La jornada s’ha iniciat amb algunes advertències, moderades, tant de la defensa de Miquel com del president de la sala, del Tribunal de Corts, al fiscal perquè s’interessava per qüestions que no apareixen en cap cas, com a mínim, en l’aute de processament. És a dir, que no són objecte d’acusació sobre cap dels 24 processats que s’asseuen a la banqueta de la sala magna de la Seu de la Justícia. La sensació, es viu entre les defenses i els incriminats, és que Alberca s’agafa al que pot. Com si hagués aprofitat les vacances per repassar les explicacions prèvies de l’ex-CEO per mirar ara de posar la banya en allò que senta algun dubte. Sense més.
Un informe que es va encomanar com a element de millora del banc i que sense estar acabat -mai s’hauria acabat d’enviar l’informe definitiu perquè abans va esclatar la intervenció del banc- ara serveix per intentar posar Miquel i la cúpula de BPA contra la paret. Li serveix, o ho prova, el fiscal
Com l’informe encarregat al despatx jurídic Molins-Silva liderat per dos prestigiosos penalistes espanyols que ha centrat bona part de la sessió. Un informe que es va encomanar com a element de millora del banc i que sense estar acabat -mai s’hauria acabat d’enviar l’informe definitiu perquè abans va esclatar la intervenció del banc- ara serveix per intentar posar Miquel i la cúpula de BPA contra la paret. Li serveix, o ho prova, el fiscal.
Quan BPA va haver adquirit Banco Madrid, el despatx jurídic esmentat va proposar a l’entitat bancària fer una anàlisi exhaustiva sobre els processos i les millores que el banc espanyol filial de l’andorrà podia dur a terme per evitar riscos en matèria penal vista la sensibilitat de les matèries de què tracta una entitat financera. Joan Pau Miquel va quedar molt satisfet d’aquell treball. “La feina va ser molt reconfortant i útil”. I va permetre evolucionar als departaments jurídics i de control de Banco Madrid.
Vistos els bons resultats a Espanya, “ambicionant una millora per a BPA” i pensant que en el cas de la matriu un informe similar al fet per a la matriu “podia tenir la mateixa importància” en positiu, es va encarregar l’estudi. “Però el treball encarregat no va fructificar en els mateixos termes.” És a dir, no va convèncer. “La vocació de l’informe no era un bluf”, ha explicat Miquel, sinó que “pretenia ser una sensibilització per a l’entitat sobre tot un seguit de problemes i el que suposava assumir la propietat de Banco Madrid”.
EL CABREIG
Però quan es van rebre els primers esborranys del treball, Joan Pau Miquel i el seu equip ja va veure que estava “viciat” per diversos motius. Entre altres coses, segons hauria apuntat durant la vista, perquè s’analitzava BPA des de l’òptica i el marc legal espanyol. Tampoc el treball de camp, segons l’ex-CEO de BPA havia estat prou bo, entre altres coses perquè l’interlocutor que el banc havia designat davant el despatx jurídic tampoc no va fer les aportacions esperades o esperables. I els responsables del banc van fer arribar el seu enuig als responsables de l’informe.
Miquel ha explicat que quan va rebre els esborranys, “m’indigno relativament perquè la feina no està ben feta. No s’ha traslladat la informació suficient per poder fer una feina de qualitat” i, en definitiva, ha admès el bancari, “em cabrejo una mica”. Tres dies després de rebre el primer document de treball, encara en un estadi embrionari o d’esborrany, Miquel trasllada en diversos correus el seu malestar i comença a fer observacions sobre coses que cal canviar. I sobre aquests canvis és on posa l’accent, o ho intenta, el fiscal, que ve a insinuar que es pretenia fer un treball a mida per maquillar les anomalies, mancances, deficiències o el que fos que en parer del ministeri públic incorria l’entitat bancària.
“Vostè li vol donar molta importància a aquest informe, però en el dia a dia del banc, aquest era un tema menor, molt menor”, ha deixat clar Miquel en una nova sessió del judici del ‘cas BPA’
Fins i tot Alberca ha insinuat si no seria que Miquel volia tapar les seves vergonyes. Així, ha demanat a l’ex-CEO de BPA i Banco Madrid si les apreciacions fetes en l’informe del despatx Molins i Silva no el van inquietar. Evidentment, Miquel, que per exemple ha lamentat que fins i tot es volguessin buscar les puces a un canvi de títol d’un informe que el banc no tenia cap obligació de demanar i que va encomanar només sota una voluntat de millora, ha refutat qualsevol insinuació incriminatòria del fiscal. “No he tingut mai la percepció que anava contra la meva persona. No es va encarregar l’informe per preservar els meus interessos sinó per defensar els de l’entitat”.
En fi, que l’eina que havia de servir per fer una avaluació -en alguns termes, d’alguns mecanismes i riscos- de l’estat del banc i a partir d’aquí dur a terme tot un seguit de millores, és ara, o ho pretén ser, un dels rocs a la faixa que té suposadament la fiscalia per intentar sostenir la seva acusació contra BPA. “Vostè li vol donar molta importància a aquest informe, però en el dia a dia del banc, aquest era un tema menor, molt menor”, ha deixat clar Miquel. I el fiscal preguntava i preguntava…
Comentaris (3)