Des del 3 de febrer que es va posar en marxa l’expedient electrònic s’han mantingut múltiples reunions per anar posant sobre la taula les disfuncions que sorgeixen. Tant avisen els responsables del Consell Superior (CSJ) com posen dubtes sobre la taula els representants del Col·legi d’Advocats. Es debaten les mancances o anomalies i les solucions que es van dictant es transformen en una mena de notes tècniques que els professionals col·legiats del Dret van rebent en una pestanya específica que s’ha creat al lloc web dels advocats. Hi ha X problema, doncs caldrà actuar d’Y forma. També participen de les trobades responsables de TRACASA, l’empresa navarresa que des de fa anys proveeix els serveis. Ningú acaba d’entendre encara com al seu dia, ja fa una colla d’anys, es va optar per aquesta companyia. A Espanya no és ni molt menys majoritària i el sistema més comunament utilitzat, i sense a priori problemes, l’ofereix una altra empresa.
En tot cas, de forma general, “el sistema de funcionar, funciona”, ara bé, cada dos per tres “apareixen incidències que fan perdre molt temps” i la “interactivitat acaba resultant infumable”. Certament, la plataforma en qüestió (PSP) no ha previst totes les necessitats judicials. I no és que s’hagi inventat res de nou. Per exemple, hi ha qui pretenia presentar una querella criminal però no podia triar per quin torn la volia entrar. O les notificacions de rebuig d’admissió de determinats escrits, per exemple, no arribaven mai, durant un temps.
“Tots els canvis costen, i més encara si hi ha parts crucials que no han estat convidades a participar del disseny de l’eina des del primer moment”, exposen alguns advocats que admeten que en certs moments la nova eina fa perdre el temps i la paciència
Hi ha aspectes, documents, que són accessibles -o ho eren, vaja- per a totes les parts quan el tribunal escaient ni tan sols havia acceptat l’acció en qüestió i hi ha disparitat de criteris en múltiples coses. També sembla evident que en no pocs casos, ja siguin alguns advocats, ja siguin alguns procuradors, el nivell tecnològic és més aviat baix, per dir-ho suaument. Per exemple, el Col·legi d’Advocats ha hagut de fer una petita guia de com transformar un document (informàtic) de text en PDF editable. Perquè el sistema, la plataforma, la PSP, requereix que els documents que es presenten siguin PDFs editables. Però és clar, després resulta que certs tribunals accepten com no pot ser d’altra manera un PDF del passaport sense donar opció d’editar -tampoc no té cap sentit haver de ‘manipular’ el passaport- i, en canvi, hi ha hagut oficines judicials que inadmetien el document en no tenir la característica OCR i tal dia farà un any.
En fi, un embolic de mil dimonis que demana paciència. “Ara per ara s’ha de confiar molt en els oficials de la Batllia, que han de verificar” diversos procediments. I ja se sap que de tot hi ha en la vinya del Senyor i que de fílies i fòbies el món n’és ple. I l’administració de la Justícia no n’és una excepció. I la paciència de segons qui s’esgota més ràpid de la de segons qui altre. I si hi ha és un mal de cap una simple dificultats tècnica, quan aquesta pot acabar afectant drets bàsics, el problema encara esdevé molt més greu. Perquè en moltes coses, el sistema sembla que estava més pensat pel procediment civil que pel penal.
Per exemple, a la sala de la Batllia de Guàrdia, o al primer pis i al -1 s’han hagut d’habilitar connexions i ordinadors i impressores -en funció del cas i de les necessitats- perquè, és clar, resulta que els dossiers dels detinguts una vegada que passen a disposició judicial només es poden consultar a través de la plataforma electrònica. Abans es tenia una còpia de l’expedient en paper. Però ara no és el cas. I no pas tots els advocats tenen un ordinador portàtil al damunt quan han d’anar a assistir un arrestat. D’aquí que fins i tot s’hagin hagut de fer habilitacions de maquinari.
De fet, on els advocats s’han de reunir amb els detinguts, fins fa quatre dies no hi havia ni wifi. Per tant, complicat de connectar-se. I hi ha tants nivells de seguretat en les connexions i tants tallafocs que tot sovint no hi ha manera de poder-se connectar ni a la xarxa que facilita el Consell Superior ni tan sols a la que algú es pot generar amb el seu propi dispositiu mòbil. Ah, però llavors cal consultar el dossier en digital. De forma electrònica, vaja.
