Ara bé, el primer dubte és si el podrà jugar. Ara mateix, Iker es recupera del cop al cap que va rebre durant el partit contra el Betis del passat dissabte. “Estic molt més bé”, explica. El dilluns, admet, “encara estava una mica atordit” però ara “ja vaig millorant”. No se sap, però, si arribarà a temps per poder vestir-se de curt davant l’Andorra. Tot dependrà de la seva evolució.
No nega que no poder jugar contra els tricolors seria una certa decepció. “Hi ha molta il·lusió. En categories inferiors vaig estar a l’Enfaf, però el primer equip d’on jugava era l’Andorra i, per tant, hi he format part en algun moment”, recorda el porter, que té clar que “sempre hi ha ganes de jugar contra l’equip del meu país i en el qual he estat”. Confia que la recuperació del cop sigui ràpida i pugui tenir “opcions”, si més no d’estar a la convocatòria.
Iker fa anys que juga fora del país. Va acabar, de fet, la seva etapa formativa lluny del Principat. Primer, al Gimnàstic de Manresa -club de futbol base ara vinculat als tricolors- i, després, ja al Vila-real, primer al juvenil i l’any passat al segon filial, tot i que molt integrat a la dinàmica del primer equip groguet, amb la plantilla del qual entrena i, fins i tot, va poder viatjar a la final de la Lliga Europa que els castellonencs es van adjudicar davant el Manchester United. Al llarg d’aquests anys, però, també ha pogut seguir la situació del futbol del país i el canvi radical viscut a l’Andorra.
“Ho he seguit amb il·lusió. Penso que l’ascens que ha tingut també ha sigut positiu per al futbol del país perquè, de retruc, ajudarà al fet que la lliga nacional i la resta del país pugi de nivell”, ha apuntat. En aquest sentit, entén que “tot el que sigui potenciar el futbol nacional s’ha de veure amb alegria i energia”. Evidentment, també hi col·labora ell mateix si confirma les bones expectatives que els responsables de la pedrera del Vila-real hi tenen dipositades.
“Sento molt suport del club. Ells confien en mi i jo els hi vull tornar amb rendiment”, comenta Iker. No nega, evidentment, que somia a arribar al primer equip. “Queda un petit pas, però és el més gran de tots. M’hi veig? Sí, perquè entrenes amb ells cada però és un repte molt difícil”, apunta. I, a la vegada, remarca un altre punt rellevant: “Al final, també serà important, si ho aconsegueixo, mantenir-m’hi”.
“Queda un petit pas, però és el més gran de tots. M’hi veig? Sí, perquè entrenes amb ells cada però és un repte molt difícil”, apunta Iker sobre la possibilitat de jugar al primer equip
Per ara, esportivament tot rutlla. El Vila-real B, a les ordres d’un il·lustre de les banquetes com és Miguel Álvarez, lidera amb mà de ferro el grup 2 de Primera RFEF. 22 punts de 24 possibles gràcies a set victòries i un únic empat. I Iker ha estat una peça clau, ja que ha estat titular en cinc d’aquests partits. “La dinàmica de l’equip és molt bona i crec que tots, des dels porters fins als davanters, tenim el nostre mèrit”, indica, tot destacant que “tant l’entrenador com la directiva ens deixen ser nosaltres mateixos i això ajuda a mostrar el futbol que tenim a dins i també ens ajuden a desenvolupar-nos com a persona”.
De cara al dissabte, Iker espera un duel igualat amb dos equips que busquen sempre tenir el domini i la possessió. “Crec que, a l’hora de mantenir el control del joc amb la pilota hi haurà força alternança”, avança el porter groguet. I és que té clar que “els dos la volem tenir” i ja admet que hi haurà moments en els quals qui s’imposi sigui l’Andorra. “Aquest any, si alguna cosa hem sabut fer, és viure sense ella, saber patir i aguantar moments difícils i això és el que ens ha fet, ara mateix, estar allà dalt”, destaca.
Queden doncs, pocs dies, per un partit especial i esperat per Iker. A l’espera de saber des d’on el podrà viure, si participant activament sota pals o des de grada, el que té clar és que no serà pas un duel més. Això sí, malgrat l’estima que pugui tenir al club del seu país, un cop soni el xiulet inicial també té clar a qui animarà.
Comentaris