Marxar amb el somni viscut

Riverola deixa l’FC Andorra després de tres anys i mig plens d’èxits esportius en els quals ha estat clau, amb més de 100 partits disputats; ara continuarà al país, a l’Atlètic Escaldes

Riverola celebra el gol aconseguit ara fa uns mesos davant el San Fernando. FC Andorra

Febrer del 2019. El projecte Kosmos a l’FC Andorra tot just comença a caminar. I s’anuncia l’arribada d’un jugador per reforçar l’equip. Un home amb passat Barça que ha de donar fortalesa al mig del camp: Martí Riverola. Tres anys i mig després, el futbolista i el club tricolor han separat els camins. Ara bé, ho fan després de molts èxits esportius. Una etapa molt fructífera que el migcentre tanca amb molta satisfacció: ha pogut viure el que havia somiat.

Riverola va arribar, cal recordar, amb l’Andorra a molts punts del líder del seu grup de Primera Catalana. Mesos després, va poder celebrar l’ascens. No seria pas l’únic. El 2021 s’aconseguia l’accés a Primera RFEF. I el passat maig, es feia història pujant a Segona A. En aquest temps, 101 partits oficials, el primer contra el Sant Ildefons (5-1), entre les diferents categories i competicions i sis gols. I, sobretot, l’empremta deixada com a un dels capitans tricolors.

“Quan vaig signar, recordo que vaig quedar amb Jaume Nogués [director esportiu dels tricolors] i ens vam posar aquest objectiu d’arribar a Segona”, explica el migcampista

El passat dijous, Riverola tancava l’acord per rescindir el contracte amb l’Andorra. Ho feia amb “una mica de pena”, ja que “deixo un club que m’ha tractat molt bé” i a això “sempre he intentat respondre amb bones prestacions i entregant-me al màxim”. A la vegada, remarca que hi ha “alegria” perquè “la feina s’ha fet molt bé; hem fet grups humans i professionals importants i les coses han rutllat”.

En tres anys i mig, el club, amb Riverola com un dels protagonistes, ha passat de jugar a territorial al futbol professional. Tota una quimera aquell febrer del 2019. “Sincerament, tenia l’esperança de viure-ho. Venia amb il·lusió de fer-ho”, assegura. De fet, “quan vaig signar, recordo que vaig quedar amb Jaume Nogués [director esportiu dels tricolors] i ens vam posar aquest objectiu d’arribar a Segona”.

El migcampista remarca que “un futbolista sol viure pocs moments importants a la seva carrera”. En canvi, ell ha acumulat uns quants en tot just tres anys i mig. Per exemple, cita el triomf per 0-3 al camp del Nàstic en la primera temporada a Segona B o l’ascens a Catalana “quan havíem estat a quinze punts del primer”. Així, “cada any he tingut moments inoblidables”.

I això, al seu entendre, és gràcies al fet que “s’han gestionat molt bé les coses, tant des de la directiva com al vestuari”. Considera Riverola que “cadascú ha entès molt bé el rol que li tocava i hem signat gent molt compromesa amb el club que s’ha desviscut perquè tot sortís bé”. I no només en l’àmbit esportiu. També “en la vida personal perquè les relacions fossin òptimes”.

“Vaig venir a Primera Catalana quan jugàvem a Prada de Moles i ara deixem un estadi de gespa natural al mig d’Andorra la Vella”, recorda, un fet que “m’omple de satisfacció personal; ho havia somiat, però aconseguir-ho és una realització espectacular.

Riverola recorda que “vaig venir a Primera Catalana quan jugàvem a Prada de Moles i ara deixem un estadi de gespa natural al mig d’Andorra la Vella”. Això, assegura, “m’omple de satisfacció personal; ho havia somiat, però aconseguir-ho és una realització espectacular”. També creu que, com a persona, “he madurat i crescut molt al vestuari; ser capità també ha fet que hagi de gestionar molts moments”.

El futur de Martí Riverola no està a l’FC Andorra però sí al Principat. Ja ha tancat la seva incorporació a un Atlètic Escaldes ambiciós -també ha incorporat un excompany seu, Víctor Casadesús-. I és que té clar que volia quedar-se al país. “L’he conegut i també a la gent i m’han tractat increïblement bé. Tinc estabilitat familiar i visc molt a gust”, afirma.

El migcampista llença dos missatges a l’FC Andorra. Primer, “d’agraïment” a “tots els que han confiat en mi”. I, segon, els bons desitjos. “Espero que tinguin molts més èxits. Ara l’ambició és mantenir la Segona A, igual que es va fer a Segona B. I que segueixi també tenint l’arrelament al país que hem tingut”, apunta.