El llarg camí per passar del paper a l’ordinador

Canillo impulsa una nova etapa del procés de digitalització del seu ingent arxiu amb l’objectiu d’assegurar la conservació de la documentació i de facilitar la seva difusió

Expedients de construcció, d’obertura de comerços, resolucions adoptades pels cònsols o la junta de Govern o correspondència. Són només alguns dels exemples dels documents que el comú de Canillo vol digitalitzar. Un projecte gairebé titànic engegat el 2014 i en el qual es va avançant, de mica en mica, any rere any. Una tasca ingent però, com destaca l’arxiver Domènech Bascompte, necessària sobretot pensant en les futures generacions.

El màxim responsable de la iniciativa reconeix que ni ell mateix té clar el nombre de documents que hi ha pendent de passar per la digitalització. En aquest sentit, recorda que el material és l’acumulat des dels anys 70 i que aquest va creixent dia a dia perquè “encara estem fent molts tràmits en paper”, tot i que, ja enguany, “s’ha començat una campanya per treballar amb signatura digital”. Això sí, encara passarà temps fins que el document físic desaparegui del tot.

El que es vol, evidentment, és tenir una còpia digital d’aquest paper. “Crec que és una feina d’inversió de molt futur. Un cop estigui feta, allò ja queda”, explica Bascompte, tot admetent que “és molt difícil comptabilitzar tot el que hi ha”. Per això, s’ha optat per anar, com formiguetes, pas a pas. Cada any, una petita part. Aquest serà el setè.

Enguany, es destinaran 10.000 euros a digitalitzar fins a 28.000 pàgines, continuant un procés engegat per la corporació el 2014

El comú hi destinarà enguany 10.000 euros que serviran per escanejar un mínim de 28.000 pàgines. El nombre de documents concrets depèn, lògicament, de quantes en tingui cadascun dels digitalitzats. No és el mateix, per exemple, una resolució autoritzant una obertura d’una botiga que l’expedient d’un edifici que es vulgui construir.

Aquests són només dos dels exemples del material emmagatzemat a l’arxiu. “Hi ha una part que són documents més històrics o antics però també coses dels anys 70 o 80”, explica el seu guardià, que troba dues utilitats en el procés en marxa: “conservació i difusió”. Així, “en primer lloc, si mai passa res amb l’original, tens la còpia”. En segon, “tal com camina el món, tot va cap a la consulta telemàtica. Per tant, com més coses tinguis digitalitzades, més estaran a l’accés del ciutadà”. Sobre aquest darrer extrem, Bascompte recorda que el que “va ser molt útil durant el confinament i va ajudar les persones que havien de fer teletreball”.

Una de les tasques claus del procés i que ha d’assumir l’arxiver és decidir què es digitalitza abans. “Prioritzo el que més em consulten: les resolucions, i també coses de correspondència o allò que pugui ser de més interès pel ciutadà. El que menys faig és documentació de Turisme, Esports o Cultura, dossiers més d’activitat que s’ha de fer però que és menys administrativa”, comenta. Pel que fa a les cartes, apunta que “la part més antiga és encara feixuga i voluminosa però a partir del 2000 ja tot està en digital”.

Bascompte entén que el projecte és un “tema de responsabilitat”, en part perquè “hem de pensar en les generacions futures”. Es va començar amb unes 20.000 pàgines per any, ritme que ha anat incrementant segons avançava el procés que, però, encara té camí a fer. “Espero que en uns deu anys, abans de jubilar-me, es pugui avançar molta feina”, indica l’arxiver canillenc.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.