Michael Bublé a l’andorrana

El canillenc Ian Moya -acaba d’acabar el batxillerat i amb 17 anys es prepara per iniciar una diplomatura de producció musical a Girona que segurament haurà de continuar a Madrid- ha estat un dels dotze finalistes del prestigiós festival internacional Music Meets Tourism 2025 celebrat en un dels auditoris més importants de Gran Canària. I ha arribat després d’un intens previ de fases en línia que ha anat superant. Hi ha representat Andorra i tot i no quedar entre els tres primers, ha acabat d’allò més satisfet de la seva participació i si no ho estava ja, ara està convençut que aquest vol que sigui el seu món. 

Ian: “En un càsting aprens i fas contactes, però tu vas a la teva perquè no arribes a estar dins de l’engranatge. Però un festival com el Music Meets Tourism és un món molt més professional. Tu ets un objecte més. Tot gira al voltant teu però tu has d’estar disposat, també, a rodar, a fer de tot” 

“He trobat un lloc que m’agrada. Ara em toca treballar per entrar en esdeveniments com aquest”, explica Moya, que aquest darrer curs ha estat ja fent classes -com a ensenyant- a l’escola Harmonia, incompatible amb el cor encampadà i, alhora, com a alumne, ha seguit classes a l’Institut de Música d’Andorra la Vella amb Enric Bartumeu. Teoria musical i harmonia. Posa fil a l’agulla en les seves pròpies composicions, en les seves pròpies produccions, que sona millor en els temps actuals. L’any passat va guanyar el Talentejant amb l’‘Himne a l’amour’ de la Celine Dion.

Abans havia participat en els càstings per al programa televisiu ‘Eufòria’. Es va quedar a les portes d’entrar a les proves de plató en l’edició, la tercera, que guanyaria en Lluís. Allí va conèixer la persona, una altra aspirant a entrar al plató liderat per Marta Torné i Miki Núñez, que li parlaria del Music Meets Tourism. “En un càsting aprens i fas contactes, però tu vas a la teva perquè no arribes a estar dins de l’engranatge.” En canvi, a Maspalomas, la setmana del 9 al 15 de juny va ser tota una altra cosa: “És un món molt més professional. Tu ets un objecte més. Tot gira al voltant teu però tu has d’estar disposat, també, a rodar, a fer de tot.” 

Que sí, que els dotze finalistes tenien, cadascú, el seu propi equip de producció durant una setmana. Però l’artista, si li deien que havia de donar una entrevista, l’havia de fer. Si calia canta A o B, calia cantar A o B. O totes dues. Càmeres, ‘photocalls’… tot centrat en els dotze finalistes. Va haver de fer actuacions repartides en dos dies. Una primera jornada d’escalfament, per dir-ho així. I és que el certamen de Maspalomas és musical, artístic. Però també té molt de promoció turística. I, després, la final pròpiament dita.

En el preàmbul, Ian Moya va protagonitzar una actuació plena de ritme i moviment amb el tema ‘Unforgettable’ de Marcus & Martinus, on no només va cantar, sinó que també va ballar, amb l’ajuda de la coreògrafa andorrana Paula Pons, oferint una posada en escena dinàmica i molt aplaudida. I és que això dels muntatges escènics ‘li mola’ malgrat que el seu plat fort, ara per ara, sigui cantar. A la final, va posar damunt l’escenari dues propostes: ‘O tú o ninguna’, de Luis Miguel i ‘Sway’ de Michael Bublé. Amb aquestes dues peces va demostrar la seva versatilitat entre el bolero i el swing modern.

I és que el jove artista canillenc afirma que “estic en un moment molt d’experimentar”, de provar coses. Fins i tot de posar-se a produir. Vaja, que el que fa, diu, és “mirar de trobar la meva petjada” partint, justament, d’aquells registres amb què se sent millor. El bolero i el swing modern, ja s’ha dit. “I amb el pop ballable també m’hi sento molt còmode.” Si a Maspalomas va posar en escena un tema de Michael Bublé, l’autor de ‘Feeling good’, és perquè és un dels cantants amb els quals més s’identifica. En el sentit que més ‘tracta’ el seu repertori.

Perquè si se li demanen referents, en diu tres altres. D’entrada, un d’icònic, d’històric, per dir-ho així: George Michael. I dos de més actuals. Dua Lipa i el duet format per Paco Amoroso&Catriel. Sobre aquests darrers deixa clara una cosa: “No toquen els estils amb què més m’identifico, però sí que m’agrada la barreja que treballen”, indica amb una maduresa que sembla que vagi més enllà d’un ‘nano’ de disset anys. Per això deu ser que “els més pares es posen més nerviosos que jo”. De fet, a ell, saltar a l’escenari, el ‘posa’. “És adrenalina pura i dura.” La seva família, de moment, l’ha d’acompanyar. Encara és menor.

Admet que d’entrada li feien les preguntes típiques: “Això té sortida?”. Ara, com que veuen que “treballo, que m’hi dedico” i que les notes, a l’Escola andorrana “han sortit perfectes”, no hi ha gran cosa més a dir. Per ara, la música, la producció musical, és la passió de l’Ian. De moment, “no he tingut la possibilitat de publicar temes propis” i per això entona els de tercers. Però a la mínima que pugui produir i registrar degudament un tema, s’hi llançarà de cap. Com es va llançar de cap a representar Andorra a Maspalomas.

(Fem un parèntesi aquí.)

I és que Moya no es talla. O ho deixa clar, vaja. Deixa clar el poc suport que ha rebut de les institucions andorranes. Poc, no. Gens. Ni mica. Zero. “Acudia al Music Meets Tourism en representació d’Andorra”, explica. Ser d’Andorra, una destinació turística, el va ajudar, creu, a accedir a la final d’un festival que entre altres coses posa el focus en el turisme. I que és molt conegut a les Canàries i al sud d’Espanya. “Vaig fer un vídeo promocional del país i no vaig rebre cap mena d’ajuda.”

Explica que va fer cartes i va contactar -o ho va provar almenys, vaja- amb diversos comuns -recordin que es de Canillo-, amb el ministeri de Cultura -continuïn recordant que és de Canillo- i amb Andorra Turisme, per exemple. I les respostes va ser entre poques i agres. “A Cultura em van dir que hi havia una pàgina web on em podia fer la meva pròpia promoció. No sabia que existia aquesta web. Tampoc no recordo quina és”, apunta. En tot cas, a Maspalomas es va parlar d’Andorra.

I Ian Moya, a la ciutat canària, ha pogut “conèixer gent de la indústria (musical) i he pogut fent contactes”. No té dubte que participar en certàmens com aquell, obre portes. Com a mínim, ajuda. I ara per ara, per tancar el cercle de la visibilitat a Andorra, busca espai i institució que li faci costat per poder oferir un concert ‘a casa’. “Vull anar una mica més enllà del típic micro i altaveu. I espavila’t.” “La idea és fer un concert que esdevingui un muntatge escènic. Busco mitjans per poder-ho fer.” Busca ser un Michel Bublé a l’andorrana.