, però, les sensacions es van repetir. L’home patia una hemorràgia al crani i calia que l’intervingués un neurocirurgià. “Tampoc tenen un neurocirurgià de guàrdia”, apunta.

I, per tant, només quedava una solució: un trasllat a Barcelona, a l’hospital de Sant Pau, on se’l pogués operar. Mentre es feien els tràmits necessaris, però, el temps va passar. I quan va arribar el vistiplau per enviar-lo cap a la capital catalana, ja era massa tard. “Al cap de tres hores, ja no hi havia res a fer. Es va decidir pujar-lo a cures pal·liatives perquè ja no hi havia opció de trasllat”, explica. I, poca estona després, es va confirmar la defunció.

Lògicament, un cop duríssim per a la família. Sobretot pel fet que s’han trobat amb el que entenen que és un sistema sanitari que no ha respost. Que no ha estat a l’altura. “No pot ser que estiguem a un país on si anem crítics a un hospital ens morim. I no ho dic jo, m’ho han dit els metges”, afirma. En el seu cas, remarca, han viscut aquesta situació tres cops en pocs dies, fins que a la tercera, malauradament, el seu pare va perdre la vida.

De moment, una primera acció ja s’ha fet. S’ha presentat una queixa forma al SAAS, explicant la situació. Per ara, no es preveu anar més lluny, però l’esperança és que, com a mínim, hi hagi una certa reflexió sobre com es poden evitar en el futur fets similars.

RESPOSTA D’URGÈNCIES

Des d’Urgències, i des del desconeixement concret del cas que s’exposa, es manifesta que en casos com aquest “segurament s’ha fet una interconsulta amb qui pertoca”, encara que no consti en l’informe que s’imprimeix per a l’usuari. En aquest punt, la cap del servei, la doctora Yvette Ruiz, assenyala que la professió mèdica té una “implicació legal màxima”, i ningú vol equivocar-se i haver de fer front a les conseqüències legals d’aquest error. Així, Ruiz explica que “ningú es vol arriscar” i quan es tenen dubtes es fa la consulta amb l’especialista, que a vegades considera que pot respondre telefònicament i d’altres valora necessari el desplaçament al centre hospitalari.

Així, segons s’assegura, hi ha especialistes que fan guàrdia de 24 hores i d’altres que només estan presencialment entre les 8h i les 20h. És una qüestió de “cartera de serveis ministerial”, explica Ruiz. Així, els que hi són sempre són internistes -que compleixen les especialitats de pneumologia, cardiologia, neurologia i digestologia quan aquests no hi són-, geriatres i pediatres -que venen a ser els internistes especialitzats en gent gran i infants respectivament-, traumatòlegs, cirurgians, psiquiatres i els de l’UCI. I per tant, quan el metge d’urgències té un mínim dubte, consulta amb els especialistes pertinents. Ruiz posa l’exemple de qui arriba amb una fractura o amb un mal de panxa. Si amb la radiografia, l’ecografia i l’analítica “no queda clar” de si la fractura és quirúrgica o si el mal de panxa pot ser una apendicitis, es fa aquesta consulta.

Comentaris

Trending