De fet, també el president de l’entitat, Joan Maria Nin, ha fet valoracions en clau de geopolítica aplicada a l’economia. Per acabar concloent que si els conflictes d’Ucraïna i especialment, ara, el del Pròxim Orient, acaben amb relativa celeritat, no hi hauria d’haver grans “tensions inflacionàries i de liquiditat”. Però si la inestabilitat s’allarga, “sí que tindrem un problema”. En fi, que l’assemblea, o millor encara les declaracions prèvies, han donat marge per parlar d’Andorra però, també, per parlar del món global. De la globalitat.
Alsina: “Veiem moltes promocions immobiliàries, veiem que això tampoc està frenant, tot el contrari. Estan venint promocions grans i a més a més a tot arreu. Per tant, sí que veiem que el tema de l’habitatge continuarà, se seguirà construint”
Alsina ha parlat en clau local per referir-se al creixement poblacional i al fet que la inversió immobiliària va com un coet. El canvi de perfil social “deriva una mica d’aquest creixement que estem vivint. Aquest creixement, no ho oblidem, ha sigut post-Covid. No sé molt bé què ha passat però ha estat post-Covid que hi ha hagut un boom de gent que ha vingut cap aquí i també que, en conseqüència, també ha necessitat habitatge”. I això fa que, ha reconegut el CEO de MoraBanc, “veiem moltes promocions immobiliàries, veiem que això tampoc està frenant, tot el contrari. Estan venint promocions grans i a més a més a tot arreu. Per tant, sí que veiem que el tema de l’habitatge continuarà, se seguirà construint”. I Alsina ha indicat que que, a nivell bancari, no és cap problema. La morositat està en els nivells més baixos de la història recent de l’entitat.
“Que hi hagi més gent al país, que vingui més gent, a nosaltres, com a entitat financera, no ens preocupa”, ha indicat el màxim responsable executiu del banc. “Per a nosaltres, quanta més gent hi hagi al país, millor. Són més clients, per tant, estem més encantats en aquest sentit”. Ara, com a ciutadans, ha deixat clar Alsina, els responsables del banc estan amoïnats, o poden estar-ho, per altres coses. “Si em preguntes com a ciutadà, evidentment em preocupen els mateixos temes que a qualsevol, que la seguretat no canviï, temes sanitaris, que l'hospital ja està bastant al límit, tot i que hi ha el projecte d'ampliació, que es faci. El tema de les cues que tenim contínuament, que això abans ja no hi era…”
CONJUNTURA INTERNACIONAL
Mentrestant, el president del banc, Joan Maria Nin, s’ha encarregat, entre altres coses, de parlar de la conjuntura internacional. I d’advertir de l’impacte que està tenint la guerra a Ucraïna. Arran d’aquest fet i altres circumstàncies, “el món està vivint una transformació estructural molt important, una revolució, i quan les revolucions es produeixen, les consolidacions de poder també. Tenim el privilegi de ser espectadors d'aquesta nova revolució, d'aquesta nova evolució, que coincideix amb el final del segle passat i el començament d'aquest segle”. “Les tensions estructurals han posat de manifest una capacitat de resistència, sobretot de les economies occidentals”.
Amb l’energia disparada pel conflicte a l’estret d’Ormuz, allò que pot tenir una major “transcendència econòmica que ens afectaria a tot és la inflació. Si es disparés la inflació, perquè un dels components de la inflació important és l’energia”. S’haurien d’activar mecanismes per activar aquesta inflació i “controlar la inflació significa apujar tipus d’interès, i apujar tipus d’interès significa un esforç per pagar el deute”. I pagar el deute aniria “en detriment del consum, aniria en detriment d’inversions, en detriment de preu. Per tant, compte, primer punt, amb el cost de l’energia, la pujada de preus i la inflació. I el segon punt és que en aquestes circumstàncies apareix el fenomen del ‘trigger’ que diuen els americans, que és el gallet que ho dispara tot, que és el tema de la liquiditat”.
Nin: “Quan hi ha crisis tan estructurals que duren, tenim conflictes armats, a vegades, el detonant de tot és la liquiditat. I aquí sí que nosaltres, com a banc, tenim una obligació molt important, que és assegurar, en un context de crisi, i això ens ho mirem, i molt seriosament, que passi el que passi, la liquiditat del sistema financer permeti a l’economia continuar operant, entre cometes, amb normalitat”
“Quan hi ha crisis tan estructurals que duren, tenim conflictes armats, a vegades, el detonant de tot és la liquiditat. I aquí sí que nosaltres, com a banc, tenim una obligació molt important, que és assegurar, en un context de crisi, i això ens ho mirem, i molt seriosament, que passi el que passi, la liquiditat del sistema financer permeti a l’economia continuar operant, entre cometes, amb normalitat”, ha indicat Nin, que tot fent referència a la molta informació amb què treballen, de què disposen, ha afirmat que en “aquests moments, tal com està la situació, nosaltres no contemplem un escenari disparat ja de costos, d'inflació i de pujades de tipus d’interès, més enllà del que ens diuen els bancs centrals”.
Llavors hi ha un altre factor clau, ha remarcat Nin, “que és el factor temps. Si aquesta situació es perllonga en el temps, llavors sí que les tensions inflacionàries i potser fins i tot de liquiditat podrien sortir a la palestra i a canviar i fer canvis de més transcendència que els que tenim ara. Per tant, com a conclusió, estem en una zona de transició, han canviat les coses, no han canviat durant massa temps o el temps suficient per fer canvis estructurals. Si això s’arregla ràpid, sobretot el que és en aquests moments la crisi de l’energia, del petroli, d’Ormuz, doncs molt bé per tots, lliçó apresa, es prendran decisions també des d’aquest punt de vista de reparació de debilitats estratègiques i si no s’arregla ràpid, llavors sí que tindrem un problema”.
On fi, sia a Andorra o sia al món, hi ha societats, o parts d’ella, que van a velocitats diferents. La societat canvia. Andorra voldria ser el mateix país, però sembla evident que la seva gent sí que canvia. Per bé per uns pocs, per gens bé per a la majoria.
Comentaris (1)