Mitja Andorra -o gairebé- ha passat per les seves mans. Les parteres per raons òbvies. Els nadons, també. Feia molts anys que només era un espectador de luxe d’aquells infants que va ajudar a veure la llum. Ara, aquella llum a la qual ell guiava se li ha acabat apagant. Una complicació digestiva arran d’una operació traumatològica ha posat punt final a la llarga vida del ginecòleg Santiago Pujol Fonolleda. El primer ginecòleg, gairebé es pot dir, que formalment va exercir al Principat.
L’agost hauria fet cent anys que li han donat per donar molts tombs i viure a cavall del segle que va veure com amb 17 anys la República espanyola el mobilitzava per anar a servir al front durant la guerra civil del país veí i, per tant, esdevenir un dels ‘biberons’ de la ‘Lleva del biberó’ i la centúria que probablement passarà a la història per la pandèmia que estem vivint ara i de la qual ell, com a metge, n’era plenament conscient. Pujol, que va arribar a Andorra el 1972 per incorporar-se com a ginecòleg a la llavors recentment estrenada Clínica Verge de Meritxell, ha mort aquesta tarda a l’hospital, on estava ingressat des de feia una setmana aproximadament.
Pujol, que va arribar a Andorra el 1972 per incorporar-se com a ginecòleg a la llavors recentment estrenada Clínica Verge de Meritxell, ha mort aquesta tarda a l’hospital
Arran d’una caiguda, se’l va haver de sotmetre a una operació que es va complicar amb un problema digestiu que no ha pogut superar. Tot i que feia molts anys que no exercia -malgrat estar al cas de tot i tot i que es podia mantenir amb ell un diàleg sobre qualsevol qüestió, que per alguna cosa era un home molt llegit-, a l’hospital era d’allò més apreciat. Només hi va treballar uns pocs anys, però pràcticament hi anava a dinar cada dia, a la cafeteria del centre sanitari. Ja li coneixien els gustos, ja li tenien preparada la taula. I a l’hospital hi feia l’àpat fort del dia.
De fet, vivia a prop de l’hospital. Establert a Escaldes, es va nacionalitzar andorrà tan aviat com va poder. “S’estimava molt aquest país”, recordava Aurora Casadevall, infermera, llevadora ja jubilada, que va compartir bona part de la seva carrera amb el doctor Pujol, a qui va acompanyar des de la seva arribada al Principat. Casadevall serà una de les tres persones que aquest dilluns acompanyaran el finat ginecòleg en el seu últim trajecte terrenal. Serà incinerat al crematori de la Plana com era el seu desig. La legislació actual, però, impedirà la darrera de les voluntats del doctor Pujol: que les seves cendres fossin espargides per les muntanyes andorranes. Per tant, quan sigui possible, de les seves restes incinerades se’n faran càrrec els familiars que té a Barcelona.
Al Principat feia de ginecòleg, però també de cirurgià, d’uròleg i del que calgués, sobretot als inicis de la seva estada en un país que “s’estimava molt”
Santiago Pujol va néixer a Mollet el 1920 i de molt jove va tenir clar que es dedicaria a la medicina. De fet, quan el van mobilitzar per anar al front, sense cap mena d’instrucció militar, òbviament, que per això era un ‘biberó’, ja treballava en una clínica per poder-se pagar els estudis. La guerra li va robar un any de la seva vida, però al contrari de molts dels seus companys, va poder salvar la pell. La victòria de les tropes franquistes el va enganxar per terres tarragonines. Quan va veure els fusells dels ‘nacionals’ va tirar cames ajudeu-me fins a Mollet.
El tifus va estar a punt, després, de manllevar-li la vida que les bales no havien pogut treure-li. I més tard, el ‘premi’ d’haver fugit abans d’hora del front va ser una mili d’anades i vingudes que el va portar per diverses ciutats espanyoles durant cinc anys. Amb tot va acabar els estudis que pretenia, ja amb 28 anys. A banda de la medicina general, tindria grans nocions de cirurgia i a banda de ginecologia també es va especialitzar en urologia. De fet, a Andorra va fer una mica de tot en un moment on encara el país, mèdicament parlant, anava amb una mitja sabata i una espardenya i mitja.
Es va casar, però el matrimoni només li va durar cinc anys. I la seva mala experiència amb la dona li va fer renunciar a qualsevol altra relació més. Com a mínim formal. La seva gran relació amb les dones, centenars, milers, seria a través de la ginecologia. Va exercir a Barcelona, Sabadell, Tortosa i Berga abans d’espetegar a Andorra quan, s’ha dit ja, se’l va anar a buscar perquè s’incorporés a l’equip de la Clínica Verge de Meritxell. Ja passava de la cinquantena. Però es va establir al Principat com el que més. Si el doctor Cardelús s’havia d’absentar algun dia, Pujol el suplia en qualsevol especialitat.
Naturalitzat andorrà, serà incinerat aquest dilluns com era la seva voluntat, malgrat que no es podrà complir el seu desig que les cendres fossin espargides per les muntanyes del país
“Era molt fi cosint” i “a les parteres les cuidava molt”, ha recordat aquest diumenge Aurora Casadevall, que tenia al ginecòleg com un integrant més de la família, gairebé. Santiago Pujol compartiria molts anys de professió a la clínica amb Josep Vilanova i el ja difunt Eduard Tomàs. Arribaria a treballar al també estrenat Hospital Nostra Senyora de Meritxell. I visitaria durant molts anys al carrer Bonaventura Riberaygua d’Andorra la Vella o al passeig de la Pau de Berga. “Era un home molt culte, que li agradava molt estudiar, que li agradava molt llegir”, recorda Casadevall. Mentre es va poder moure amb facilitat, anava i venia de Barcelona tot sovint, malgrat que ell tenia que el seu lloc era a Andorra. Es cuidava, es medicava. “Era un home fort.”
Fa uns pocs anys es va haver de sotmetre a una operació a l’esquena que li va reduir en certa manera la mobilitat. Des de llavors, els seus familiars barcelonins el pujaven a veure de tant en tant al Principat i se l’enduien a passar uns dies a la capital catalana. I després el tornaven a pujar. L’excepcionalitat del moment actual -Santiago Pujol ha estat plenament conscient de la situació i de l’evolució sanitària fins tot just la mala caiguda de fa una setmana- ha impedit operar amb normalitat aquests darrers temps. Però Aurora Casadevall i altres professionals que van treballar amb el ginecòleg o el van conèixer ja tenen previst fer-li un homenatge una vegada passi per l’emergència. En record seu i amb gratitud pels milers i milers de nadons que li deuen, encara que sigui en una petita part, la vida.
Comentaris (9)