La ficció ja havia avisat

Llibres, pel•lícules, sèries de televisió i, fins i tot, còmics han tingut en la possible expansió incontrolada d’una malaltia l’eix de molts títolsEl film ‘Contagi’ relatava el 2011 una situació inquietantment semblant a la que es viu actualment a bona part del món

Ja ningú dubte que la situació que s’està vivint arran de la crisi del coronavirus és excepcional. Si el 15 de febrer, algú s’hagués atrevit a pronosticar que tot això succeiria, molts haguessin pensat que estava preparant l’argument d’algun llibre o alguna pel·lícula. Perquè, no es pot negar, la ficció sí que havia avisat de com es podria desenvolupar una epidèmia d’aquest tipus. Llibres, films i, fins i tot, còmics, han tingut en l’expansió d’un virus o bé l’eix central de la seva trama o el detonant de la mateixa. A continuació, els més destacats.

El cinema i la televisió ha estat un dels medis que més vegades s’han fet servir per explicar ficcions sobre una pandèmia com la que actualment afecta tot el món. Potser el cas més paradigmàtic és la pel·lícula ‘Contagi’ [Contagion], dirigida l’any 2011 per Steven Soderbergh i protagonitzada per un repartiment d’excepció amb Matt Damon, Marion Cotillard, Jude Law o Kate Winslet entre altres. I és que la seva trama s’assembla, alguns dirien que de forma esgarrifosa, amb la realitat que es viu ara: el desencadenant de l’epidèmia és un ratpenat i tot s’origina a Àsia -en aquest cas a Hong Kong-, el contacte de les mans és clau i el nombre de víctimes creix davant la impotència de les autoritats sanitàries. El film s’ha convertit els darrers dies en un dels més visionats a les plataformes d’streaming que el tenen a disposició.

Molt anterior, del 1995, és ‘Esclat’ [Outbreak], un thriller també d’elevat pressupost per a l’època i de tensió contínua dirigit per Wolfgang Petersen. També va comptar amb un repartiment de luxe, amb Dusting Hoffman, Rene Russo, Donald Shtherland o Morgan Freeman entre altres. En aquest cas, el virus a combatre era el motaba –una versió de l’Ebola- que acabava arribant i provocant estralls a una població de Califòrnia.

A vegades, el virus és la trama principal, d’altres l’excusa per justificar, per exemple, una apocalipsis zombi. Aquest és el cas del film de ‘28 dies després’ (28 days later), de Danny Boye, o la seva continuació ‘28 setmanes després’ [28 weeks later], de Juan Carlos Fresnadillo. Similar és la tàctica feta servir a ‘Guerra Mundial Z’ [World War Z], de Marc Foster, amb Brad Pitt com a gran estrella, o ‘Soc llegenda’ [I am Legend], amb Will Smith. En aquest darrer cas, l’origen del virus que gairebé acaba amb tota la raça humana era, justament, un treball científic que, originàriament, havia de servir per posar fi al càncer.

Per cert que aquests dos darrers títols són adaptacions de llibres -de Max Brooks i Richard Mathison respectivament-. Perquè, efectivament, les pandèmies i epidèmies també han donat material als escriptors, ja sigui per recrear fets reals com la pesta negra en novel·les històriques com ‘El Metge’, de Noah Gordon; ‘Els pilars de la terra’, de Ken Follet, ‘La Pesta’, d’Albert Camus o ‘La Catedral del Mar’, d’Ildefonso Falcones, per posar només uns exemples, com per inventar-se una malaltia que posi contra les cordes als metges.

Tot un Nobel com José Saramago va explicar una epidèmia que deixa sense vista a la gent a 'Assaig sobre la ceguesa'

Un bon exemple és ‘Assaig sobre la ceguesa’, de José Saramago, on l’epidèmia, en aquest cas, fa perdre la vista a la gent. Ara bé, no només els escriptors actuals han buscat en les malalties desencadenes la inspiració per explicar una història. No es pot oblidar que els comtes explicats al ‘Decameró’, de Bocaccio són relatats per una desena de joves de Florència que es refugien de l’epidèmia de pesta. I ja a inicis del segle XX Jack London viatjava al 2013 per narrar a ‘La pesta escarlata’ com una malaltia s’expandeix i ensorra la societat.

Escriptors més mediàtics també han recorregut a les malalties. No podia faltar una obra d’aquest tipus en la bibliografia d’un autor especialista en thrillers mèdics com Robin Cook. ‘Epidèmia’, del 1987, relata com una doctora ha de lidiar amb l’aparició de brots d’Ebola a diferents hospitals dels Estats Units, darrere dels quals hi ha una sinistra conspiració.

Més por encara feia Stephen King en una de les seves obres magnes -en el doble sentit de la paraula-. ‘Apocalipis’, coneguda inicialment com ‘La dansa de la mort’ és un dels llibres més llargs del considerat mestre del terror. Més de 1.500 pàgines segons en quines edicions al llarg de les quals s’explica un enfrontament entre el bé i el mal, detonat per l’expansió d’una terrible grip -el Capità Trotamons- que extermina el 99% de la població mundial.

D’aquest llibre, l’any 1994, es va fer una versió televisiva, en forma de minisèrie de quatre capítols. Rob Lowe en va ser un dels protagonistes. I el que és més inquietant encara: una nova adaptació tenia prevista la seva estrena enguany, amb la protagonista, entre altres, de ‘Sister Act’ o ‘Ghost’, Whoopi Goldberg, encapçalant el seu repartiment.  

La BBC també va voler agafar aquesta idea per a una de les seves produccions. ‘Survivors’, que va tenir dues temporades entre 2008 i 2010, explicava en 12 capítols les conseqüències a Anglaterra d’una pandèmia també molt mortífera: el 90% de la població no la superava.

Tornar a King i la seva ‘Apocalipsis’, serveix per anar cap a un altre gènere que també s’ha aprofitat dels perills que poden comportar els microorganismes per a l’ésser humà. I és que la novel·la va ser adaptada a les vinyetes, en sis sèries limitades guionitzades per Mike Perkins i dibuixades per Roberto Aguirre-Sacasa.

Marvel va publicar tot just al desembre, quan el coronavirus iniciava la seva expansió, la sèrie limitada 'Contagion' on una estranya infecció posava Nova York en perill

L’altre gran companyia del còmic americà, Detective Comics (DC) també ha flirtejat amb els virus com a eix de les seves històries. L’any 1996 les diferents col·leccions vinculades a una de les icones de l’editorial, Batman, van protagonitzar ‘Contagi’ on una letal malaltia amenaçava tota Gotham City. Posteriorment, es descobriria que qui estava al darrere era un dels grans enemics del croat de la capa.

Abans d’acabar, dues últimes referències a Marvel. L’editorial va tenir en un virus, conegut com el del Llegat, un dels arguments recurrents al llarg dels anys noranta i fins al 2001. Desfermat per un dels grans enèmics dels X-Men, Discòrdia, el patogen va emportar-se per endavant un bon nombre de personatges fins que es va descobrir la macabra cura.

I la darrera; aquesta, de nou, inquietant. El passat desembre –quan el coronavirus començava a fer de les seves a Wuhan sense que encara transcendís la situació a gran part del món-, la companyia americana va publicar una minisèrie de cinc números sota el títol de ‘Contagion’, on una estranya substància sorgida del passat posava en perill tota Nova York i obligava a aplegar forces a la majoria de personatges de l’editorial. Per cert, que, dita substància també tenia un origen oriental. Si algú la vol llegir, tot just al febrer va ser publicada en castellà per Panini.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.