Quan la policia fa d’àrbitre (o a la inversa)

(AMB VÍDEO) Satisfacció al cos per haver pogut atraure una trentena d’aspirants en la convocatòria extraordinària que pretén cobrir quinze noves places que s’ajuntaran, els alumnes escollits, als nou sorgits de l’anterior concurs i que esperen per iniciar la formació

Just quatre mesos han passat de les anteriors proves per triar nou policies. Al setembre, amb més calor que no pas fred, 26 aspirants esbufegaven donant voltes per l’Estadi comunal o saltant tanques. Aquest gèlid 15 de gener, els candidats, 25 en aquest cas, miraven de no relliscar amb la neu, el gel o la gebrada que ha humitejat els carrers d’un tartan per on també transitava, sense voluntat que se sàpiga de ser policia, Nahuel Carabaña. Però aquells que volen ser policia han de tenir, per vocació o obligació, una bona condició física i, per tant, fer esport amb constància. 

Fins i tot pot ser que algun dels aspirants sigui àrbitre. I justifiqui, perquè no, que no hi ha tanta diferència entre un policia i xiular un partit de futbol. Es tracta de dirimir diferències, posar ordre i fer complir el reglament. I d’àrbitre, entre els 25 aspirants que finalment s’han vestit de curt per iniciar les proves físiques, n’hi havia com a mínim un, en Lluís Miquel Pinilla, que ha estat el primer en haver-se d’enfrontar a les proves físiques dissenyades pels funcionaris de policia del grup de formació. 

L’agent major Bruno Modesto, com ja va fer fa quatre mesos, ha fet cinc cèntims del que havien de fer. El mateix que al setembre. Amb neu i gel. Però, diu Modesto i no li falta raó, de neu i gel si acaben sent policies també en trobaran al carrer. De fet, recordava l’agent, de proves se n’han fet diluviant o amb una calor horrible. De tot hi ha a la vinya del Senyor i al dia a dia del policia. De la policia. Un cos que vol dotar-se de més personal per combatre reptes com pot ser el del contraban al Pas de la Casa i d’anar-se acostant a la xifra mítica dels 300 funcionaris. De moment, al cos hi ha satisfacció per haver pogut atraure una trentena de candidats en una convocatòria extraordinària. En tan poc temps, s’han inscrit 65 persones per mirar de ser policia. Sobre la pista del Comunal, això sí, aquest dijous n’hi havia quatre menys dels previstos. Fa quatre mesos en van fallar deu. 

Com recordava l’agent major integrant del grup de formació, no hi ha cap límit ni per dalt ni per baix amb l’alçada i tampoc amb l’edat sempre que s’hagin complert els 18 anys. Per això avui un dels candidats superava de llarg els 40 anys. Però també tindrà les seves possibilitats. Com la resta d’aspirants que avui feien 2.000 metres sumant voltes a l’estadi i intercalant-ho amb altres proves. Saltar, habilitat, planxes… el que fes falta. Els que passin la prova d’aquest dijous demà aniran a córrer per la muntanya. I després, si encara segueixen ‘vius’, els tocarà el test de Cooper. I seguiran les proves professionals, les escrites, els idiomes, el psicotècnic i el que s’escaigui.

Per cert, si algun dels suspesos en l’anterior convocatòria s’ha volgut presentar a aquesta, ho ha pogut fer sempre que no hagués fallat en el psicotècnic. En cas contrari, haurà d’esperar sis mesos. Són les condicions. I els candidats prou que les saben. Per exemple, en Pinilla, com Adam Zarioh, ja fa temps que les saben, més o menys, perquè fa temps, tot i tenir només 26 i 18 anys, que tenien al cap això de poder ser policia. El primer va abandonar la idea un temps perquè uns coneguts li van dir que potser encara no tocava. “Però ara ja em veig madur i em sembla un bon moment.” “Des de ben petit tenia al cap poder oferir un servei públic i treballar per garantir la seguretat de tots els andorrans”, ha explicat abans d’assegurar que més enllà de fer una formació professional, allò que més s’assembla a ser policia de tot el que ha fet fins ara és ser àrbitre de futbol. Fa onze anys que xiula.

-seguirà ampliació- 

Etiquetes

Comentaris

Trending