Els contactes haguts durant la jornada de divendres van servir de poc o de res. Naudi hauria estat remarcant per activa i per passiva que ‘no s’ha venut’ a DA i que amb grup parlamentari o sense, essent consellers no adscrits o al grup mixt, els dos representants de CC, si són elegits, faran la mateixa feina. Ni els exposats de l’actual parlamentari independent ni els del president del comitè electoral ‘compromès’ i cònsol de la Massana, David Baró, no van convèncer Amadeu Rossell i companyia. Sols els pocs o molts representants de la ‘terceravia’ massanenca van decidir no trencar amb la plataforma parroquial.
Els liberals sí que han comunicat a CC que van per lliure. Que davant els dubtes, faran llista pròpia. O millor encara, la faran amb els socialdemòcrates. Una proposta trencadora i arriscada a la Massana però que passarà per Judith Pallarés i Vicenç Alay, l’històric dirigent del centre-esquerre del país que des que va ser ministre de Medi Ambient havia quedat en un segon terme polític. Ara recuperaria protagonisme amb l’estima d’una part de la població massanenca. Seria una aliança entre el grup d’Amadeu Rossell, que d’entrada no anirà a cap candidatura, i la socialdemocràcia més moderada.
Davant seu, probablement Carles Naudi, a qui en el bàndol rival alguns ja el veuen ministre ‘taronja’ d’Exteriors. El conseller ho hauria negat reiteradament. I hauria posat un seguit de condicionants per acceptar encapçalar CC, que no preveu un combat amb DA a no ser que els demòcrates facin una llista molt testimonial. Naudi pretén garantir l’estabilitat política i hauria demanat que el grup centri el debat en la sostenibilitat financera i fiscal (és a dir, no augmentar la pressió fiscal). El retorn del deute. El benestar persones, competitivitat empresarial per generar riquesa i llocs de treball. Gestió eficient de la despesa i un acostament racional, moderat i molt calculat cap a Europa. Si CC adopta aquesta ‘professió de fe’, el parlamentari liderarà la llista. I la liderarà.
Els liberals esperen el sí de Cabanes a la capital
El tiquet social-liberal d’Andorra la Vella, mentrestant, estaria a punt de configurar-se. Dos veterans de la política n’haurien d’agafar les regnes. Joaquim Miró per designació socialdemòcrata i el directiu d’Andbank i històric membre del PLA a banda d’exministre d’Interior Josep Maria Cabanes, que aquest dissabte hauria de donar una resposta afirmativa i definitiva. Davant hi tindran Enric Tarrado. El seu aliat encara no està clar. Natàlia Gallego l’hauria liquidat l’entorn de l’ambaixador. I serà la cònsol Conxita Marsol qui acabarà decidint, benentès, sempre que al candidat de Virtus Unita unit a Demòcrates li vagi bé.
Vilarrubla o Astrié possibles número 2 de DA després que es descartés la geòloga Natàlia Gallego
Durant les darreres hores Marsol hauria escrutat entre la majoria comunal. David Astrié, que inicialment havia desestimat la proposta, ara no ho veuria tan malament. L’altra possibilitat comunal és Ester Vilarrubla, que tampoc no fa fàstic a la segona plaça i estaria disposada a fer el ‘mea culpa’ per la seva ‘relliscada nadalenca’ al volant. Aquest dissabte hauria de quedar resolt del tot el tiquet demòcrata de la capital igual com s’hauria d’aclarir el company de viatge de Rosa Gili davant el tàndem social-liberal d’Escaldes. Té propostes sobre la taula la socialdemòcrata però ha d’acabar d’avaluar impactes. Els liberals estan tenint, segons diverses fonts, més problemes dels desitjables. Això sí, la candidatura nacional la tenen tancada i barrada amb Jordi Gallardo, Ferran Costa i Eva López al davant.
Francesc Camp entra en joc a Canillo
On la confecció de les candidatures territorials estan sent distretes és a Ordino i a Canillo. En aquesta darrera parròquia una reunió de tarda amb ‘spin off’ fins a altes hores de la matinada a can demòcrata dividit en dos no ha acabat de resoldre res. Meritxell Palmitjavila no és hores d’ara no només la número 1 de la candidatura. És també la candidata a cònsol de final d’any. És el pacte subscrit perquè acceptés ara encapçalar la llista. Al Consell General no s’hi ha sentit a gust i s’estima més tastar l’arena comunal. Però és la persona que fa el consens mínim per anar al davant. I al segon lloc, la ‘guerra’. Ara oberta entre Mònica Bonell, que empenyen els exliberals, i Francesc Camp, que proposen els antics CDA Segle 21. Encara pot passar que acabin esdevenint segon i tercera o segona i tercer.
Els independents d’Ordino tanquen segur una llista amb cara i ulls i el suport de PS i els liberals
Preveient que Palmitjavila salti al comú, calen tres noms d’experiència o garanties. No és que Meritxell Alcobé, candidata a primera suplent, no les ofereixi. Però si per arribar a una entesa Camp i Bonell han de ser, tots dos, a la llista, Alcobé passaria al quart lloc. La qüestió és que els dos candidats 2-3 reflexionin què volen i com. I si la cosa encaixa, tots dos seran a la candidatura. O potser cap. I després començaran de nou una altra partida. A Canillo, ser llista guanyadora, se celebra a bufetades.
Les bufetades que esperen els promotors de la iniciativa independent que d’una vegada per totes no hi hagi a Ordino. Aquesta nit hi ha trobada àmplia per posar sobre la taula els noms que s’haurien tancat. Liberals i socialdemòcrates hi haurien donat la seva benedicció, SDP farà llista pròpia que aquest mateix matí es validarà amb Felip Gallardo al capdavant. Entre els independents és segur que no hi haurà Sandra Tudó i s’intentava convèncer de nou Toni Riba. Els noms estan tancats gairebé en una caixa forta. No fos cas que algun submarí els bombardegi.
‘terceravia’ nacional, laurediana… i per la resta, a córrer
Mentre Andorra Sobirana, Units per al Progrés d’Andorra -que havia sondejat fer llista territorial a Escaldes- i Podem hauran de pedalar aquest cap de setmana per tancar les candidatures nacionals que pretenen presentar, la ‘terceravia’ haurà de collar fort si vol ser present a algun lloc més que a Sant Julià, on són inamovibles Josep Majoral i Carine Montaner. Josep Pintat i companyia seran, això sí, a la circumscripció nacional. I tot apunta a una presència a Andorra la Vella i, sobretot, a Escaldes, on hi ha fusta per quadrar la caixa electoral però no pas de roure. O del roure que voldrien alguns. França Riberaygua sembla segura al primer lloc. La resta són forats per omplir. Que s’ompliran. Cosa diferent és amb qui.
Comentaris