Peñarroya plega veles pel desgast de vuit anys de relació. El tècnic ha deixat entreveure allò que el president del club, Gorka Aixàs, ha mirat de minimitzar fins a restar-li tota importància. Teòricament la desvinculació és de mutu acord. “Els cicles també es compleixen”, manté Aixàs, que creu que tant el club com l’entrenador han d’afrontar “nous reptes per separat per poder seguir creixent”. El comiat ha estat emotiu. I amb molts nervis. Potser qui més ho ha visualitzat és Peñarroya, un home que més allà de coneixements, treball i tàctica és tot pit i collons. Caràcter. Ja ho era penetrant cap a cistella al Congost com a jugador per deixar safates amb l’esquerra.
Aixàs: “Els cicles també es compleixen i ara quedava poc marge de creixement conjunt. És hora d’agraïments. Gràcies o un moltes gràcies amb majúscula”
Sense ser cap estrella va arribar a ser un home d’aquells que sempre aporten, que sempre sumen. Necessaris en qualsevol equip. Més o menys, i salvant totes les distàncies, com Francesc Solana, el director esportiu de MoraBanc Andorrà, també esquerrà, també excel·lent penetrador. Potser millor tirador que un Peñarroya que no es quedava curt. Solana i Peñarroya són el tàndem que escenifica el creixement esportiu del club andorrà i el seu assentament a l’ACB, a la Lliga Endesa. I amb el creixement esportiu, és clar, la maduració estructural de l’entitat.
Peñarroya i Solana, Solana i Peñarroya, han treballat junts des del 2010. LEB Plata, LEB Or i el salt fins al sisè lloc de la, segurament, millor competició de bàsquet a Europa. Tots dos, homes de caràcter, han fet bullir l’olla fins a escalfar-la massa. D’aquí que se separin uns camins que haurien pogut ja separar-se l’estiu passat si el tècnic egarenc hagués tingut les ofertes que sí està tenint ara. Llavors va signar per una temporada més conscient que potser se l’hauria pogut valorar quelcom més. Sí, qüestió de fitxa de salari. Ofertes al marge, aquesta vegada ja no hi ha hagut temps per parlar de seguir o no seguir.
No obstant, “no fa falta que entrem en detalls”, afirma Peñarroya quan se li demana si hi ha hagut la possibilitat o la voluntat d’una part o de l’altra de continuar. La qüestió se soluciona amb una mena de frase feta. Com cada any una vegada acabat el curs hi havia una conversa i es decidia què fer el curs següent. Enguany la decisió és que no hi ha següent. “Quedava poc marge de creixement conjunt”, diu Gorka Aixàs tot deixant que no parla de resultats si no d’altres qüestions més intangibles. El feeling s’havia anat fonent. Com en moltes relacions.
“Quan portes tants anys tot desgasta”, “cada any era més feixuc”. Són paraules del tècnic, que malgrat tot assegura que “mai no és un bon moment” per tancar cicles tot i que ara mateix, després d’una excel·lent sisena plaça a la lliga potser sigui més senzill. Potser sigui “el millor moment”. Aparents contradiccions motivades per no portar guió, com ha remarcat el tècnic en mode de crossa -com beure aigua- en el seu intent de fer-se passar els nervis o rebaixar les dosis d’emoció. Perquè motius reals de la separació del camí, el moment del comiat, ho han remarcat els tres protagonistes de l’adéu, era moment “de donar les gràcies”. Recíproques. Aixàs ho ha emfatitzat ben clarament.
Peñarroya: “Quan portes tants anys tot desgasta. El camí fet allí queda. El recordem i el recordarem bé, però el recordarem millor d’aquí uns anys”
Avui per avui seria inexplicable el MoraBanc d’ACB sense la figura de Peñarroya. Des de LEB Plata, en vuit temporades, quatre a la Lliga Endesa i la darrera disputant l’Eurocup, acabant sisens la fase regular de la lliga i tenint Barça contra les cordes al play-off de quarts de final. “El camí allí queda. El recordem i el recordarem bé, però el recordarem millor d’aquí uns anys”, destaca Peñarroya sempre deixant anar, segurament sense voler-ho, segurament inconscientment, segurament perquè li sortia de dins, aquest punt d’agror. I això que ha reconegut el tècnic, les darreres hores s’ha sentit aclaparat pels molts missatges de reconeixement que ha rebut. “Un gràcies o un moltes gràcies amb majúscula”, li ha deixat dit el president de l’entitat.
