Medusa es torna a preparar per encisar

L’editorial andorrana publicarà el pròxim mes de setembre la segona tanda de llibres on es recuperen veus perdudes, algunes de reconegudes i altres noves

L’editorial Medusa va néixer a principis d’aquest any i va treure una primera tanda de quatre llibres, dos en català i dos en castellà, dos més extensos i dos més curts. Després de recollir uns bons resultats, es preparen per a una segona tongada que continuarà les directrius de la primera. Es torna a repetir el patró d’autors, tipologia de llibres i gairebé nacionalitats. Això sí, amb cert puntet feminista que, tot i que asseguren que no ha estat buscat, encaixa la mar de ve entre si.

“Ara fem el número dos de cada una de les quatre col·leccions que tenim”, explica l’editor, Oliver Vergés. Es continua apostant per la mateixa línia, que ha tingut uns bons resultats en la primera ocasió. Han volgut tenir en compte autors que siguin reconeguts, que ja tinguin un cert nom a la indústria. En aquest cas, i per a la línia en català, l’escollit ha estat Òscar Palazón, amb ‘Tractat d’anatomia’. Una altra de les veus més conegudes és Laia de Ahumada, que publicarà ‘Quatre dones del setze’, per a la línia més curta que té Medusa. D’altra banda, Teresa Wilms Montt és l’autora rescatada, aquella veu gairebé perduda que es torna a treure al mercat amb ‘En la quietud del mármol’. Per últim, però no menys important, Emmanuel Vizcaya és qui s’estrena al món editorial amb ‘La memoria de los meteoros’.

FVMzRt3X0AAzfXr
 

Però, com en una classe d’anatomia, o així sembla que seria, es comença pel principi. Palazón és, en paraules de Vergés, “un autor mitjanament conegut, va fer una novel·la que va presentar al premi Just Casero i va quedar finalista”. Va arribar la proposta a Medusa de publicar, “i de seguida ens va interessar. Serà la segona incorporació per a la col·lecció. Laia de Ahumada també és una autora reconeguda en l’àmbit català. “Per a l’àmbit de la narrativa ha publicat altres coses més d’assaig i pensament, i ella és doctora en Història Moderna i va fer la seva tesi doctoral ja fa anys sobre unes de les cartes de dones importants al segle XVI”, explicat Vergés. Aquella tesi va portar a qüestionar-se com seria la vida d’aquestes dones, i d’aquí surt ‘Quatre dones del setze’ que, en quatre relats i 160 paraules conta coses que “són interessants pròpiament per la història que explica, però també per donar-nos a conèixer com eren a l’aristocràcia”.

“El que fem és intentar recuperar aquestes proses soltes que té ell repartides, i les hem tret en un sol volum”, explica l’editor, “ens agrada donar a conèixer noves veus en l’àmbit peninsular”

La part en castellà de l’editorial ve carregada de contrallums. D’una banda, es té la figura de Teresa Wilms Montt, que va néixer a Xile, però va viure a Buenos Aires i Madrid fa més d’un segle. “És molt interessant perquè ella és una de les precursores del feminisme contemporani”, apunta Vergés. A Madrid, de fet, va sacsejar l’àmbit cultural, tot i que va acabar traient-se la vida quan encara era molt jove. En aquell moment va deixar molta de la seva obra feta i per publicar, i ‘En la quietud del mármol’ era un d’aquests llibres que havien quedat al calaix. “Hem mantingut molt l’obra original”, assegura Vergés. L’altra part del castellà de Medusa el forma un autor que s’estrena, i que s’espera que sigui el naixement d’un gran escriptor. Emmanuel Vizcaya és mexicà, i ‘La memoria de los meteoros’ és una de les seves primeres obres, tot i que ha escrit abans poesia i prosa poètica. “El que fem és intentar recuperar aquestes proses soltes que té ell repartides, i les hem tret en un sol volum”, explica l’editor, “ens agrada donar a conèixer noves veus en l’àmbit peninsular”.

FVeKiLyX0AAay3E
 

Amb la incorporació de Vizcaya al catàleg de medusa se suma una segona veu llatinoamericana, que es va obrir amb Maria Cristina Hall a la primera tanda. I, a diferència de la visió feminista que té aquesta segona col·lecció, el fet d’escollir autors de fora del territori peninsular compleix amb l’objectiu inicial de Medusa de ser internacional. “Jo crec que ha funcionat”, afirma Vergés en relació al plantejament que es va fer a l’editorial, “no som una editorial en català per Andorra, o per als territoris en llengua catalana, no ens limitem a la llengua”. Els horitzons s’han obert, i s’ha buscat no renunciar a un mercat que, tot i ser complicat, “ens interessa tant per la gent que escriu, com pels possibles lectors que puguin trobar interès en les publicacions”.

Treballar amb autors que no estan prop és complicat. Vergés fa referència, sobretot, en el moment d’organitzar entrevistes o presentacions. Amb la primera col·lecció, per exemple, es va poder fer tot a la perfecció amb l’Albert Villaró. Però, la Maria Cristina Hall haurà d’aprofitar unes vacances a Europa per poder fer una mica de gira. Començarà a Andorra, això sí, a la llibreria la Trenca a principis de setembre. Però s’intentarà que pugui fer cert recorregut. “Estem molt contents amb els resultats de la primera tongada i intentarem repetir el que ha funcionat bé a la primera fase”, assegura Vergés.

Etiquetes

Comentaris

Trending