“Ha sigut un doble regal”. Ho assegura contenta la mare de l’Ismael, l’Ester, després que des del comú de la Massana hagin pogut deixar testimoni de la petita actuació que ha fet el jove músic en un dels pianos d’ús lliure que s’han instal·lat recentment a la parròquia. Concretament el que hi ha a la Closeta, que per cert, aquest divendres ha estat força requerit.
Abans de marxar de Barcelona, on viuen, van buscar a Google si al Principat hi havia algun instrument d’aquestes característiques i van trobar el de la Massana. “Aquest matí, després d’esmorzar, hem posat la direcció i hem anat cap allà”. Confessa que no és la primera vegada que quan van en algun lloc fan la cerca d’un piano. “Per la música. L’Ismael toca el piano a casa i li agrada molt la música, per tant, sempre aprofitem, si hi ha la possibilitat, anar a algú lloc on pugui tocar. Ens agrada molt”.
El primer piano que va tocar de forma lliure en públic “va ser en un hospital”, puntualitza el protagonista, que de seguida destaca que a la capital catalana n’hi ha molts de disponibles. “També l’he tocat al Museu de la Música i en alguns carrers del centre de Barcelona”. Confessa que el tacte és diferent del que té a casa, però això no l’ha frenat. “Quan hi ha molta gent sí que em fa una mica de vergonya”, reconeix, però de seguida recorda un consell de la seva professora: “Quan vagi a una prova, no importa si t’equivoques, però no pots parar”.
I és el que ha fet. “Vosaltres potser no us n’heu adonat, però hi ha un moment en què s’equivoca i continua”, revela la mare, que explica que tot just fa un any i dos mesos que va a classes. Qui ho diria!? En realitat, als 4 anys va tenir el seu primer piano de joguina i com que se’n sortia prou bé, els van recomanar que l’apuntessin a classes. Ara aprèn llenguatge musical, però té un avantatge: té oïda absoluta i per tant, quan escolta una cançó, és capaç de reproduir-la sense partitura. “A vegades no tardo ni dos minuts”, diu orgullós.
A la Closeta ha tocat una peça que és una composició pròpia i ‘Balada per a Adelina’ i ha deixat a tothom bocabadat. Potser tocarà quedar-nos amb el seu nom, no sigui que d’aquí uns anys sigui un músic famós i puguem explicar allò que: “aquí hi va tocar el piano l’Ismael quan només tenia 10 anys i jo ho vaig veure”. Un petit amb molt de talent ja ho és.
Comentaris (2)