Ràdio Andorra va començar a emetre el 9 d'agost de 1939 tot i el que el dia 28 del mateix mes van ser interrompudes a causa de les tensions internacionals que acabarien desembocant en la Segona Guerra Mundial el primer de setembre. Es van poder reprendre el 3 d'abril de 1940. Abastava una part de França i durant l'ocupació alemanya va ser l'única emissora en francès lliure de propaganda nazi. Al final del conflicte es va iniciar una lluita per la possessió de Ràdio Andorra anomenada 'la guerra de les ones' pel control de l'estació i dels seus béns.
Jacques Trémoulet, el seu fundador juntament amb Estanislau Puiggròs, els va reclamar, i el govern francès que li havia confiscat totes les propietats per haver col·laborat amb el règim de Vichy, també. Trémoulet va posar la seu jurídica de l'emissora a Espanya i el 1960 la va transferir a la societat espanyola Eirasa. El conflicte va implicar el Consell General, els Coprínceps, el govern francès i la Sofirad, la societat estatal francesa de radiodifusió. Ràdio Andorra es va deixar d'escoltar a França a causa d'interferències -entre els anys 1945 i 1946-, i més tard -1953 i 1954-, el govern francès va restringir les condicions d'accés dels seus ciutadans a Andorra. El motiu eren les traves que posava el Consell General a la instal·lació per part de Sofirad de l'emissora Andor-Ràdio, que feia servir la llicència atorgada a Estanislau Puiggròs.
Ràdio Andorra difonia als anys seixanta i a partir de les vuit del vespre el seu programa estrella en llengua espanyola, 'Buenas noches, Europa'
Finalment i gràcies a la intervenció del copríncep episcopal Ramon Iglésias Navarri, Andor-Ràdio va poder emetre dues hores al dia el 1958. Quatre anys més tard es convertiria en Ràdio de les Valls tot i que comercialment seria Sud Ràdio. La competència entre les dues emissores seria molt dura. Ràdio Andorra difonia als anys seixanta i a partir de les vuit del vespre el seu programa estrella en llengua espanyola, que va anar evolucionat com a emissió internacional sota el títol 'Buenas noches, Europa' que aniria seguit del 'Concierto de los radioyentes'. El 1971 es va introduir una primera crònica andorrana de deu minuts en català, a càrrec de Rossend Marsol (Sicoris), pare de la cònsol major d'Andorra la Vella, Conxita Marsol. El programa es va mantenir en antena fins l'any 1975. L'emissora era trilingüe ja que també hi havia espais en francès.
El 26 de març de 1981, el Consell General va fer efectiu l'acord de no renovar la concessió de les dues emissores, Ràdio de les Valls i Ràdio Andorra. El director de la segona emissora en aquell moment era Gilles Marquet. El gener de 1984 la societat espanyola Proersa la va tornar a obrir amb un acord verbal amb les autoritats andorranes i tancaria definitivament quatre mesos més tard. La implantació de la radiodifusió a Andorra, en els termes en què es va fer, va posar de manifest les contradiccions del règim polític del coprincipat, tal com quedava llavors jurídicament i políticament definit. L'estratègia d'implantació de la radiodifusió, que només pretenia una modernització aparent del país, va acabar afavorint indirectament però decididament la modernització real d'Andorra ja que es va articular un moviment nacionalista. Aquest, amb la maduració política es va convertir en un dels catalitzadors del procés de reforma institucional, primer, i del constituent després.
L'edifici d'Encamp va declarat bé immoble d'interès cultural protegit el 2003
L'edifici d'Encamp va declarat bé immoble d'interès cultural protegit el 2003. La restauració dels emissors i maquinària va començar el 2018. Durant el primer mes de feina es va detectar la presència d’amiant en alguns components de la maquinària. A causa d’això, es van haver d’aturar els treballs de restauració per planificar l’extracció i eliminació de l’amiant. Durant el 2019, una empresa especialitzada, va fer els treballs de desamiantatge de tota la maquinària de l’edifici.
En una darrera fase, i des del departament de Patrimoni Cultural s'han efectuat les tasques de conservació i restauració de la resta de maquinària de la primera planta i les seves connexions. La intervenció ha consistit en fer una neteja superficial (eliminació de taques, regalims, eliminació dels dipòsits d’oli polimeritzat), eliminació dels òxids, posterior inhibició, reintegració matèrica i neteja de la pols de l’interior dels aparells. Pel que fa a l'emissor fundacional, s'han netejat unes 300 peces per després tornar-les a muntar. La restauració s'ha fet esperar quatre anys pel procés de retirar l'amiant. De fet, algunes peces s'han hagut de reproduir en 3D, com els mànecs per accionar l'emissor, ja que es van haver de retirar.
Comentaris