L’actriu andorrana evidencia satisfacció per tots els porus pel fet de poder exportar ‘Nua’ a Catalunya, “serà la primera vegada que es farà a Barcelona”, recorda, i que es faci en una sala com La Villarroel, això sí, en la seva programació ‘off’, és a dir, de petit format. Serà durant la primera quinzena de març. Vuit funcions. Dos dilluns, dos dimarts, dos dissabtes i dos diumenge. Els caps de setmana, a l’hora del vermut (12.30 hores), els dies laborables, inclòs el Dia de la dona, a les 8 del vespre. Abans d’aterrar a Barcelona ‘Nua’ haurà fet una petita parada a València. I Santiago i el seu equip estan treballant en altres cosetes.
Elena Santiago explica que “‘Nua’ està a l’‘off’ de La Villarroel, que això és important, perquè La Villarroel té una programació, diguem, de dijous a diumenge, que normalment són obres, diguem, ja d'un gran format o d’un mitjà a gran format, i llavors fan obres de petit format per cobrir els forats de la seva programació ‘off’”, i és aquí on entra ‘Nua’, no pas com un element menor si no dins d’una programació que s’ha convertit “en un segell distintiu de La Villarroel”. D’aquí que “ser part de les companyies de la seva programació ‘off’, de la seva programació de petit format, és molt ‘guai’, és un somni”.
DOBLE TRAMPOLÍ
La creadora teatral esmenta com dos trampolins. Un que ho ha estat, Andorra Crea, i un que espera que ho sigui, l’estada a La Villarroel. “Tot això s'ha pogut aconseguir gràcies a que ‘Nua’ va formar part del festival Andorra Crea impulsant pel ministeri de Cultura i amb participació dels set comuns”, apunta Santiago, que hi afegeix que “en el marc d’aquest festival, que és un festival destinat en part a programadors, programadors en general de l'Estat espanyol i també internacionals, encara que per proximitat molts vénen de Catalunya, justament una persona, una programadora que és la Mercè Puy, es va enamorar de la nostra proposta”, apunta l’actriu. I clar, Puy no és qualsevol cosa al tomb de Barcelona. “És sòcia d'una productora, de Vania Produccions, i és gràcies i a través de Vania Produccions que s’ha pogut fer el contacte amb La Villarroel”.
La sala barcelonina no és una sala qualsevol. Té certes peculiaritats. “Sembla que no sigui gaire gran, però té moltes localitats, en té més de 300. Quan hi ha butaques a banda i banda són més de 300”, recorda Elena, que esmenta que la posada de llarg de ‘Nua’ va ser a la sala andorrana La Feréstec, amb una platea per a 45-50 persones. “Justament amb l’equip creatiu estem mirant de veure com adaptem ‘Nua’ per a un espai d’unes 300 localitats. Hi ha feina a fer.” Certament, tot i ser petita la sala en el panorama professional català, no té res a veure amb l’espai de La Feréstec, per exemple.
Hi ha una cosa, però, ben clara, “La Villarroel és acollidora, és una sala càlida, a més és una sala que té el seu propi públic i que, en aquest sentit, té un públic molt fidel”. Públic i actors molt sovint semblen a tocar. O no ho sembla: hi estan. “Això a ‘Nua’ ens funciona molt perquè necessitem els espectadors molt a prop dels actors, perquè hi ha alguns espectadors que formen part de la nostra ficció dintre del joc immersiu que proposem”. I l’actriu torna a mostrar la seva emoció quan diu que “a mi em fa especial il·lusió” d’actuar allí “perquè té una programació que sempre és interessant, sorprenent i sempre veus propostes molt interessants i artísticament de molta qualitat, de companyies que en altres sales no les pots veure”. Per tant, amb la “visibilitat” de La Villarroel i l’impuls o suport de Vania “esperem que ‘Nua’ i el projecte també puguin créixer amb aquest trampolí”.
Que una de les futures funcions de ‘Nua’ a La Villarroel coincideixi amb el Dia de la dona treballadora li sembla a Santiago qua tot plegat hagi estat fet expressament igual com reconeix que l’espectacle, la proposta escènica, el text fins i tot, “segurament haurà de viure una actualització” perquè de casos de ciberassetjament com més va, més n’apareixen. L’actriu parla del cas, a Itàlia, on tot un seguit de marits i xicots de dones, de noies, compartien entre ells, sense consentiment d’elles, imatges íntimes de les parelles. “Realment és un tema que cada vegada va més i la gent cada vegada està més conscienciada i per tant, el text, sobretot la part del final, anirà evolucionant”.
EXPECTATIVES
‘Nua’ té camí per córrer. Almenys així ho espera la seva creadora i intèrpret. Abans del març el muntatge rodarà per València i probablement per les Illes Balears atès que a través de l’Andorra Crea, el projecte ha entat a la Xarxa Alcover. “Tenim un parell de funcions deslocalitzades. Però realment, l’important és que la programació de La Villarroel és la primera de Catalunya, i és temporada, i a més és a Barcelona, i és en aquest espai.” "Realment crec que per a ‘Nua’ és una notícia molt bona. Personalment estic supercontenta i estic molt feliç que això hagi pogut passar. Realment era una cosa com que jo no m'ho hagués imaginat mai abans de l'Andorra Crea”.
"Realment crec que per a ‘Nua’ és una notícia molt bona. Personalment estic supercontenta i estic molt feliç que això hagi pogut passar. Realment era una cosa com que jo no m'ho hagués imaginat mai abans de l'Andorra Crea”
I insisteix en la transcendència del festival impulsat pel ministeri de Cultura, atès que mai hauria pensat que “sis mesos després de l'Andorra Crea estiguéssim anunciant ‘Nua’ en una temporada, perquè justament abans d'això era molt complicat entrar dintre les temporades de Barcelona sense l'ajuda d'una productora de Barcelona”. Poder mostrar el projecte a la capital catalana pot obrir noves experiències, ofertes, expectatives. “A partir d'aquí es poden obrir moltíssimes més portes a ‘Nua’, perquè realment és un joc amb molta visibilitat. I en el món artístic i en el món del teatre, especialment, passa molt que no és el mateix enviar-li a una programadora un vídeo del teu espectacle que dir-li que vingui a veure l’espectacle tal dia a tal lloc. I realment tenir aquesta possibilitat de fer això en temporada a La Villarroel, a Barcelona” pot fer canviar el rumb de tot plegat.
Elena Santiago ja pensa en quants programadors o programadores serà capaç de fer anar a La Villarroel a veure “l’obra en directe. Segur que és una mica més senzill, així, d’aconseguir que el projecte tingui llarga vida”. I és que “no és el mateix enviar un vídeo a un programador, que segurament en rebrà vint o trenta cada setmana, que no pas que pugui entendre la màgia de la teva obra venint-la a veure en directe. I poder aconseguir que la vinguin a veure en directe i a La Villarroel, de veritat, és una oportunitat. És un com un tiquet d’or d’aquests del Willy Wonka, ¿saps?” Doncs caldrà saber-ho.
Imatges: NAIARA ESCABÍAS / Cartell: MARC SIRISI