La tradició, com s’ha dit, és antiga. I feia temps que s’havia oblidat. Però, segurament per això, Canillo va pensar a portar Lizarte a la parròquia. Per remenar en la història i recuperar aquests costums. Dit i fet. No ha importat el fet que potser ningú recordi haver viscut una plantada del Mai. Bé, potser per això ha tingut tant èxit de públic. Les graderies del Prat del Riu s’han omplert de gent -fins i tot alguns de fora d’altres punts del país, per saber de què anava la cosa.
El director de Cultura i Tradicions s’ha encarregat d’explicar-ho. El Mai, un arbre, l’anaven a buscar els joves al bosc i el plantaven al mes de maig, el moment de l’any on l’hivern queda enrere. Per celebrar que, durant uns mesos, la foscor i el fred s’allunyen. “Es venien de mesos molt durs”, ha recordat Lizarte. I, també, per socialitzar. Quedava plantat al poble fins a la festa major, quan es cremava. Per cert, d’on ve el nom de l’arbre. Doncs ben senzill: els padrins d’aquelles èpoques pronunciaven així ‘Maig’.
Aquí hi ha un canvi, per adaptar-se a la nova realitat. El nou Mai canillenc no serà víctima de les flames. Al contrari, es portarà a un bosc de la parròquia perquè quedi allà. En tot cas, el que es cremarà, ja al gener, és la cua del gener. Això sí, amb un arbre ja malalt.
Lizarte ha posat en relleu que la tradició és molt antiga. “Es perd a les arrels dels temps. Potser té origen cèltics, ja que aquest poble també veneraven els arbres i dividien l’any entre la llum i la foscor”, ha apuntat. I el que està clar que abans “es ballava entorn del Mai”. I avui també s’ha fet. La música ha estat part essencial de la celebració.
Primer, amb un duet de música tradicional. Després, amb l’actuació de l’Esbart de les Valls del Nord, que ha convidat a participar els assistents. Molts d’ells, especialment canalla i gent jove s’han animat. I, finalment, l’Agrupació Sardanista d’Andorra ha dansat al voltant de l’arbre.
I, després, res de marxar a casa. Al contrari, la parròquia oferia una nit d’activitats culturals. Els dos museus, el Galobardes i el de la Moto, i totes les esglésies estaran obertes fins a gairebé la mitjanit per visitar-les. De fet, els llocs més propers al Prat del Riu de seguida s’han omplert de gent.