En fi, un delinqüent habitual, com és qualificat pel sistema judicial andorrà. I amb aquest currículum i una condemna de catorze mesos de presó ferma com a ‘lladre de perfums’, l’home va sol·licitar que li fos aplicada la mesura de gràcia dictada el juliol de l’any passat en virtut de l’arribada al càrrec de Copríncep del nou bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano. I la sala penal del Tribunal Superior li ha desestimat. Que no concorren els requisits i que si tan bé es porta a la presó, que li tinguin en compte a l’hora d’atorgar-li els beneficis penitenciaris. Que la seva reinserció fa temps que és un poema. I no pas ben sonant.
LA CONDEMNA
La condemna per a la qual demanava l’aplicació de l’indult va ser dictada l’octubre de l’any passat en seu d’una ordenança penal. Un judici per via ràpida encara que els fets venien de lluny. Se’l va condemnar com autor responsable de dos delictes majors de discriminació i un delicte menor continuat de furt per valor superior a 600 euros, concorrent la circumstància modificativa de la responsabilitat penal de reincidència pel que fa al delicte menor de furt i la circumstància de ser delinqüent habitual. Per tot això se li va imposar una pena única de catorze mesos de presó ferma. A més, se li van afegir 45 dies d’arrest nocturn ferm per dues contravencions penals de maltractament corporal lleu.
¿I la condemna per quins motius? Doncs de les dades que va poder recopilar la policia, a partir de totes les intervencions que es van fer, va quedar clar que de l’agost del 2024 fins al març del 2025, quan se’l va detenir pel conjunt de fets que van originar aquesta causa, “el processat va sostreure de diferents locals comercials del Principat d'Andorra diversos productes cosmètics, perfums, tabac, diners i roba, arribant al total que s’ha pogut xifrar de 1.949,87 euros”.
De totes aquestes actuacions, hi ha alguns fets que van agafar més rellevància perquè, de fet, van suposar altres delictes més enllà dels furts. Així, un dia va accedir en un establiment i “va començar a ruixar-se amb un desodorant AXE d’home de venta al públic”. “Quan l’encarregat de la botiga va recriminar el fet, l’acusat li va llençar un caramel de pal a sobre tot dient-li que era un extracomunitari de merda, que ell era andorrà i que per aquest motiu tenia el dret de fer el que volgués que no li passaria res i que els extracomunitaris eren una merda”.
El dependent es va anar apartant a mesura que el després condemnat “li cridava, li aixecava la mà i li donava empentes fins a tenir-lo arraconat a un cantó de la caixa”. Mentrestant l’empleat de la botiga intentava trucar la policia. En la resolució condemnatòria es remarca que “tots aquests fets van ocórrer davant de les quatre dependentes de l’establiment així com davant de més d’onze clients que van veure l’escena i escoltar els propòsits del processat”. Aquest seria un dels delictes de discriminació.
ANOTACIONS
El segon dels delictes de discriminació pels quals va ser condemnat té a veure amb una entrada en un restaurant a la Baixada del Molí d’Andorra la Vella. Va demanar poder anar al lavabo “tot llençant una bossa a terra”. En aquell moment, un empleat del restaurant, “d'origen argentí i cambrer del local li exposà que el lavabo era per clients i que hi havia uns lavabos públics a l’estació d’autobusos”. “En aquell moment, i davant de tots els clients incloent famílies amb menors d’edat, el condemnat va començar a cridar que ell era andorrà i dient ‘has jugado con fuego’”. Tot afegint que no sabia a què “havia venido a mi país”.
“Per aquests motius, els cambrers li van demanar que no cridés i que abandonés el local. Abans de poder fer-lo fora del local, l’acusat va donar un cop amb un drap de neteja a la cara d’un cambrer. Finalment, quan va sortir del local, el condemnat es va treure la samarreta per exhibir-se tot mostrant el seu passaport andorrà i colpejant els vidres amb els punys. Un dels cambrers va trucar al servei de policia i es van endur a l’encausat.” Però la cosa no va acabar pas aquí. I és que al cap d’una estona el processat en qüestió va tornar al restaurant. Ara amb una bossa de paper a l’interior de la qual hi havia trossos de revista trencats, terra, pedres i runa.
L’home, que en aquell moment tenia 39 anys, va començar a llençar-ho tot a terra. Alhora cridava “jo soc andorrà, tu ets un sudaca de merda, ja ens veurem a fora". Finalment va llençar un sobre a terra amb les anotacions següents: "¡¡Hola!! sudaca de mierda. Mi nombre es tal y no te he invitado nunca a mi país. No eres bienvenido. Reza todo lo que sepas para que no nos veamos tu y yo a solas. No es ninguna amenaza”, concloïa. Poc després de deixar anar la missiva signada amb les inicials F. A., el servei de policia va tornar a fer acte de presència al restaurant i se’n va tornar a endur l’home que acabaria condemnat.
LA DESESTIMACIÓ
El condemnat considerava que a la pena ferma se li havien de restar els sis mesos de l’indult dictat pels Coprínceps. Perquè, a més, reduir la condemna tindria efectes beneficiosos en la seva reinserció. La defensa del condemnat venia a dir que el fet que se li hagués imposat una pena única per al conjunt de fets no era culpa de l’implicat. Clar que alguns dels delictes atribuïts eren objecte de la gràcia i altres. Com recorda la sala penal del Tribunal Superior, que avala la decisió de la Batllia, en primera instància la denegació es va basar en, almenys, tres motius.
“Els delictes majors comesos pel condemnat queden expressament exclosos de l'aplicació de la mesura de gràcia” prevista pels Coprínceps. “La pena única imposada és indivisible i per tant, encara que alguns dels delictes objecte de condemna fossin susceptibles de beneficiar-se de l'indult, no és possible aplicar-lo només sobre una part de la pena sense vulnerar els principis de proporcionalitat i unitat de la pena.” I, finalment, el penat “és delinqüent habitual” de conformitat amb el què estableix el Codi penal i aquesta condició fa “inaplicable la disposició de gràcia esmentada”.
La part recurrent “no discuteix cap d'aquestes causes d'exclusió. Retreu únicament a la batlle haver fet en el seu aute, una interpretació excessivament restrictiva, ‘formal o automàtica’ del decret d'indult dels Coprínceps, ometent tota valoració sobre les circumstàncies personals del condemnat i les seves possibilitats de reinserció,el que estima que comporta una absència de motivació i de manca d'individualització que en justifica la revocació”.
Però el Superior considera que la batlle que va denegar l’aplicació de la mesura de gràcia exposa “de manera detallada i rigorosa, les raons que impedeixen que el recurrent -que no les discuteix - pugui ser beneficiari de la disposició de gràcia adoptada pels Coprínceps, en concórrer diverses de les causes d'exclusió allí expressament indicades, sense que les circumstàncies personals de l’implicat i les seves possibilitats de reinserció puguin modificar en res la decisió adoptada, sense perjudici no obstant, que la bona conducta que s’indica ha observat el pres durant el compliment de la pena així com les seves possibilitats de reinserció, puguin ser preses en compte” en el marc dels beneficis penitenciaris que se li puguin aplicar. Per tant, res d’indult.
Comentaris