Un dels principals motius pels quals els estudiants decideixen marxar fora és la limitada oferta universitària que troben al Principat. “Andorra té un camp molt reduït en qüestió de totes les carreres que existeixen i proporciona poques oportunitats”, explica la Laura, de 20 anys, que estudia a Alacant després de no trobar al país la carrera que volia cursar. 

En el cas de l’Iker, de 20 anys i estudiant a Barcelona, marxar va ser una decisió vinculada a les possibilitats que trobava fora d’Andorra. L’Iker considera que “les universitats públiques d’Espanya tenen molts millors recursos”, però hi havia una altra motivació: “Volia marxar per viure una mica la meva vida”. 

A això se li sumen dificultats com buscar un pis o una residència d’estudiants, assumir-ne el cost i començar una nova vida lluny de casa. Anar a estudiar fora es converteix així, per a molts, en la primera experiència ‘d'independència’, una llibertat que també comporta responsabilitats que fins aleshores no havien d’assumir.

La Clàudia, de 20 anys i estudiant a València, destaca precisament aquest canvi com un dels més importants: “passar de viure amb la família a viure ‘independitzada’, i deixar un país petit per instal·lar-me en una ciutat amb un ritme de vida molt diferent”.

MARXAR TÉ UN PREU

En molts casos, aquesta despesa recau sobre les famílies. L’Adrià, de 20 anys i estudiant a Castelldefels, explica que depèn econòmicament dels seus pares per poder estudiar fora i que per a ells representa “una gran despesa extra de pis, menjar i cost de vida”.

“Durant el curs 2025-2026 es van registrar un total de 512 sol·licituds d’ajuts d’ensenyament superior”

Segons dades del Govern d’Andorra, durant el curs 2025-2026 es van registrar un total de 512 sol·licituds d’ajuts d’ensenyament superior. D’aquestes, 421 corresponien a estudiants que cursaven els estudis fora del país. En concret, de les 421 peticions d’estudiants a l’estranger, 215 es van resoldre favorablement, amb un import total de més de 850.000 euros destinats principalment a ajuts de residència i matrícula.

“Si no fos per la beca no em podria centrar al 100% en els estudis perquè hauria de compaginar-ho amb una feina que em permetés cobrir les despeses o dependre econòmicament dels meus pares. Tant per ells com per mi és una gran ajuda i ens facilita molt la vida”, explica l’Ada, de 20 anys, que estudia a Lleida.

Però les dificultats de començar una nova vida fora d’Andorra no són només econòmiques. Els tràmits administratius també poden convertir-se en un obstacle, especialment per als estudiants que volen compaginar els estudis amb una feina. És el cas de l’Ada, que, a banda d’estudiar, és entrenadora de bàsquet i vol començar a treballar a Espanya. Per fer-ho necessita obtenir el NIE, un tràmit que assegura que se li està allargant i que, de moment, li dificulta poder incorporar-se al món laboral.

LA SANITAT, UNA DE LES DIFERÈNCIES MÉS NOTABLES

La distància també els permet comparar aspectes de la vida quotidiana que abans donaven per fets. Un dels factors que més han notat és la sanitat. “A Andorra tenim una sanitat espectacular perquè està tot al nostre abast. A Espanya, en canvi, m’he arribat a esperar vuit o nou hores en un hospital”, explica la Laura. L’Iker també ha percebut aquesta diferència: “A Espanya he anat un parell de cops al CAP i l’atenció que he tingut ha sigut bastant pobra”.

Els cinc joves provenen del sistema educatiu andorrà i, ara que estudien fora del país, coincideixen que Andorra potencia el pensament crític, el treball en equip i un seguiment més individualitzat dels alumnes. Tot i això, el salt a la universitat també posa de manifest algunes mancances. La Laura considera que el sistema andorrà no els prepara tant per estudiar de manera memorística, una diferència que també assenyala l’Adrià, que explica que “el pes més teòric del sistema espanyol contrasta amb l’aprenentatge pràctic i resolutiu al qual estava acostumat”. Malgrat aquest contrast, consideren que el sistema educatiu andorrà els ha proporcionat eines i competències que els han resultat útils en la seva etapa universitària, tot i haver-se d’adaptar a una nova manera d’estudiar.

Tot i marxar fora per continuar els estudis, els joves expliquen que a l’estranger poden trobar més oportunitats acadèmiques i un mercat laboral més ampli, però comparteixen una idea: Andorra continua apareixent en els seus plans de futur, sigui a curt o a llarg termini. La seguretat, la tranquil·litat i la qualitat de vida són alguns dels factors que motiven el seu retorn.