Per exemple, en el sector de la joieria, diu López, que fa part de la tercera generació d’una companyia establerta actualment al barri de Poblenou de Barcelona i que sempre ha fabricat joies per a tercers, és a dir, són els industrials, els fabricants de peces que després esdevenen el producte de marques de luxe o no tan luxe, “hem anat una mica de la màxima discreció a una majori transparència”. “El client final vol saber d’on ha sortit l’or que porta la peça que comprarà d’on ha sortit el diamant, on l’han tallat, per quines mans ha passat, en quines condicions s’ha fet això, com nosaltres som conscients de la importància del cicle de l’aigua, de les emissions a l’atmosfera que fem”, manté el dirigent D’Or Joiers.

“Tot això crec que sí que és diferent d’altres sectors, també, perquè tenim la possibilitat, quan treballem amb peces d’un alt valor afegit, que això sigui viable econòmicament, en què els costos, els marges són uns altres i, per tant, potser no hi ha aquesta mateixa consciència. Si fas samarretes, segurament el client no t’exigeix, o molts clients no t’exigeixen el mateix esforç en sostenibilitat que si fas joies, que al final són compres que potser són més importants en la vida de la persona que les compra”, afegeix Marc López, que destaca com d’importants són les temàtiques ESG, és a dir, qüestions com la sostenibilitat, la traçabilitat. “Tots aquests temes fa 15 o 20 anys segurament no eren rellevants o no eren tan rellevants o molta gent no els tenia en compte i a dia d’avui si no ets punter en aquests temes no seràs punter en la nostra indústria perquè el client final ho requereix”, rebla el vicepresident dels joiers catalans, que destaca com les noves generacions tenen igual d’arrelada la necessitat de la transparència com de la incorporació de les noves tecnologies en un sector de molta tecnicitat.
Marc López, dissenyador industrial ara compromès amb altres tasques dins de l’empresa que va iniciar fa més de sis dècades el seu avi amb un soci, explica que per als empresaris, encara que siguin joiers com ell, de la seva generació, és inconcebible no tenir una pàgina web amb una molt bona explicació, bons detalls, exposant des dels codis de conducta ètica a les maneres de produir. Només cal veure el lloc web de la firma que representa… “És només una anècdota. Però per exemple, al nord d’Itàlia, que són grans productors de joieria i amb els que moltes vegades ens emmirallem des d’aquí, hi ha empreses molt grans amb centenars de persones que treballen per marques molt importants, com ens passa a nosaltres, però que ni tan se vol tenen una web ni tenen una manera de contacte i que al final, quan ets capaç de trobar el seu número o algú et passa el seu contacte, pots trucar allà i dir: ‘Hola, miri…’ Això està bé, però crec que la realitat del món en què vivim l’any 2026 està una mica allunyada d’això. I això és una de les coses que crec que és responsabilitat de la meva generació canviar”, manté López.
OPACITAT
El ponent aquest dijous al cicle de l’EFA explica que “jo tinc un perfil molt de producte perquè soc dissenyador industrial i tots els primers anys de vida laboral els he passat desenvolupant un producte, però al final el que m’agrada explicar és, per una banda, com la gestió de l’empresa en quant a governança t’ajuda a endreçar i a poder seguir sent més forts amb aquelles coses en què creiem que son forts”, explica. I López afegeix que “després, també una altra cosa que segurament té a veure amb el canvi generacional, és que el sector joier ha tingut sempre una tendència molt opaca. És un sector molt familiar, però que ha sigut bastant opac. Evidentment hi ha coses que ho justifiquen, com és el tema de la seguretat, que és un problema. Ho era a l’època del meu avi i del meu pare, i és una de les coses que ens fa ser no molt transparents per seguretat, però també pensem, la meva generació i jo mateix, que hem d’explicar una mica més el que fem, explicar com ho fem”.
“El sector joier ha tingut sempre una tendència molt opaca. És un sector molt familiar, però que ha sigut bastant opac. Evidentment hi ha coses que ho justifiquen, com és el tema de la seguretat, que és un problema. Però també pensem, la meva generació i jo mateix, que hem d’explicar una mica més el que fem, explicar com ho fem”
Marc López manté que “això ens aporta valor tant com a companyia com com a sector, perquè quan els clients ja siguin clients finals, els clients dels nostres clients o els nostres propis clients veuen com es fan les coses, veuen com treballem, tota la sostenibilitat i governança de la companyia posa en valor el que fem. I s’entén que no només hi ha darrere una peça de metall que jo t’envio empaquetada amb els teus requeriments, sinó que darrere hi ha tota aquesta part molt implicada en sostenibilitat, en bon govern de la companyia. I explicar això és una de les coses que segurament no s’ha fet, que el sector no hem fet. I a mi em motiva fer-ho. I d’aquí que nosaltres tinguem la voluntat no només de treballar amb els clients que tenim si no, també, d’explicar què fem, d’obrir-nos”.
I en certa manera, això també amb l’equip de treball, amb els empleats. O, millor dit, amb els col·laboradors. Que són tant els que contribueixen a fabricar el producte com els que els adquireixen. D’Or Joiers treballa amb alta joieria. Firmes de primer nivell. Sempre per d’altri. Mai amb marca ni tan sols amb catàleg propi. I combinant, integrant, l’escola joiera de sempre amb l’últim crit en innovació. “El que nosaltres fem té un component molt tradicional, manual, artesanal, és a dir, hi ha oficis com el de joier o com el d'encastador de diamants, que són oficis que requereixen molta experiència, primer molts anys d'aprenentatge i després molts més anys d'experiència per arribar a tenir un nivell d’excel·lència que requerim nosaltres per la tipologia de joieria que fem”.
Però al costat d’aquesta tradició hi ha tot d’eines d’última generació. “Tenim impressores 3D, centres de mecanitzat, talls làser, moltes tecnologies que realment són molt, molt avançades tecnològicament. Llavors, una de les coses que a nosaltres ens sembla molt interessant i que realment xoca molt quan vens aquí a veure les instal·lacions, doncs és això, gent treballant amb les mans que tenen molts anys d’ofici i que estan fent una tasca molt artesana i al costat mateix una impressora 3D d'última generació fent peces per poder incorporar en el procés productiu.”
“Sí que és cert que tradicionalment els joiers i a les formacions vinculades al nostre sector només es tocava la part artesana i manual, però al final aquesta tecnologia no deixa de ser eines. I aquestes eines amb les noves generacions i amb algunes persones que no tenen per què tenir l’edat de nova generació però sí que estan molt al dia perquè és gent conscient de com ajuda tot això a la feina” es tira endavant. I molt. Perquè aquesta nova maquinària, permet, “inclús aconseguir dissenys, formes o peces que eren impossibles o gairebé impossibles de realitzar antigament. Llavors, normalment tenen una molt bona acollida per aquest motiu. Perquè finalment no fan que aquella persona no tingui feina i que no sigui necessària. No és això. Igualment necessitem aquest toc manual de les peces, però les noves eines ens permeten ser més àgils, fer peces diferents, fer una qualitat millor i faciliten la vida també a les persones”. I tot això, a més, el client vol saber-ho i que li ho expliquin. Que hi hagi transparència. De principi a final. Perquè la transparència, com la governança, la sostenibilitat o la integració també són or.








Comentaris