I és que, cal no oblidar, Boye és d’origen xilè. Per tant, i tot i que, com ha assegurat, fa classes, encara no domina del tot la llengua catalana del seu client més conegut, al qual ha aconseguit mantenir allunyat de les urpes de la Justícia espanyola. En tot cas, ha quedat clar, ho intenta. I ho fa prou per poder defensar-se durant un discurs de quinze minuts amb la qual ha posat fi a la tercera jornada sobre l’ús del català impulsada des de Cultura Activa.
Ell mateix ha admès que, de tots els participants, “soc l’únic que no parla català”. I, malgrat això, ha parlat en aquest idioma. Per una estona ha canviat les ‘palomitas’ que va fer famoses a les xarxes socials per les crispetes. I, no es pot negar, la seva era la intervenció més esperada, amb una afluència més que notable a la sala d’actes de la Llacuna. Com anteriorment havien fet altres ponents, certament, s’ha referit més a la situació a l’estranger que no a Andorra. I no s’ha mossegat la llengua a l’hora de criticar la poca presència de la llengua a les instàncies judicials amb les que ha de tractar.
“Existeix el dret a parlar català davant els tribunals”, ha comentat, però ha lamentat que, ara per ara, aquest “depèn de la sort; de quin jutge hi és designat o de si hi ha un intèrpret disponible”. I massa vegades, això no passa. Per això, Boye ha lamentat que “hi ha una bretxa entre els compromisos que va assumir Espanya i la seva llei orgànica” que, ha recordat, “el Consell d’Europa ha demanat que es canviï per garantir que es permet l’ús de les llengües oficials”. Des d’aquella petició, ha indicat, “han passat gairebé vuit anys i tot es basa encara en la mateixa lògica”.
I aquesta és que “quan un parlant català i un d’espanyol estan implicats en el mateix procediment, el conflicte es resol sempre de la mateixa forma: només cal que el segon digui que no ho entén i es canvia de llengua”. Per tant, tot plegat suposa que “la seva manca de comprensió pesa més que el meu dret”. Un fet que pot tenir conseqüències: “un ciutadà que ha de canviar d’idioma, pot pensar que el tribunal no és prou segur”.
I això, lamenta, passa “a Catalunya”, tot i que ha recordat que “la meva professora sempre em corregeix” per fer servir la preposició “en”. També ha admès que hi ha paraules que li costen més. Un exemple clar: capgira. Malgrat tot, estava a unes fulles que, fruit d’un faristol trapella, han caigut a terra en un parell d’ocasions. “He perdut els papers”, ha bromejat l’advocat.
Boye, que al final de l’acte ha tingut fins i tot peticions d’alguns assistents per fotografiar-se amb ell, ha volgut acabar la seva intervenció fent una proposta que, al seu entendre, podria capgirar aquesta realitat actual a Catalunya. Un canvi de filosofia, per dir-ho d’alguna forma: “els ciutadans no han de demanar permís per ser entesos; és el sistema qui ha de justificar per què no els ha entès”.
Comentaris