Perilli, que va començar a practicar el tir als 15 anys, acumula una llarga llista de reconeixements: va aconseguir el millor resultat mai assolit per un esportista de San Marino als Jocs de Londres 2012, on va quedar quarta, i va fer història a Tòquio 2020 en penjar-se el bronze i la plata, les primeres medalles olímpiques del seu país. A més, ha pujat al podi en múltiples ocasions en Mundials, Copes del Món i Jocs del Mediterrani.
Lluny de considerar els Jocs dels Petits Estats com una cita menor, Perilli subratlla la seva importància: “No és per res un aspecte menor. Cada competició és una història diferent. Sabia que havia de venir als Jocs i guanyar per San Marino. No és fàcil, perquè encara que en la ronda de 25 plats hi hagi diferència, a la final s’ha igualat tot. Podia passar qualsevol cosa, per això havia d’estar concentrada, enfocada en la meva feina i tirar endavant”, explica sobre la seva participació al Principat.
L’escenari, el camp de tir del Pla de Borràs, va ser, segons Perilli, un dels punts forts de la competició: “La ubicació del camp de tir era molt bonica. L’únic problema que hem tingut ha estat amb el transport, però per la resta ha estat molt bé”, confessa sobre algunes situacions que considera caòtiques duranta aquests dies. Tot i això, amb una puntuació de 38 punts en la final, Perilli es va penjar l’or per davant de les xipriotes Annita Koukkoulli i Georgia Konstantinidou. L’andorrana Marta Peleija, que competia a casa, va quedar en sisena posició amb 10 punts.
Perilli, que ha decidit quedar-se a Andorra fins diumenge per seguir donant suport als seus companys d’equip en altres disciplines, s’ha mostrat encantada amb el país: “Andorra m’agrada molt, és molt bonica. Aquest matí dèiem que si tingués mar, hi viuria, perquè és meravellosa. És un petit estat, i això m’agrada perquè tothom es coneix. Tens la sensació d’estar dins d’una bombolla, com si estiguessis mimat, abraçat. És molt similar al que tenim a San Marino”, reconeix.
Comentaris