Però abans de condicionar el que encara té per davant de carrera, l’àrbitra ha preferit fe una aturada, obligada, i passar pel ‘taller’. El mèdic, que quedi clar. Ben aviat s’haurà d’enfrontar al bisturí perquè li resolguin el trencament del lligament creuat anterior del genoll esquerre. Accions totalment fortuïtes, i tot en l’aire. Coses que passen. És l’ofici. I certament, hauria pogut anar trampejant fins al juliol. I ser a l’Eurocopa. “Però no hi aniria al 100%. Hi aniria insegura i amb opció de trencar-me més coses.” Res. Res de fer el ruc. “Òbviament em fa mal, òbviament és un cop molt fort i em fot. Però accepto el repte i miro endavant amb optimisme”, afirma la jutge de línia convençuda.
Ainhoa té clar que aquesta greu lesió no pot tacar de cap de les maneres la temporada que estava fent. De fet, ara ja espera el 2026. Si d’ella depengués, el que resta de 2025 l’eliminaria del calendari. I serà, és clar, perquè una vegada intervinguda vol garantir-se la millor recuperació. Posar-se en forma el millor possible. I ja sigui al desembre o al gener tornar a estar damunt els terrenys de joc amb el mateix nivell que ha mostrat els darrers temps. “Tot passa per alguna cosa”, remarca Fernández. És la seva manera d’afrontar la situació.
Una vegada convençuda que el millor és operar-se i deixar-se de provatures que li podrien anar més malament que bé, la jutge de línia el que valora és el que està rebent en un moment com aquest. “El món del futbol m’ha permès fer amics arreu del món”, afirma, tot repassant mentalment les moltes trucades i missatges d’ànim que està rebent. De fet, explica, fins i tot el cap d’àrbitres de la UEFA, Roberto Rossetti, l’ha contactat. “Tinc molt suport des de la UEFA”, exposa. Així que té tota la confiança que la lesió serà un parèntesi necessari. Obligat. I que d’Europeus en vindran més.