“Hi ha indicis que al Pirineu encara podria haver-hi zones de permafrost, però està a les últimes”, alerta Anna Echeverria, doctora en Ciències de la Terra i especialista en riscos geològics a Andorra Recerca + Innovació (AR+I), entitat que participa com a soci del projecte. “Fins ara s’ha estudiat molt més la part glacial al nord i als Alps, però el permafrost és més desconegut, especialment al sud d’Europa. Això és el que volem canviar”.
La perforació andorrana és només la primera d’un total de sis que es faran en punts estratègics del Pirineu: Besiberri, Pica d’Estats, Aneto, Mont Perdut i Vinyamala completaran la que es convertirà en la xarxa de control del permagel més meridional d’Europa. Un pas clau per connectar el Pirineu amb la xarxa internacional de monitoratge d’aquestes capes de la terra, fins ara centrada a latituds més altes i als Alps. “La idea és deixar aquests sensors instal·lats durant més de vint anys i fer un seguiment de la temperatura, amb els receptors donant informació cada dues hores. Les dades s’integraran dins d’una xarxa global de seguiment del permafrost”, explica Echeverria. “És una manera d’avançar en el coneixement i, alhora, de prevenir riscos reals: si aquest gel es fon, pot afectar l’estabilitat del terreny”.
El permafrost actua com un ciment natural: manté unides les roques i el sòl en les zones d’alta muntanya. Si es desfà, la muntanya es pot “deslligar” per dins. El que avui sembla una roca ferma, pot convertir-se demà en un despreniment sobtat. “Als Alps ja està passant -el poble suís de Blatten va quedar pràcticament sepultat el passat mes de maig-. Hi ha despreniments de blocs sencers deguts a la fusió del gel”, adverteix Roger Ricart, tècnic de l’empresa Trebiser Cadí, responsable de l’execució de la perforació al Clot de la Menera. “Aquí, al Pirineu, també han començat a aparèixer episodis preocupants, com a Besiberri, o talls en rutes d’alta muntanya com al Mont Perdut o l’Aneto. Volem saber si està relacionat”, afegeix Echeverria.
Durant una setmana, l’equip tècnic de Trebiser ha excavat el primer pou dels tres previstos fins al moment, de 15 metres de profunditat, on s’hi han introduït guies estancades plenes de sensors. Divuit termòmetres s’han instal·lat a diferents profunditats per monitorar la temperatura subterrània. “Hem col·locat tubs impermeables perquè no hi entri ni humitat ni aigua. A dins hi van les sondes amb els termòmetres, i a la superfície, un receptor recopila les dades”, detalla Ricart. “És tecnologia que sembla senzilla, però que ha de resistir condicions extremes durant dècades”, afegeix.
Aquest punt del Clot de la Menera es va escollir després d’un acurat estudi geofísic i d’imatges satel·litàries, que indicaven moviments en el terreny compatibles amb la presència de permafrost. La recerca prèvia ha estat clau per no “fer el tir a cegues”. “La geofísica ens ajuda a interpretar un subsol que no es veu. Vam fer estudis preliminars per tenir una idea del que hi havia a sota, perquè no podem perforar qualsevol lloc”, apunta Echeverria.
El projecte, que s’allargarà fins a l’any 2027, està cofinançat per la Unió Europea i integra institucions de recerca de França, Espanya i Andorra. Hi participen entitats com l’Institut Pirenaic d’Ecologia (CSIC), la Universitat de Barcelona, el CTTC, la Kilian Jornet Foundation o el CEREMA francès, entre molts altres.
L’objectiu no és només científic: vol generar noves eines de prevenció i gestió del risc per a entorns d’alta muntanya, especialment en un context que ens explica com el planeta canvia a una escala silenciosa però implacable, amb el canvi climàtic accelerant la transformació dels ecosistemes pirinencs. “Si es troben indicis clars de permafrost actiu, serà una notícia ‘bomba’. I si no n’hi ha, també. La idea és poder fer un mapa detallat de com està evolucionant el gel subterrani als Pirineus i quines conseqüències pot tenir”, conclou Ricart després d’una setmana consolidant les tasques de perforació, que al Principat ja es troben enllestides.