L’agent major és, com a mínim, la tercera representant distinta d’Andorra a la xarxa europea. Fa dotze anys que és funcionària del cos. Anteriorment havia fet d’administrativa. Però, explica, sempre havia tingut vocació policial i en el primer concurs que va poder es va presentar i va assolir la plaça. Ha estat a l’àrea de seguretat pública i policia de proximitat i també a l’àrea de fronteres i estrangeria. Justament, ara fa tasques relatives a immigració. I també imparteix formació a nous agents i xerrades de sensibilització a escoles. La feina li agrada i representar Andorra en la xarxa europea és com una mena de repte que, després, si cal, comparteix amb altres funcionàries policials.
“Actualment hi ha dones presents a totes les àrees i també tenim dones amb les especialitats més tècniques, com ara els TEDAX, que tenim una noia a la desactivació d’explosiu o al grup de guies canins, i el grup d’intervenció. I la veritat és que no totes les policies europees poden dir que tenen una dona al grup d’elit, al grup d’intervenció. I tenim una comissària major, que és el càrrec més alt de l’escala superior”
“Actualment hi ha dones presents a totes les àrees i també tenim dones amb les especialitats més tècniques, com ara els TEDAX, que tenim una noia a la desactivació d’explosiu o al grup de guies canins, i el grup d’intervenció. I la veritat és que no totes les policies europees poden dir que tenen una dona al grup d’elit, al grup d’intervenció. També tenim una dona que a la policia científica i tenim una comissària major, que és el càrrec més alt de l’escala superior”, explica Etchemendigaray, que assegura que en comparació amb la resta de països de l’ENP Andorra no està gens malament.
“El fet de crear aquestes xarxes ens permet agafar idees o veure què és el que funciona i adaptar-ho a la nostra realitat. La particularitat d’Andorra -quan a dimensió- és la que és i potser comparar-nos amb països com França o Espanya, que són molt grans, no podem establir els mateixos protocols, però sí que potser hi ha alguna idea, alguna cosa que podem mirar de millorar-ho i adaptar-ho a la nostra realitat”, explica l’agent major, que deixa clar que la xarxa europea treballa en un doble sentit: es mira què es pot fer millor dins de cada cos perquè la dona hi sigui més present, tingui més pes, tingui més capacitat o poder de decisió… Però també hi ha una dimensió de portes en fora. De com treballen les policies amb perspectiva de gènere en vers cadascuna de les societats.
Etchemendigaray explica que no veu grans diferències entre països. Clar, la xarxa és europea i no tots els països encara hi participen. Però admet que “potser hi ha una certa diferència en els països de l’Est, perquè això els ve molt de nou. I el fet de poder compartir experiències en països com França, Espanya o països anglosaxons els permet a ells també establir uns certs protocols i veure tot aquest procés pel qual els alltres països ja han passat”. I potser acaben veient que tot plegat “és més complicat” del que es podrien pensar “i és normal, però al final arribaran a fer el que han fet els països veïns”.
Durant la conversa, aquesta funcionària de policia que en més d’una ocasió ha tingut cert protagonisme protocol·lari durant la patrona, esmenta en dues o tres ocasions el terme masculinitzat. Que la policia està masculinitzada. Però deixa clar que no cal caure en estereotips que cada vegada més hi són menys. Que la policia està masculinitzada perquè hi ha més homes que dones. Però no hi ha més diferència que aquesta. De fet, Etchemendigaray no creu que Andorra estigui tingui un context d’aplicació de quotes i tampoc mai no ha estat sobre la taula. “No hi ha bretxa salarial”, deixa per exemple clar l’agent.
“Cal visibilitzar les dones a dins del cos de policia. La xarxa ens permet fer accions de col·laboració amb altres entitats i les publicacions de la xarxa. És una manera també de... de crear referents femenins, com moltes vegades s’ha fet amb les dones científiques. En aquest cas seria fer referents als cossos especials, que les dones tenim un lloc, tot i ser un cos masculinitzat, i donar-nos a conèixer en aquest sentit”
En canvi, Andorra, a diferència dels països més grans, té una cosa d’allò més bona. Totes les dones que passen les proves quan es presenten a un examen, a un concurs, obtenen plaça. Això, en països grans com França o Espanya, per citar els dos més propers, no està pas garantit. Pots superar les proves i, en canvi, que no obtinguis lloc perquè no n’hi ha prou. En el cas del Principat això no és així. “El que necessitem és que se’ns presentin més dones”, deixa anar Clara Etchemendigaray. És a dir, que hi hagi més dones motivades a fer el pas de presentar-se per policia. Perquè tenen un lloc i un paper a fer al cos. I poden arribar a qualsevol estrat.
Però com es pot fer per aconseguir que més dones acudeixen als concursos? “Una manera seria visibilitzar les dones a dins del cos de policia. La xarxa ens permet fer accions de col·laboració amb altres entitats i les publicacions de la xarxa. És una manera també de... de crear referents femenins, com moltes vegades s’ha fet amb les dones científiques. En aquest cas seria fer referents als cossos especials, que les dones tenim un lloc, tot i ser un cos masculinitzat, i donar-nos a conèixer en aquest sentit.” I ser masculinitzat, tornem-hi, ja no vol dir gairebé res. És un fet objectiu. Hi ha més homes, força més, que dones.
Una de les coses per a les quals pot treure cert profit Etchemendigaray com a delegada andorrana a la xarxa de dones policia és el fet de compartir experiència amb representants d’altres països sobre els plans d’igualtat. Per primera vegada la policia d’Andorra té un pla d’igualtat. Si hi ha quelcom que ‘enganxa’ en les seves reunions -la propera hauria de ser a finals de novembre no se sap encara on i si no pot ser ja passarà al 2027- ho pot traspassar a nivell nacional. “Si hi ha alguna idea que es pot treballar, doncs, ara, amb el nou pla d'igualtat que tenim, tenim una persona referent, llavors s'exposa, es reflexiona i també ens permet fer una mica el lligam amb les altres policies de demanar com s’ha gestionat una determinada situació o què s’ha fet en un altre cas.”
En fi, que pertànyer a un grup supranacional, “et permet obrir els ulls i veure una manera diferent o veure que hi ha coses que tot i ser un país petit ho podem adaptar nosaltres. Potser ens pensem que per la particularitat d’Andorra de ser petita, doncs hi ha coses que potser no podem aplicar o fer”. Però amb ulls de dona, es pot arribar a trobar un millor encaix o implementació. Que també per això es treballa de forma coordinada. Per donar una altra mirada als cossos de seguretat. Sempre s’ha mirat amb H d’home. I ara la D de dona cada vegada guanya més pes.
Comentaris (1)