L'acte d'inauguració estarà presidit per la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva i arriba poques setmanes després de la mort del pintor als 102 anys el passat 26 d'octubre a Nimes, Pierre Soulages havia nascut Rodez, el 24 de desembre de 1919. Batxiller a la seva població natal, es va deixar seduir pel seu museu local, però sobretot, es va emocionar amb els volums de la Santa Fe de Conques. Aquí va desplegar una acció important de la seva obra amb els vitralls que “reinventen la llum” a les 104 obertures de l'església abacial (1992-1994). Una tècnica del vidre que li atorga una consistència especial, que permet treballar-lo com si fos pedra i que li dóna un caràcter translúcid que absorbeix la llum difusa de l'exterior, però que no és transparent.
Com ell mateix va afirmat repetidament, entre aquelles parets va experimentar les seves primeres emocions estètiques. No és estrany, doncs, que l’any 1986 acceptés l’encàrrec de dissenyar els nous vitralls de l’església tot i haver rebutjat amb anterioritat moltes propostes similars. Per la seva càrrega emocional, aquest encàrrec era diferent.
Pierre Soulages va desplegar la seva activitat artística entre París i Sête i va assolir, en les seves successives etapes, un nivell de reconeixement internacional que comença, sobretot, per l'acceptació, en el mercat nord-americà, de l'art en la dècada dels anys cinquanta. Sempre captivat pel joc del negre i la llum, el negre i el blanc, Soulages va desplegar un art que, en els inicis arrelat a la terra, se'n va desfer per entrar en el camí de l'abstracció des de diverses tècniques.
El museu consagrat a Soulages se situa al cèntric parc Foirail de Rodez
L’artista, en diverses entrevistes, menciona una anècdota que quan era molt petit li van preguntar que estava pintant, ja que el full era quasi tot negre, i va respondre que la neu. Per destacar el blanc necessitava el color negre, que ja no va abandonar. De seguida va triomfar amb la seva primera exposició, l’any 1947, i la seva fama es va estendre al món sencer. El museu consagrat a l'artista a Rodez, se situa al cèntric parc Foirail: un espai públic de forma ametllada, a escassos metres de la ciutat antiga i de la plaça de la catedral gòtica, l'edifici més important de la ciutat.
El mural no forma part dels de les dues edicions del concurs 'Murs que parlen' tot i que també parla. La primera va comptar amb tres accions que es van desenvolupar alhora, del 26 d’abril al 28 de maig de 2021. La seva inauguració va coincidir amb les festes de Canòlich. De les tres, l’única que no optava a concurs va ser el mural a l’Espai Jove situat a la plaça de la Germandat, realitzat per joves entre 10 i 18 anys, amb l’assessorament de l’escola d’art, l’acompanyament de Laurèdia Jove i la participació opcional de l’Agrupament Escolta i Guia (AEIG) lauredià.
Les altres dues, que sí van entrar dins la convocatòria pública, van ser realitzades per Sam Bosque -que ha repetit aquest any- i Naiara Galdós. La proposta girava a l’entorn de l’artesania, les tradicions i la cultura popular de Sant Julià de Lòria, del Principat i del Pirineu en general. El passat 23 de setembre es van inaugurar els dos murals que s'havien començat a pintar el mes abans. El resultat de les obres dels artistes Sam Bosque i Reunió de Papaia son 'Murs que ens parlen' i 'Policromànic' respectivament i es poden contemplar en el primer dels casos a l’avinguda Verge de Canòlich davant de Casa Comuna i al camí de la Creueta a la carretera de La Rabassa en el segon.
El comú de Sant Julià de Lòria va adjudicar les obres per uns imports de 7.687,50 i 4.500 euros i al concurs públic s’hi varen presentar quatre artistes. El jurat va valorar especialment una estètica innovadora, la potencia visual del missatge, l’adequació a la demanda temàtica del plec de bases tècnic i l’harmonia amb l’entorn i l’adaptació al pressupost.
Justament, la temàtica de les obres d’enguany havia de fer referència als béns d’Interès Cultural Immobles d’estil romànic que es troben a la parròquia, així com les pintures murals o objectes litúrgics que hi trobem a dins. Era molt important que els bens d’interès cultural esmenats tinguessin protagonisme en la proposta artística, donat que l’objectiu es basa la promoció del l’art i la cultura de la parròquia laurediana. Els artistes van començar a treballar durant la darrera setmana del mes d’agost.
Comentaris