El futbol acostuma a castigar i premiar amb la mateixa contundència. Tere Morató ho sap bé. Fa només un any, l’andorrana veia com el somni de l’ascens s’esvaïa en els instants finals d’un play-off. Aquest dissabte, en canvi, va viure la cara oposada de la moneda. El València estava a segons de veure escapar una temporada sencera de feina. El Vila-real guanyava des del minut 21 i les valencianistes necessitaven un gol per mantenir-se amb vida. Va arribar quan el cronòmetre ja marcava el minut 99 i mig.
“Literalment va ser l'última jugada. Ja havien afegit nou minuts i era el 99 i 30 segons, crec”, recorda Morató encara amb la veu tocada després de dies de celebracions. Des de la banqueta, després d’haver estat titular, va veure com l’equip es resistia a rendir-se. “Ho vam estar intentant durant tot el partit. Teníem ocasions però el gol no arribava. Al final era confiar, saber què t’estàs jugant i quina és la recompensa. Fins que no pita l’àrbitre, ho has d’intentar”, explica.
Aquell gol va enviar el partit a la pròrroga i, finalment, va acabar donant l’ascens al València gràcies a la millor classificació obtinguda durant la lliga regular. Un desenllaç que la davantera considera una mena de compensació després del que havia viscut el curs anterior. “També ha fet una mica de justícia al futbol”, admet. “L’any passat ens vam quedar a les portes i també ens van eliminar a l'últim minut d'una pròrroga. Ara la justícia ha caigut del nostre costat”.
La satisfacció és encara més gran perquè culmina una aposta personal que no era senzilla. Després de jugar a la màxima categoria, Morató va decidir fer un pas enrere per tornar-ne a fer dos endavant. “Vaig prendre la decisió de baixar a Segona per tornar a tenir minuts i recuperar confiança”, explica. Primer amb l’Alabès i després amb el València, la internacional andorrana ha prioritzat sentir-se important sobre qualsevol altra consideració.
Els resultats li han donat la raó. Durant aquesta temporada ha estat una de les peces habituals del conjunt xe, participant en pràcticament tots els partits, anotant quatre gols i gaudint de la confiança de l’entrenador. “He tingut molts minuts, he estat titular en la gran majoria de partits i això m’ha ajudat molt. Aquest any m’ha servit per agafar confiança, per gaudir del futbol i de tot el que estic fent”, assegura.
La recompensa arriba ara en forma de retorn a la Lliga F. Un premi que va més enllà de l’ascens esportiu. “Els dos anys que he estat a Segona m’han ajudat moltíssim. M’ho he passat molt bé i he après molt. Ara poder tornar a Primera fa que estigui encara més contenta perquè veus que tot l’esforç dels últims anys ha tingut recompensa”. La pròxima temporada tornarà a competir contra les millors jugadores del futbol espanyol. Ho farà, a més, amb la samarreta del València, equip amb el qual continuarà després de confirmar-se el seu ascens. “Jugar a Primera és molt gratificant. Tornes a competir contra les millors jugadores que hi ha a Espanya i això sempre és especial”, afirma.
Però abans d’obrir aquest nou capítol encara no hi haurà vacances. Amb prou feines uns dies després de tocar el cel amb el València, Morató ja prepara el següent repte. La selecció andorrana l’espera, amb duels contra Macedònia del Nord el pròxim divendres al Nacional (19:30 hores) i contra Hongria el dimarts 9 de juny (19 hores). El descans haurà d'esperar. Les celebracions, també. Però després d'un ascens decidit en l'última jugada possible, segurament ningú li podrà prendre el somriure.
Comentaris