L’espectacle ha començat amb la persecució clàssica: les FEO (Forces Especials d’Ordino) intentant atrapar una colla de contrabandistes “estrafolaris que fan pudor”. Però la crítica a la realitat local ha trigat poc a aparèixer. Amb unes FEO sota mínims — “entre els que estan de baixa, els que competeixen i els que actuen” — però, “per posar multes sí que en sou prous, oi?”, han retret als agents de circulació de la parròquia.
L’aparició dels Batlles, amb la queixa que l’enrenou despertava un d’ells — “a casa tinc un bebè i l’únic lloc on dormo tranquil és aquí” —, ha deixat clar que la llei a Ordino s’aplica “segons com bufa el vent”. Davant la inoperància dels agents, han hagut de recórrer a l’omnipresent Agente Aquilino, l’únic que sembla treballar de veritat a la parròquia.
La representació no podia deixar de banda la crisi de l’habitatge. L’entrada de dos joves amb sacs de dormir, en una parròquia que llueix el segell de “reserva de la biosfera” però on el preu del metre quadrat pica de valent, el diàleg ha volgut exposar la realitat: “Anar al teu pis? Però si tinc 40 anys i encara visc amb els pares!”
Les crítiques al POUP, la falta de vida al poble més enllà de la Casa Pairal — on “els de pota negra” s’ho passen bomba — i la inversió en el parc de gossos de Sornàs (“dues plantes i amb vistes al riu, i això que no voten”) han arrencat els aplaudiments més sincers d'un públic que no s’ha pogut sentir més identificat. Fins i tot hi ha hagut espai per al record dels Jocs dels Petits Estats i la crítica als talls de carretera.
Sense l’entrada triomfal amb la ‘pickup’ (que s'ha quedat fora per motius obvis), però amb la mateixa energia, ha aparegut un Miguel Bosé cansat de les pujades d’Andorra: “Amb lo pla que és el planeta i les pujades que teniu aquí...”. El cantant ha deixat anar perles sobre la “conspiració” de la màscara de l’Ossa i ha anunciat que marxa a Canillo.
Per què? Perquè no vol treure neu de davant de casa: “Que vingui el Piqué amb tota la seva afició i que ho faci”, ha etzibat, referenciant la crida que aquest va fer per retirar la neu del camp de futbol. Entre bromes sobre la “Cota 1.300” i el “tardeo” del (Jordi) Serracanta, Bosé ha acabat versionant el seu clàssic ‘Amante Bandido’ per un ‘Amante de Ordino’, deixant clar que prefereix un lloc més “pijo i fino” abans que els seus fills surtin “alpinos”.
El judici final, barrejant "catanyol" i "patuès", on els contrabandistes han intentat colar fulls de diari i roba bruta, els Batlles els han respost amb els seus insults més tradicionals: “esgarrapacristos, trepitjafaroles, xitxarel·los, flipamandonguilles... ”
L'intent d'escapada ha acabat de la millor manera possible: amb el retorn de l'olla de Carnaval i amb la sortida del pollastre de l'olla al ritme d'‘El Rei Lleó’, una explosió de confeti i el ja tradicional ‘Passi-ho bé’ que ha tancat una edició que, tot i fer-se a cobert, ha ventilat tots els draps bruts de la parròquia. Fins a l'any que ve, si el POUP o la neu no ho impedeixen.
Els Batlles donant-li l'ordre a les FEO de capturar els contrabandistes.
Els batlles amb l'escriventa.
Els 'perduts' amb els sacs de dormir.
Els Contrabandistes escoltats per les FEO.
L'esbart representant el Ball de la Justícia.
Miguel Bosé parlant amb una contrabandista.
El mal temps ha convertit l’ACCO en un tribunal improvisat.
Comentaris