Ahir, el síndic general, Carles Ensenyat, posava el debat de la Unió Europea com a exemple de com pot enriquir la participació a la Conferència de presidents de parlaments, ja que cadascún dels assistents manté una relació diferent amb la UE. I avui els presidents i vicepresidents de les cambres dels petits Estats europeus han exposat la seva situació i punt de vista.
Com ja s’ha dit, només Mònaco no està associat ni n’és membre, i molt haurien de canviar les coses perquè ho fos. El president del parlament monegasc, Thomas Brezzo, ha assenyalat que les especificitats del seu Principat fan impossible l’associació, ja que la seva constitució estableix el principi de prioritat nacional, un mecanisme de discriminació positiva per als seus nacionals. A més, considera que el principi de llibertat de circulació de les persones no es pot aplicar, doncs és un dels països amb més densitat de població per metre quadrat del món. Per a ells, poder formar part del mercat interior, amb la poca indústria que tenen, no compensa renunciar a principis i valors sobre els que se sustenta el Principat de Mònaco.
A l’altre extrem, Luxemburg, Malta i Xipre fa anys que són membres de la UE i orgullosos. “I no hi ha raó per sortir-ne”, ha sentenciat Mars Di Bartolomeo, vicepresident del legislatiu de Luxemburg, que ha recordat, a més, que el seu és un dels països fundadors de la Unió. Per la seva banda, la presidenta del parlament xipriota, Annita Demetriou, ha assegurat que tenen “clars els benenficis de ser membres del a UE”, i que integrar-s’hi ha estat la fita diplomàtica i política més important assolida pel país, i que és una “responsabilitat” continuar sent-hi pel que suposa en la defensa dels drets humans. Finalment Bernad Grech, vicepresident de la cambra de Malta, ha recordat com la població va decidir, per poca diferència, esdevenir membres i que ara fins i tot els aleshores detractors han vist com entrar a la UE “va ser una bona decisió” a diferents nivells: econòmic, social i públic. I en aquest sentit, igual que la representant de Xipre, ha subratllat com s’ha guanyat veu en el procés de presa de decisions i com el país ha millorat després d’esdevenir membres.
Montenegro té l’ambició de ser el 28e membre de la Unió Europea. Nikolla Camaj, vicepresident del parlament montenegrí, ha afirmat que “significa molt per a nosaltres”, i ha explicat que compten amb el suport de la UE i que ja s’ha tancat la negociació de 18 capítols del seu acord.
La representant islandesa ha assenyalat que malgrat s’hagi rebutjat reprendre les negociacions per esdevenir membres, l’acord de què gaudeix el país és ampli i queden pocs àmbits fora
En una situació similar a la que aspira Andorra hi ha Islàndia i Liechtenstein. En aquest cas, el presisdent del parlament del Principat de Liechtenstein, Manfred Kaufmann, ha exposat com un alt percentat de la població és favorable a l’associació i la veuen més com un èxit que no pas com un inconvenient. Al seu torn, la presidenta del parlament islandès, Thorunn Sveinbjarthardottir, ha assegurat que l’acord d’associació ha repercutit amb una major prosperitat del país. Així, ha explicat que el referèndum que es va celebrar a finals d’agost va rebutjar reprendre les negociacions per esdevenir membre de la UE, però que va ser un resultat ajustat del 47% pel sí i el 53% pel no. Així mateix, ha apuntat que el seu ja és un acord ampli, i que queden pocs àmbits fora que caldria negociar si mai es decidís integrar-se a la UE, com són la pesca i l’agricultura.
Finalment, San Marino és el que està en una situació més similar a la d’Andorra, però allà només s’està pendent que es pugui firmar l’acord amb la UE per començar a aplicar-lo, mentre aquí es preveu celebrar un referèndum prèviament. Michele Muratori, vicepresident de la cambra sanmarinesa, ha recordat que al seu país només un petit grup de l’oposicio està en contra de l’acord mentre la majoria creu que té més beneficis que riscos. Així, ha descartat que es perdi sobirania, que és un dels temors que manifesten alguns dels opositors, i ha valorat com una “gran oportunitat” poder entrar al mercat interior alhora que es mantenen les particularitats.
Comentaris