Peñarroya ha repassat de memòria “la molta gent, bé, molta tampoc, que hem sabut optimitzar els recursos”, que l’han acompanyat en el camí aquest temps al Principat. Els delegats Jordi Clua i Txetxu Bermudo; els metges Jordi Verdaguer i Sergi Francisco; els fisioterapeutes Jordi Romero i David de Toro; el preparador físic Miguel Ángel Rodellar; o els tècnics ajudants dels quals, amb qui més s’ha aturat és amb Xavi Luque però també, és clar, David Eudal o Paco Vázquez. I el “community manager del moment”, Gabriel Fernández, o els directius. I el Govern, els espònsors principals, els periodistes que ha reconegut que no ho han tingut fàcil amb ell i els jugadors.
“Tots i cadascun dels jugadors. Al marge d’una forma de treballar, els resultats manen”, per tant, els jugadors han estat clau perquè, ha dit, ell pugui haver continuat a la banqueta. I la gent, el públic. “Som un club de bàsquet i juguem per a la nostra gent. Perquè una vegada cada quinze dies puguin desconnectar durant un parell d’hores dels seus problemes.” Peñarroya posa el punt i final al seu idil·li amb Andorra. Diu adéu al Principat. Sense por. I sense revelar, és clar, la seva propera destinació.
El tècnic no ha revelat el seu futur, però cada cop està més a prop de València, sense obviar l’interès que també ha tingut d’Unicaja o Tenerife
L’entrenador egarenc, que ha explicat que el moment més emocionant viscut amb l’Andorra el va passar a tocar de la Manresa on té el seu epicentre vital quan Aixàs i Solana li van mostrar el xec “amb molts zeros” que garantia l’ascens a l’ACB, no ha donat cap pista del seu nou club. “Sí que espero tenir feina” l’any que ve, ha remarcat Peñarroya assegurant que ja té qui s’ocupa de buscar-li lloc de treball. De banquetes candidates no li’n faltes. De fet, Gorka Aixàs l’ha arribat a situar com un dels tècnics “més contrastats de la millor lliga d’Europa”. El ball d’entrenadors que es donarà a partir d’ara a la Lliga Endesa serà molt notable. Peñarroya vol “treballar si pot ser com ho hem fet” al Principat sabedor, ho ha deixat clar, que li tocarà marxar més lluny de casa.
A diferència de l’estiu passat, Peñarroya té propostes. Però el mercat dels entrenadors de bàsquet és tan complexe que pots passar de tenir moltes núvies a quedar-te solter i per estrenar. Hores d’ara, i després que el València i Txus Vidorreta hagin fet públic també la seva separació de camins, sembla que la ciutat del Túria pot acabar sent el refugi professional del fins ara tècnic del MoraBanc. Però Peñarroya no ha volgut mullar-se en dir si prefereix les platges llevantines o les de la Costa del Sol, vist que també a Màlaga el situaven com a candidat a la banqueta. Ell, diu, prefereix les cales de Menorca. Però Menorca, ara per ara, no té plaça a la Lliga Endesa.
La setmana vinent, tècnic nou
El BC MoraBanc Andorra preveu anunciar durant la setmana vinent qui és el nou entrenador. Això és el més clar hores d'ara. El ball de noms per a les banquetes ACB fa que tot sia un misteri. Quan el club del Principat ja tenia un acord verbal amb Jaume Ponsarnau, segon entrenador del València amb ganes de tornar a ser entrenador en cap, el fet que aquesta circumstància hagi sortit a la llum pública ha fet que el club taronja hagi fet una aposta decidida pel tècnic de Tàrrega. Que ara és més a prop de continuar a la Fonteta de Sant Lluís que no pas de fer el salt a Andorra. Això també afecta de ple Peñarroya. Francesc Solana té diversos noms a la seva agenda. Ell va admetre el nom de Ponsarnau. I els de Salva Maldonado, Ibon Navarro o fins i tot Diego Ocampo. La qüestió és que la immensa majoria de candidats que pot tenir el MoraBanc també estan en les llistes de més de la meitat de clubs de la lliga. La setmana que ve, la solució a l'enigma.