Oda (socialdemòcrata) a Europa

Dos diputats, un de San Marino, un altre de Portugal, han fet costat el PS en una taula rodona europeista per celebrar els 25 anys de la formació en el marc del congrés nacional. Paulo Pisco, un habitual del Principat, i Gerardo Giovagnoli, ben ‘empollat’ en l’acord d’associació pel que li toca als sanmarinesos, han estat els protagonistes, o les estrelles invitades, d’una taula rodona sobre l’impacte social de l’acord amb la UE que també ha tingut la intervenció de la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, i de la politòloga, membre al seu dia de la candidatura socialdemòcrata, exmilitant d’SDP i tècnica del ministeri d’Afers Exteriors Laia Moliné.

Casal: “La UE és la base de la defensa dels drets humans. No hi ha lloc al món que tingui aquesta protecció”

Els quatre intervinents han lloat Europa -i l’acord d’associació quan ha estat el cas- de dalt a baix. L’únic apunt no tant positiu l’ha posat sobre la taula casal quan ha deixat clar que Andorra “haurà de fer un esforç i haurà de demostrar muscle per incorporar tot el cabal comunitari” malgrat que ja té una experiència de deu anys més que menys d’anar absorbint legislació europea. La resta tot d’alabances sense contemplació. Que no és que no hagi de ser, quedi clar. I entre la platea, en primera fila, la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, o el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana (acompanyat de la també consellera general taronja Berna Coma).

Entre la platea, també, el cònsol d’Andorra la Vella, Sergi González, i molts altres electes del partit. I també extòtems del PS com Esteve López, Josep Dallerès, Jordi Font o Manel Blasi. Només per citar-ne quatre. Per cert, quedi clar ja només d’entrada -i a pregunta d’un dels electes socialdemòcrates, el conseller comunal escaldenc David Pérez. “No”. No hi ha marge per renegociar l’acord d’associació. Ho ha dit clarament el diputat sanmarinès quan Pérez ha esmentat la pregunta que aquest dimecres va fer al líder de Concòrdia, Cerni Escalé, en el seu acte ‘d’oposició’ a l’acord. 

Escalé considera que hi ha marge per renegociar. Giovagnoli hi ha tancat totes les portes. No és possible, ha dit. L’acord es va concloure el desembre del 2023 i no hi ha volta de full. La decisió sobre si és mixt o no és purament tècnica. Punt. Que un acord com el negociat per San Marino i Andorra és una cessió de sobirania? Pisco no ha dit clar: “Tots els països han cedit sobirania, però després també, tots els països tenen els seus mecanismes de protecció” i Andorra no hauria de ser menys. Més encara, per al sanmarinès no hi ha cosa pitjor el 2025 que ser ‘extracomunitari andorrà’ o ‘extracomunitari sanmarinès’. N’ha renegat completament. I se li notava que l’expressió i els seus efectes li causava un dolorós mal de panxa. 

Pisco: “La UE no és perfecta. Però manté una lluita contínua per millorar-ho tot”

Algunes línies més i quatre pams per donar algunes pistes sobre el posicionament d’uns i altres. Quedi clar que Pisco no ha dubtat en vantar-se de ser un europeista idolatrador. Fan a l’enèsima potència. No se n’ha amagat pas. Per al diputat en funcions portuguès, associar-se a Europa “obre a Andorra un nou univers d’oportunitats per a tothom”. I és que ell està convençut que després d’uns temps convulsos perquè Portugal era un país especialment tancat, l’adhesió a la UE ha tingut “un impacte total”. En positiu, és clar, segons ell. “No hem de tenir por al canvi”.

Pisco ha deixat clar que no és especialista en l’associació però en coneix les regles bàsiques. I Giovagnoli també ha deixat ben clar que no va ser fins que Mònaco va sortir de l’equació que les negociacions no van anar prou fines. “A partir de llavors es van accelerar”. Fins llavors, ha insinuat, tot eren pals a les rodes. Frens. El resultat d’allò pactat, per al sanmarinès que malda de ser extracomunitari en un lloc i comunitari sols fer deu passes, “és bo, molt bo”. I la competència que pot obrir l’acord, ha dit Pisco, “no es pot veure realment com una amenaça”. Caram, ha vingut a dir el sanmarinès, si resulta que tots els andorrans o els sanmarinesos tindran la porta oberta a Europa i, en canvi, només uns pocs europeus podran accedir a Andorra o a San Marino… que hi haurà quotes.

“La UE sempre és una protecció”, ha deixat clar el diputat en funcions portuguès. I Moliné i Casal s’hi han adherit amb tota regla. A l’afirmació de Pisco, és clar. Que la politòloga ha fet un bon repàs de la seva visió de l’acord i de l’associació a Europa tot deixant clar que no parlava en representació del ministeri. Clar, tenia a dos metres la ministra. Només hauria faltat que hagués contradit quelcom que defensa el Govern. En aquesta matèria, però, segur que no és el cas. Ni de bon tros. Laia Moliné ha exposat que “el col·lectiu jove és el que pot sortir més beneficiat de l’acord”.

Moliné: “El col·lectiu jove és el que pot sortir més beneficiat de l’acord. Es parla molt d’Erasmus, però jo no crec que Erasmus sigui el major benefici; crec que ho és la llibertat de moviment i d’establiment”

I ho ha dit emfatitzant el fet perquè considera que és la joventut un dels sectors de la població que potser més lluny se senten d’Europa. “Es parla molt d’Erasmus, però jo no crec que Erasmus sigui el major benefici”, ha afirmat qui va ser candidata a les generals el 2023. Per a Moliné és molt més transcendent la llibertat de moviments i d’establiment. Que un jove andorrà pugui anar a treballar o a estudiar a Estònia, per exemple. I com ha dit Judith Casal, que aquella estada no suposi cap penalització. I que la visita mèdica tingui el mateix cost que tindria a Andorra, per exemple. 

La presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata ha destacat les “garanties” que aporta l’acord per als andorrans. I malgrat reconèixer, per exemple, que “ens costarà” absorbir el cabal comunitari, per exemple, “el benefici que ens comportarà és prou important”. I afegint-se a algunes de les manifestacions de Pisco, Casal ha afirmat convençuda que la UE és “la base de la defensa dels drets humans. No hi ha lloc al món que tingui aquesta protecció”. Que les cols de Brussel·les obrin el miracle, doncs. I com ha advertit el diputat portuguès, que aquells que defensen l’acord, surtin al carrer a explicar què suposa. Perquè la versió contrària és “la por, que comporta una situació de bloqueig. La UE no és perfecta. Però manté una lluita contínua per millorar-ho tot”. Amén.