L’orgue de la Seu i els seus 1.479 tubs recuperen l’esplendorositat d’antany

De fet, és el rei. Ho ha dit el bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, un Josep-Lluís Serrano que aquest dissabte celebra més o menys el primer aniversari de la seva consagració com a prelat de la diòcesi urgellenca. Aquest dissabte ha beneït l’orgue de la catedral que regenta. I ho ha fet amb el mateix esplendor que emanen cadascun dels tubs d’un instrument col·losal construït per un dels millors orgueners del seu temps. D’aquell temps. D’antany. Perquè l’orgue de la Seu, que després de dos anys de feina grossa per recuperar el que havia estat, va ser dissenyat i parit per Lope de Alberdi Rekalde el 1919. 

En la seva construcció es van emprar tècniques modernes amb l’aparició del motor elèctric. Aquest instrument és especialment singular per les seves vàlvules còniques, que donen més potència als, ja s’ha dit, més de 1.400 tubs que el conformen. Es tracta del cinquè orgue que ha tingut la catedral de Santa Maria, concebut amb la voluntat de reproduir la riquesa tímbrica d’una orquestra simfònica. El registre explora instruments com l’oboè, el clarinet o el violí, entre d’altres. I no, no estan dins els tubs. I tampoc els porta l’organista de torn a la butxaca.

L’orgue magne, el que avui s’ha reestrenat -sí, d’acord, el que s’ha estrenat i beneït ha estat formalment ha estat la seva restauració- va ser instal·lat el 30 de setembre de 1920 i va sobreviure a la destrucció de diversos elements del temple durant la guerra civil. De fet, l’acte d’aquest dissabte ha estat també d’agraïment a aquells que al seu dia, durant el fatídic conflicte bèl·lic, van fer mans i mànigues perquè l’orgue no fos destruït. I també ha servit per honorar, en certa manera, aquells que n’han impulsat, diguem-ne, la ‘reconstrucció’, amb l’ara arquebisbe emèrit Joan-Enric Vives. Ha estat el degà del Capítol Catedral, mossèn Benigne Marquès, qui s’ha encarregat de destacar els esforços i la determinació de Vives i del Capítol a l’hora de dur endavant aquesta restauració en la que s’hi han invertit dos anys de feina. 

Serrano: “Avui l'orgue continua sent l'instrument principal en les esglésies. Acompanya el cant el poble i conserva i projecta un patrimoni musical que uneix segles de fe i d’art”

Els treballs es van iniciar a finals d’abril de 2023 per netejar l’interior de l’instrument. En aquell moment es van desmuntar les parts més importants de la seva complexa maquinària per poder-les restaurar, utilitzant únicament materials i coles de les mateixes característiques que les que van fer servir en la seva construcció fa més d'un segle. Els mateixos elements que Lope de Alberdi Rekalde va usar per donar forma a un orgue col·losal. Esplendorós com ara torna a sonar. Com l’han fet sonar l’organista de la Catedral de la Seu, mossèn Jordi Miquel i Benavent, durant la celebració de la missa de benedicció, i com l’ha fet sonar encara més Miquel González, l’organista titular de la basílica de la Mercè de Barcelona. 

González, ha ofert un concert d’estrena després de la missa de benedicció, confessava en declaracions a l’agència ANA que el so de l’orgue de la Seu “és encisador”. I recordava que “és de summa complexitat tocar un orgue”, encara que sigui amb l’ajuda de dues auxiliars indispensables com Olga Ferrando i Carme Giralt, encarregades de dona suport a l’instrumentista i de passar les tradicionals partitures i fer funcionar les vàlues i els mecanismes que componen l'aparell de control, mentre l’organista manipula les tecles i el pedaler que fan sonar l’orgue. I encara aquest diumenge, un altre mestre de l’orgue, monsenyor Valentí Miserachs, canonge de Santa Maria Major de Roma i organista del Vaticà, tornarà a fer les delícies dels amants del ‘rei’ dels instruments religiosos.

La qualificació no és badal·lí. L’ha fet el bisbe Serrano. Monsenyor Josep-Lluís ha assegurat que “avui l'orgue continua sent l'instrument principal en les esglésies. Acompanya el cant el poble i conserva i projecta un patrimoni musical que uneix segles de fe i d’art” i ha recordat, tornem-hi, que de tots els instruments eclesials, l’orgue és el “rei”. I “la música té una gran importància en la celebració dels misteris divins”. Serrano ha estat l’encarregat de tancar el ‘cercle’ de parlaments abans de la benedicció. Ho ha fet durant una bona colla de càrrecs institucionals -com la ministra de Cultura, Mònica Bonell; el cònsol i organista de Canillo, Jordi Alcobé; o l’ambaixador d’Andorra davant la Santa Seu, Carles Àlvarez; però també l’alcalde de la Seu, Joan Barrera; o la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Fina Lladós, entre altres-. I ho ha fet citant el pensament de Martin Heidegger, filòsof alemany del segle XX.

Ha reflexionat Serrano davant l’esdeveniment que presidia i parlant d’un “vol especulatiu en el que utilitzem dues ales. De fet, en una carta a la seva esposa, escrigué: ‘Anomeno l’eros, el més antic dels Déus, en paraules de Parmènides. El batre de les ales d’aquest Déu que em commou cada vegada que dono un pas a l’essencial en el pensament i m’aventuro en el que és intransitable’”. “Avui ens trobem en aquest dia precisament perquè gràcies a aquesta restauració després de 125 anys aquest nostre orgue fabricat pel mestre Lope de Alberdi Rekalde -ha dit el bisbe i Copríncep- ressonarà novament amb els seus 24 registres i 1.479 tubs i ens endinsarà vers el que ens diu el filòsof alemany de l’intransitable.” De magnànim, col·losal. Esplendorós com antany, vaja. L’orgue de la Seu. Organàs en majúscules.

Imatges i vídeos: BISBAT D’URGELL