El setembre de 2014, es va oficialitzar la creació de la colla, tot i que en un primer moment va passar per diversos noms com ‘Menairos’ o ‘Tamarros’, finalment van decidir anomenar-se Castellers d’Andorra. Trobar un lloc adequat per assajar no va ser gens fàcil. En un inici ho feien al Parc Central d’Andorra la Vella, però l’arribada del fred va obligar-los a buscar alternatives, i així va començar una nova etapa d’aprenentatge i adaptació. L’indret ideal, el van trobar fa relativament poc: l’antic escorxador d’Escaldes, lloc on s’ha dut a terme la cloenda de la celebració dels 10 anys.
No tot han estat flors i violes, la pandèmia com en molts altres sectors, va suposar un fort cop per la colla, però a poc a poc es van anar alçant de nou i ampliant els membres que en formen part. I ei! D’això d’alçar-se de nou, no hi ha ningú que ho faci com ells. Perquè si una cosa caracteritza els nostres castellers, com explica una de les membres més joves en la pel·lícula que han preparat per a la celebració: ser casteller és “cada dia créixer, aprendre, somiar, patir i riure. On podrem caure i tornar-nos a aixecar o sobretot compartirem la bona companyia i les ganes de fer castells”.