Reportatge

Les mil cares del rei Carnestoltes (i cap gran polèmica)

Polítics del país com Xavier Espot, Miquel Alís -amb crits de “cacic i dictador”-, Jaume Bartumeu -vestit d’indi- o Conxita Marsol, així com estrangers com Carles Pugidemont o organismes com la Unió Europea han estat satiritzats a Encamp en el passat sense generar grans rebomboris

17/02/2026 (17:17 CET)

Si s’és un personatge públic -o una institució o organisme de certa rellevància- i s’acosta Carnaval, una cosa gairebé segura és que es pot esdevenir blanc de la sàtira, moltes vegades esbojarrada, en què es converteix la celebració a Encamp. Tanta tradició com la festa és que generi un cert rebombori. Ara bé, sense arribar a l’extrem d’enguany, arran de la penjada d’un Rei Carnestoltes amb la bandera d’Israel en el que pretenia ser una crítica a la guerra de Gaza. Al llarg dels darrers anys, figures polítiques com Xavier Espot, Conxita Marsol o Laura Mas, entre altres, han ocupat aquest lloc. També la mateixa Unió Europea. I la recepció sempre havia estat més calmada que la que ara han tingut els representants de la comunitat jueva.

La Comissió de Festes no enganya ningú. El Carnaval serveix per fer festa i conya, sí; però, també, per opinar. Per criticar. Per recriminar a aquells que tenen el poder el que no fan bé. I es fa des de la sàtira. Al llarg dels darrers anys els dards llançats en els diferents actes han tingut nombrosos objectius, tant del país com de fora. I alguns d’ells, per cert, també han estat escollits per ser penjats com a Rei Carnestoltes.

L’any passat qui va rebre va ser tot un organisme internacional. La bandera de la Unió Europea tapava la cara del ninot quan encara estava pendent la ratificació de l’acord d’associació. No consta que cap representant de la UE presentés cap queixa. Llavors, com cada any, es van fer trets a l’aire -no contra el ninot-, fet que va permetre veure fotografies similars a la que s’ha fet servir ara per atiar la polèmica.

Tampoc ho van fer els diferents polítics andorrans que han penjat -metafòricament- de la plaça del Consell encampadana. Per aquest paper han passat des del cap de Govern, Xavier Espot (2019) als dos cònsols actuals de la parròquia. El torn de Laura Mas va ser el 2023 i el de Xavier Fernández, el 2024. El 2022 havia de ser Carine Montaner la reina, però en el darrer moment, trabuc en mà, qui li va pispar el rol va ser la llavors cònsol de la capital, Conxita Marsol.

No només de polítics de la corda de Demòcrates viu el Carnaval d’Encamp. Altres formacions també han tingut la seva quota de protagonisme. Qui fou cònsol major, Miquel Alís, va ser ‘penjat’ el 2012. I entre crits de “cacic i dictador” -dissabte no es va proferir cap crit contra Israel ni contra la comunitat jueva; tot just un “no al genocidi de Gaza”-. Un any abans, havia estat Jaume Bartumeu. Se’l va caracteritzar d’indi. Era, assenyalaven els joves de la comissió, el que havia fet al llarg dels dos anys al poder.

El rei Carnestoltes d’Encamp també ha estat caricaturitzat com a torero o com a independentista català. En aquest cas, 2018 mesos després de l’1 d’octubre, com a Carles Puigdemont. Des de Waterloo tampoc va arribar cap queixa.

Per tant, queda clar que la sàtira, més o menys encertada, més o menys punyent, més o menys simpàtica, ha estat sempre un dels elements clau de totes les representacions carnavalesques a Encamp -també a la d’altres parròquies-. I, normalment, els receptors de les crítiques les entomen sense fer grans escarafalls. Siguin del país o de fora. Una tradició que, però, enguany ha generat més polèmica de la que, segurament, caldria.