D’aquí la importància de la convivència. O de jornades de promoció com la d’aquest dissabte. Duent un pilar de quatre a cada parròquia. Des de primera hora del matí. I movent-se en transport públic. Ah, i alçant la construcció humana al costat d’alguna escultura de cadascuna de les set parròquies del país. És la tercera edició de la ‘Diada de les Parròquies’ després del coronavirus. Els castellers la fan més per ells que per ningú. Però sempre hi ha algun curiós que s’atansa a veure el pilar que pugen amb prou dedicació i a toc de gralla. Es tracta de fer pinya, de fer caliu. I sí, ara que sembla que els comuns estan disposats a tornar a apostar per la cultura local, doncs fer-se veure un altre cop. Ho admet Peña abans d’afrontar l’últim pilar del dia. A Prada Casadet. Just sota del ‘Robot en suspensió’ que al seu dia va parir el recentment desaparegut artista belga Paul van Hoeydonck.
“Aquesta plaça està desaprofitada”, deixa anar el president dels castellers. Segurament té molta raó. Però no deixa de ser un recinte privat. Com a espectadors, algun veí al balcó i una família de turistes amants dels castells que han vist per les xarxes socials que es feia alguna plantada i s’han atansat fins a Prada Casadet. Han descobert un espai amagat de l’Andorra del suposat luxe i el suposat glamur. Segurament molts ciutadans del país tampoc haurien trobat el llogarret. Anant amunt i avall per les parròquies han estat una quarantena de fidels. I el cap de colla, Àlex Muñoz, està content.
Una vegada l’enxaneta ha baixat per darrer cop i la pinya s’ha desfet abans d’anar a fer un beure per reposar forces, Muñoz convida a ser tots divendres vinent a l’assaig. Després de la temporada estiuenca els responsables tècnics de la colla volen donar quatre instruccions. Les observacions que han vist dels darrers temps de fer castells. “Mola que som capaços de fer moltes variants, tothom té possibilitats de fer alguna cosa.” Cert, qui no bufa la gralla grava l’actuació, i qui no pot fer d’acotxador o situar-se en els terços pot empènyer en la pinya. “És agradable començar amb aquesta cohesió.”
Hi ha bon rotllo. Es nota. Es respira. I gent de molt divers origen. I de molt diverses edats. El president els convida a ser tants com puguin en la propera diada, a Ordino, el 27 de setembre. “Serà una diada diferent”, explica Juli Peña, ànima del grup sigui on vulguin els companys que sigui. A Ordino hi haurà una muixaranga de Castelló i els Falcons de Vilanova i la Geltrú. La trobada servirà “per veure diferents construccions de torres humanes”. Perquè els membres de la colla no es pensin que tots els castells humans són iguals. No ho són pas.
Peña celebra que els comuns sembla que vulguin tornar a apostar per contractar grups locals, inclosos els castellers. Per això “anem aportant qualitat i coses diferents”. La Diada de les 7 Parròquies va néixer per promocionar els castells i la colla arreu del territori andorrà. El grup no acabava de ser conegut de manera equitativa arreu. Abans de la Covid, quan es feien castells perquè hi havia més gent i els que s’apuntaven a la jornada acabaven derrotats de veritat, hi va haver tres edicions.
Després de la recuperació de la diada una vegada superada la pandèmia s’han fet tres edicions més. Ara ja construint només pilars. Encara bo i Déu n’hi do. Cada any busquen un motiu diferent. El primer any de la retrobada, al costat d’esglésies romàniques. L’any passat, amb algun motiu fluvial. Enguany, sempre al costat d’alguna escultura. Com ‘Les puntaires’ d’Escaldes, el ‘Carlemany’ de Canillo, els ‘Escudellaires’ de la Massana o l’escultura que Àngel Calvente va dedicar a la solidaritat pandèmica i que es va plantar a la plaça del Solà de Sant Julià. I, clar, l’escultura commemorativa de la designació d’Encamp com a Ciutat Pubilla de la Sardana.
I, és clar, el robot de Prada Casadet. L’última parada. Però els Castellers d’Andorra no paren. I diu el seu president que li agradaria el juliol de l’any vinent poder muntar un castell al mirador solar de Tristaina. No seria la primera ‘bestiesa’ d’aquestes dimensions. Els castellers ja es van enfilar al seu dia Casamanya amunt. Que els castells no faltin a cap parròquia. I que els pilars, com aquest any, siguin esculturals.
Comentaris