L'home que ha vençut el desert

Albert Llovera rememora a Andorra la Vella la seva participació a la darrera edició del DakarVa aconseguir la seva millor classificació amb un quinzè lloc

Albert Llovera ha explicat la seva experiència al Dakar 2020. L’acte ‘Albert Llovera, esperit de superació’ ha servit perquè el comú d’Andorra la Vella li fes una recepció de benvinguda i que la cònsol major, Conxita Marsol anunciés que li han renovat la subvenció per un import de 20.000 euros. El pilot llueix a la seva equipació la marca turística de la parròquia. Ha explicat les seves vivències i les seves anècdotes.

Conduir  800 kms per la sorra del desert durant 14 hores,  oferir espectacle amb la cadira de rodes fent uns ‘donuts’ al  podi, dormir en un improvisat bivac en unes naus comercials o els problemes per trobar hotel durant la jornada de descans.

Aquestes són algunes de les coses que ha fet l’Albert Llovera en la seva sisena participació al Dakar per l’Aràbia Saudita. Ha estat també la seva millor classificació amb un quinzè lloc a la categoria campions amb un camió Iveco 517 de l’equip de Rooy-Petronas.  “Feia molts anys que estava lluitant.  Pensava que havia fet cinc Dakars i que mai tindria l’oportunitat de comptar amb un equip capdavanter”. 

Poder-se comunicar en català va ser un aspecte molt important

Al final, ha estat entre els millors i opina que “cada cop em trobo més còmode en aquests escenaris”.  Ho diu un pilot que ha conegut el Dakar a Àfrica, a Amèrica del Sud i enguany al sud-oest d’Àsia. Llovera ha destacat la importància de tenir uns companys com Marc Torres i Ferran Marco. El lloc de Torres l’havia d’ocupar, en un principi, un mecànic  holandès però no estava bé a la cabina perquè li feia mal l’esquena. D’aquesta manera es va incorporar Torres. Per primer cop, Llovera va poder comunicar-se en català i dur a terme les seves habituals bromes sense cap barrera lingüística. “Comunicar-me en català m’ha servit per alliberar tensions”.

Els trams d’enllaç acostumen a ser llargs  i pesats sense poder tenir una conversa fluïda. Anteriorment, els seus acompanyants a la cabina eren txecs o russos. “A més a més en les anteriors edicions que anava amb camió no vaig poder acabar més amunt a la classificació perquè havia de fer de guardaespatlles”. També ha estat destacada la feina del preparador físic, Jordi Zaragoza per posar a punt els braços i les mans després de cada etapa.

A l'Argentina bevia sis litres d'aigua cada dia i a Aràbia tres i mig

Ha explicat la diferència entre els Dakar americans i el d’Aràbia. “Són horaris diferents i temperatures molt altes. A San Juan, a l’Argentina vam arribar als 60 graus. Allà bevia uns sis litres diaris entre aigua i minerals i a Aràbia en bevia uns tres i mig”.  Reconeix que ha gaudit en aquesta edició. “En un Dakar no penses en diferències de segons i aquí hem pensat en segons com en aquella etapa on érem novens i vam patir una doble punxada”.

Ho ha narrat tot amb la seva habitual naturalitat davant una sala plena amb autoritats incloses com el ministre d'Ordenament Territorial, Jordi Torres o el secretari d'Estat d'Esports, Justo Ruiz.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.