Hi ha dubtes, disfuncions, es fan reunions, s’exposen els problemes, es trameten eventuals solucions i aquestes es van comunicant a través de notes que els advocats reben del col·legi. I que si volen estar al dia, han d’anar consultant més sovint del que segurament entraven fins ara al lloc web. Cal estar més pendent del correu electrònic que abans del 3 de febrer i tal i tals coses. “Tots els canvis costen, i més encara si hi ha parts crucials que no han estat convidades a participar del disseny de l’eina des del primer moment”, esmenten les fonts.
ALGUNS PROBLEMES
De mancances i problemes n’hi ha i n’hi ha hagut molts. I en les notes tècniques després de les reunions que es fan amb representants de les parts implicades en tot plegat, es van deixant constància dels neguits i les possibles solucions. Posem per cas alguns dels exemples més recents. Dificultats en procediments arbitrals i les propostes de solució. En el cas de la petició d’auxili judicial, la mesura cautelar o la pràctica de prova s’ha de crear per poder presentar-lo. Per evitar problemes es crearà un procediment arbitral emulant la jurisdicció voluntària. I també es crearà un procediment específic per la impugnació del laude arbitral, per exemple.
Ja s’ha dit que sembla que en matèria penal hi ha més dificultats que en la via civil. Fins ara, quan els advocats volen enviar un ‘habeas corpus’ a la guàrdia penal no es podia entrar perquè no hi ha creat el procediment. No és pas el primer procediment que no s’ha previst. Per tant, s’hauran d’habilitar tots els lots que hi ha a instrucció a la Batllia de guàrdia penal. Certament, l’‘habeas corpus’ no s’ha inventat amb l’expedient electrònic. Si l’eina s’hagués repassat de forma global i intensa (i amb temps) amb tots els agents intervinents treballant a l’uníson, determinades mancances segurament s’haurien pogut detectar abans de posar l’eina definitivament en marxa i no caldria anar fent ara sobre la marxa.
I per molt que sembli que en matèria civil la ‘cosa’ pinta millor, també hi ha mancances que fan mal d’ulls i més i tot. Així, en els procediments de separació i divorcis de mutu acord, quan cadascun dels cònjuges té un advocat i procurador propis, no es pot presentar la demanda incloent-hi les dues parts perquè el sistema no ho permet. La pràctica habitual en les presentacions en paper era que es presentava de forma conjunta la demanda i cada part disposava de la seva còpia segellada. Amb l’actual sistema no es pot presentar la demanda per ambdues parts i això implica que una de les parts assumeix la càrrega de l’expedient quan hauria de fer-se de forma conjunta a les dues parts.
Presentar un ‘habeas corpus’ davant la Batllia de guàrdia no estava previst en la plataforma electrònica i tampoc permet el sistema que apareguin tots els intervinents en un divorci de mutu acord quan cada part té el seu propi advocat; i en aquest cas els canvis tècnics que calen són cars
Com s’hauria de solucionar? En les notes que penja el Col·legi d’Advocats s’hi exposa l’estat de la qüestió. “S’hauria d’habilitar una opció de presentació de demandes de separació i divorci de mutu acord per poder-les presentar ambdues representacions lletrades i/o processals i rebre els rebuts i notificacions ambdues.” Però llavors ve quan el proveïdor de serveis, TRACASA, diu que “aquesta millora no és senzilla i que no es podrà fer amb celeritat perquè és molt car”. Vaja que, com en altres casos, el Consell Superior haurà d’acordar una despesa suplementària per resoldre la qüestió.
Mentrestant, “es recomana fer la presentació conjunta incloent totes les parts com a intervinents i a través de les observacions del formulari d’inici indicar que la demanda és de mutu acord i que hi ha dos advocats, precisant quin advocat representa cada codemandant per a què l’incloguin automàticament per part de la Batllia que per torn correspongui. L’altra opció és que, l’advocat que presenta la demanda comuniqui l’admissió i el número de procediment a l’altre advocat i que aquest es personi a la causa”.
D’incidències com les exposades, més o menys transcendents, en van sortint cada dia alguna que altra. Fins al punt que hi ha qui quan pensa en la plataforma electrònica judicial, en la PSP, treu foc pels queixals i fum per les orelles. I és quan hom pensa que PSP deuen ser les sigles de quelcom que molt probablement sorgiran problemes. És el preu de voler digitalitzar la Justícia. Avenços tecnològics, que en diuen.
Comentaris (1)