Optimisme realista sobre el debat migratori i fronterer (sense superficialitat ni demagògia)

L’ambaixada espanyola ha celebrat la seva festivitat. La Hispanitat avançada, això sí. Ho ha fet en l’hotel els hotels de Soldeu i amb alguns centenars de persones vestit de vint-i-un botó. I més i tot en algun cas. La flor i nata del país, per dir-ho així, amb algunes absències, segurament, i d’altres que hi eren per convit exprés de la legació espanyola, s’han citat a Soldeu per fer bullir l’olla, per lluir el darrer modelet o per fer relacions socials, que segurament és el que més escau. I per escoltar un discurs breu però sobri de Pérez-Desoy.

Relacionat

Espanya considera sense embuts que l’acord d’associació d’Andorra i la UE és no-mixt

El diplomàtic ha deixat clar que considera, que Espanya creu, vaja, que l’acord d’associació negociat per Andorra amb la Unió Europea (UE) és no-mixt. Segurament ha estat l’element central del discurs, posant així fi a alguns dubtes de l’equip negociador andorrà sobre la implicació espanyola alhora de facilitar la tramitació del pacte amb Europa. Després del discurs i de tocar moltes mans, i abans d’esplaiar-se en la conversa i el refrigeri que ha servit per berenar, sopar i esmorzar i tot a més d’un, l’ambaixador ha reflexionat, especialment, sobre negociacions frontereres i relacions bilaterals lligades, essencialment, a la gestió de la migració.

El màxim responsable de la legació espanyola ho té clar: “El que volem és que aquesta frontera sigui un espai de cooperació sempre en benefici dels ciutadans i, aleshores tot això són peces” que han d’encaixar

Pérez-Desoy, esmentat el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albarés, ha exposat que allò essencial en les relacions internacionals és que les relacions amb els països veïns “han de ser sempre les millors possibles”. I ha deixat clar que en el cas d’Andorra i Espanya “crec que és així”, sense que això vulgui dir que de tant en tant no hi hagi temes candents. I aquí hi ha situat la gestió migratòria “sempre des d’una base de realitat, d’entesa”. L’ambaixador no ha volgut entrar ni en concrecions ni en detalls.

Uns cops perquè no tocava, d’altres, ha dit, perquè eren temes tècnics o complexes que no venien a tomb. Diplomàtic, vaja. Amb tot, no s’ha estat d’assegurar que “trobarem acords en tots els casos”. Com? Cap pista. Això sí, “allunyant una mica (el problema) del focus” perquè puguin aflorar les solucions des de la tranquil·litat. Amb tot, Pérez-Desoy ha parlat d’un paquet de temes que necessita resoldre’s gairebé de manera similar a com encaixa un trencaclosques. Un puzle. Que cal anar situant peces. 

El punt comú és la frontera. “I el que volem és que aquesta frontera sigui un espai de cooperació sempre en benefici dels ciutadans i, aleshores tot això són peces” que han d’encaixar i que no sempre estan en el tauler espanyol perquè, ha recordat, Andorra també negocia amb la Comissió Europea la qüestió de gestió frontera i el denominat sistema ‘Entry Exit’. Pérez-Desoy s’ha mostrat, en general, convençut que “resoldrem molts dels problemes que en aquest moment estan sobre la taula”.

L’ambaixador ha deixat clar que el control ‘Entry Exit’ no s’aplicarà de moment a la frontera del riu Runer i s’ha mostrat convençut que des d’ara i fins a l’abril hi ha marge per acabar d’arribar a un acord que faci que, finalment, dit control no s’acabi fent ni quan serà cent per cent obligatori perquè s’haurà trobat una solució ad hoc. Per on pot anar? Ni cinc de calaix. En tot cas, és un sistema de control reforçat degut als atemptats de París i Brussel·les que el busca és “millorar la seguretat dels ciutadans, de tots, i també d’Andorra”. 

Pérez-Desoy ha parlat del grup de treball i cooperació transfronterera i de les múltiples qüestions que aquí s’han de debatre. És en aquest marc que hi ha qüestions com les contractacions de temporers en origen i el seu pas per territori espanyol o la pressió de les dificultats amb l’habitatge. I ha tornat a al·ludir, l’ambaixador, a la necessitat d’anar fent encaixar peces. Qüestions complexes i de gran calat. O en paraules usades per l’ambaixador: “Són qüestions complicades que no resisteixen un debat, diguem-ne superficial i demagògic. Al contrari, demanen una anàlisi tècnica, un diàleg.”

Vaja, que qui hagi volgut entendre, ho ha hagut alhora de digerir. No són qüestions senzilles. Menys encara si es volen reduir a dues o tres motivacions. Són problemàtiques de fons. D’impacte. Històries que potser es poden començar a tractar al tomb d’una croqueta o que es poden tancar devorant un pernil de gla. Però que per arribar a sostenir del tot, mereixen d’uns quants àpats. I uns quants, són uns quants.

REPORTATGE VIDEOGRÀFIC: Ronnie Pino (Altaveu Mèdia)