Nit de (in)somni

Nosaltres ens acabem instal·lant a l’Antiga Abadia, on l’ambient és animat, encara que molt més tranquil que no pas a d’altres establiments. La majoria del públic aquí va amb la Roja, encara que també hi ha aficionats d’Argentina. Amb cada aproximació a porteria, cada jugada dubtosa, d’una banda o de l’altra, els parroquians s’exclamen. Com quan després d’algunes ocasions d’Espanya, el seu porter Unai Simon salvava un u contra u quan encara no s’havien jugat sis minuts de partit.

Just abans de la primera pausa d’hidratació, obligatòria en aquest campionat, el joc ja havia pujat d’intensitat i, malgrat l’àrbitre eslovè Slavko Vinčić no havia ensenyat encara cap targeta ni groga ni vermella, alguna jugada potser sí que se l’hauria merescut. De fet, els jugadors albicelestes frenaven qualsevol sortida dels espanyols de manera força agressiva, que segons alguns aficionats haurien merescut fins a tres targetes grogues, ja que taronges no poden ser.

Al 38 ha arribat un bon xut entre el tres pals de l’espanyol Oyarzabal i al 40, la primera targeta, groga. Per a l’argentí Lisandro Martínez. Els últims cinc minuts hi ha hagut repetides ocasions per a la Roja, que no ha acabat de tenir encert.

Ha arribat la mitja part i els espectacles que per a alguns era el més esperat d’aquesta finalíssima

I així ha arribat la mitja part i els espectacles, amb Madonna, Shakira, BTS, Justin Bieber i Coldplay acompanyats d’un nombrós grup d’infants, que per a alguns era el més esperat d’aquesta finalíssima.

La segona part ha començat amb intensitat. De bones a primeres Espanya ha xutat a porteria. I només cinc minuts després, arribava la segona targeta, aquest cop per a Leandro Paredes, per falta sobre Dani Olmo. I al cap de poc, una altra ocasió desaprofitada dels de la samarreta vermella. I una altra, i una altra. I també els cops de peu perduts i que trobaven d’altres cames. I els espanyols que es queixen del joc brut d’Argentina. Al 60, una falta perillosa prop de l’àrea d’Argentina, i Espanya que no conclou la jugada.

Els nervis cada cop més a flor de pell, i cada cop es crida més fort davant les reiterades faltes sobre els jugadors espanyols evitant que puguin construir cap jugada sense que l’àrbitre xiuli res. Fins al punt que se senten comentaris “d’això no és normal” i que “l’arbitre està comprat”, i quan aconsegueixen sortir, Lamine Yamal i els seus companys fan aixecar tothom dels seus seients.

Canvi a les files de la Roja, i Nico Wiliams aixeca els ànims dels clients de l’Antiga Abadia, que hi dipositen totes les seves esperances. I un penal que no es xiula. I així van passant els minuts, ocasions desaprofitades i faltes que per a molts s’han quedat per xiular. Fins i tot aficionats argentins demanen als seus jugadors que es calmin, i així finalment arribar una nova targeta groga, aquest cop per a Enzo Fernández.

Un nou “uiiii!!!” s’aixeca arribant als minuts finals del partit. A la televisió ensenyen un gràfic de la possessió de la pilota. Si això valgués, la victòria seria indiscutiblement per a Espanya. Sense dubtes. I tothom espera que arribi, per fi el gol. Però no. I falta ara a favor d’Argentina. I la jugada acaba amb Simón blocant la pilota. I contraatac i és l’altre porter, Dibu Martínez qui la para.

I una falta sobre Cubarsí fa que els aficionats espanyols s’aixequin amb insults diversos cap a l’àrbitre i cap al jugador que l’ha fet, Enzo Fernández que es guanya la segona vermella. I els espanyols que no es poden creure que l’àrbitre hagi trigat tant a frenar el joc brut. Lamine Yamal xuta a l’escaire, i el porter Dibu Martínez que s’estira i l’atura. I cap a la pròrroga.

Lamine Yamal xuta a l’escaire, i el porter Dibu Martínez que s’estira i l’atura. I cap a la pròrroga

La represa comença igual que ha acabat el temps reglamentari, amb crits de lamentació per ocasions espanyoles perdudes. Fins al minut 95, que esclata l’eufòria. Encara que ha durat molt poc. Massa poc. Anul·lat per una falta que només veuen l’àrbitre i els albicelestes. “Injustícia futbolística!”, “robatori!”, “lladres!”, “vergonya!”, “i ni ho han revisat!”. La tensió ja es pot considerar ara com d’alt voltatge. I noves oportunitats, sempre dels espanyols, que acaben en no res. Fins que a la segona part de la pròrroga, per fi, Ferran Torres ha rebentat la pilota i l’ha enviat al fons de la xarxa.

Alguns ja no han tornat a seure. Continuen les faltes, i ara és Alexis Allister qui es guanya una groga, i Ferran que marca el segon, que Vinčić no deixa pujar al marcador. Siuplau, àrbitre, xiula ja el final del partit!

I així, ha acabat la final, 1 a 0 a favor d’Espanya. Els aficionats de la Roja han sortit a celebrar-ho, crits i cotxes fent sonar els clàxons incansablement, davant la decepció dels d’Argentina. I mentre uns viuen una nit de somni, d’altres la tenen d’insomni.